Una aixeta espatllada
M'ha agafat per imaginar què passaria si cada gota d'aigua perduda a la meva aigüera suposés 1.000 euros al meu compte corrent. I després la meva fantasia ha portat a preguntar-me: ¿quantes en té Amancio Ortega?
L'aixeta de la cuina de casa meva goteja i no me'n recordo mai d'arreglar-la. Segur que és molt fàcil, però em fa una mandra terrible desmuntar-la per veure què té. Deu ser una de l'aquelles gomes negres amb forma d'anella que s'espatllen de tant en tant. L'altra nit, amb insomni, podia sentir des del llit el so de les gotes estampant-se a la pica.
Cada dos segons en queia una i vaig pensar que si comptar ovelles funcionava, també ho podria fer comptar gotetes. Em va agafar per imaginar què passaria si cadascun d'aquests tacs del líquid al caure suposés un augment al meu patrimoni de 1.000 euros. Tac, 1.000 euros. Tac, 1.000 euros més. I tac, 1.000 més. Em vaig quedar adormit sabent que, si la vida fos així de magnífica, em despertaria l'endemà amb una fortuna inigualable.
Eren les tres de la matinada i m'havia de llevar a les vuit. En aquestes cinc hores, a raó de 1.000 euros per cada goteta, em despertaria amb nou milions d'euros més al meu compte corrent.
Per desgràcia, el matí següent, al despertar-me, no havia passat res d'això. L'aplicació mòbil del banc m'havia informat que, de fet, el meu capital havia disminuït després de pagar els ives trimestrals, però almenys la meva fantasia havia resultat útil per escriure aquest article dedicat al senyor Amancio Ortega.
¿Quantes gotes d'aigua té ell? ¿Durant quant de temps ha d'estar gotejant l'aixeta de la meva cuina, tac, tac, tac, per reunir el seu immens capital?
Arrodonint, el senyor Ortega té una fortuna de 70.000 milions d'euros. Imagini-se'l davant de la meva aigüera, veient caure hipnòticament les gotes. Recordi: 1.000 euros cadascuna. A aquest ritme, hauríem d'esperar 1.620 dies, tac, tac, tac, 1.000, 1.000, 1.000, per poder reunir el patrimoni del propietari de Zara.
Per assimilar la magnitud de la xifra, seria bo que s'esforcés a recordar què estava fent vostè el 25 de març de l'any 2012, fa exactament 1.620 dies. Probablement no se'n recordi. En tot aquest temps han passat massa coses a la seva vida; ha fet amics, ha deixat de tenir-ne, ha rigut, ha plorat, ha vist pel·lícules, ha llegit llibres i potser s'ha enamorat bojament per després deixar-ho d'estar. Així que ja l'hi dic jo: aquell dia hi va haver un terratrèmol a Xile de 7,2 graus i eleccions al Parlament andalús. Vostè era més jove i probablement la seva vida ha canviat molt.
Notícies relacionadesSitui's mentalment en aquella data llunyana que ja no li diu res i imagini que a partir d'aquell dia, per cada gota que cau de l'aixeta, li haguessin donat 1.000 preciosos euros. Que bé que li anirien, ¿oi? Si hagués passat això, avui tindria els mateixos diners que el senyor Amancio.
Abstraccions
Estem tan habituats a sentir parlar de grans xifres que hem acabat immunitzats. Ja no sabem què signifiquen. Han acabat sent abstraccions, com el nombre d'aturats a Espanya, el valor del deute o la quantitat d'estrelles que poblen la nostra meravellosa galàxia. Per això, de tant en tant, per donar sentit als números i notar al pit la sensació d'estranyesa, és bo agafar un bolígraf i una calculadora. Un parell de multiplicacions i divisions ens poden ser d'utilitat per ser conscients del volum de l'univers o de les grans diferències socials a la nostra galàxia.
- Partit Popular Toni Nadal, al Congrés del PP: «A Mallorca parlem català, no mallorquí»
- Polèmica L’alcaldessa de Palafrugell nega que s’hagi prohibit als grups d’havaneres afegir-se al públic si canta ‘El meu avi’
- Comerç La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- Apunt Una vergonya absoluta
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura