¿Què és la realitat?

Cada any, al finalitzar les vacances, sento persones entristides dir que ara toca tornar a la realitat. Tots hem pronunciat aquesta frase alguna vegada, donant per descomptat, inconscientment, que el mar on ens hem banyat, el sol que ens ha bronzejat, els hotels o pensions on hem dormit i els gelats que ens hem pres tot passejant no eren reals del tot.

Curiosament, creiem que tornem a la realitat a l'acabar les vacances, però no he sentit mai ningú cridar eufòric l'últim dia de feina: «¡Per fi el descans, per fi la realitat!». Això ens hauria de fer reflexionar. Atorguem més dosi d'existència al que no ens agrada, i ens sembla més real el que és lleig que el que és bonic, el que és incòmode que el que és agradable.

Potser per això som pessimistes. De tant creure que només és real el que és desagradable, acabem convençuts que el món és un horror. Per moltes diversions que tinguem, no canviarem mai la nostra negativa opinió sobre les coses, perquè aquestes meravelles les acabem col·locant al calaix de la irrealitat, i per tant no compten, com aquestes vacances que s'estan acabant per a la majoria de vostès.

El que és dolent és més real que el que és bo. Aquesta sembla la premissa amb la qual ens movem. Si una pel·lícula acaba malament, aplaudim el seu realisme, però si té un final feliç, ens en burlem assegurant que ha sigut edulcorada.

I així caiem en contradiccions, marcant una divisió artificial entre «la vida» i «la realitat». Moltes vegades sentim persones afirmar, prenent una cervesa davant del mar: «Això és vida», com si tota la resta no ho fos. Són els mateixos que ara asseguren que tornar a la feina suposa tornar a la realitat. ¿Ho veuen? La vida per un costat, la realitat per un altre. I és clar, aquesta esquizofrènia posa tristíssim qualsevol.

Però el que vostès han viscut durant aquests dies d'oci ha sigut tan real com les seves dificultats per pagar la hipoteca. La il·lusió amb què es llançaven a la piscina, la felicitat que van sentir estirats a la platja, amb la gorra tapant-los la cara, mentre miraven aquells filaments diminuts filtrats pel sol que sempre es veuen a través dels foradets de la tela, l'alegria que van tenir, dies enrere, cada vegada que pensaven que encara els quedava molt temps de vacances; tot això va ser tan real com la desgana amb què aniran demà dilluns a la feina.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

No es tracta de dulcificar, sinó de fer justícia a l'existència, afegint-hi també la part positiva. Deixem de dir al finalitzar les vacances que ara tornem a la realitat, perquè no ens n'havíem allunyat en cap moment. Diguem, més aviat, que la realitat continua, i així, a l'engrandir-la amb les coses bones, a l'afegir-hi el que ens agrada, ens tornarem més optimistes, perquè la realitat serà millor. Des d'aquesta nova posició més alegre, més «realista», segur que tornar demà a la feina no ens sembla tan espantós.

I si vostès són dels que van dir «això és vida» al llançar-se a l'aigua, diguin-ho ara també al pujar al metro; diguin-ho amb entusiasme perquè d'aquí un temps ja no podran dir-ho mai més.