Les 'hereves' d'Amy Winehouse

Dissabte que ve es compliran cinc anys des que Amy Winehouse va ser trobada morta a casa seva, a Londres. La cantant tenia només 27 anys. Però el seu esperit segueix present, tant a través d’unes cançons imperibles com de joves artistes que han agafat el seu relleu d’una manera o altra. Aquí en presentem nou, les més destacades. Promeses del pop, el soul i el R&B que tenen el mateix esperit apassionat de la cantant de ‘Back to black’. Totes elles mereixen ser escoltades.

PALOMA FAITH Hackney (Londres, Regne Unit). 34 anys.

Amy Winehouse li va demanar que toqués a la seva banda, perquè li agradava el seu look, però Faith no tocava res, només cantava, i allà es va quedar tot. Més enllà d’aquesta connexió en forma d’anècdota, hi ha llaços d’estil: la cançó 'Only love can hurt like' this sembla treta d’un bagul de partitures per gravar d’Amy, començant pel títol i seguint pels metalls i les cordes. 

La cançó, composta per la 'hitmaker' Diane Warren, és l’èxit més indiscutible fins ara de Faith, potser perquè el món troba a faltar la classe de balada retro que Winehouse portava a les altures. ¿Serà el seu sostre? Després de treballar com a coach en la versió anglesa de La voz, ara hauria de concentrar-se a buscar un nou single perfecte. I la forma de treure’s de sobre, d’una vegada, les comparacions amb Winehouse

SNOH AALEGRA Uppsala (Suècia). 29 anys.

Nascuda a Suècia de pares perses, va compondre la seva primera cançó als 9 anys i va fitxar per una multinacional amb només 14. Però ha hagut de fer-ne 14 més per sentir-se envoltada per la gent adequada i poder fer les coses com volia. En el miniàlbum 'Don’t explain' (2016) la trobem, per descomptat, en bona companyia: el seu tema titular està produït per No I.D., col·laborador de Kanye West i Jay Z, mentre que 'Chaos' està composta per Sia.

 

Snoh Aalegra recorda Winehouse pel seu estil vocal 'bluesy', unes bases de textures subtils i lletres melancòliques que semblen pàgines arrencades d’un diari personal. Escolteu, per exemple, la seva radiant cançó 'Emotional', inspirada pel final d’una relació de quatre anys. «No he superat allò nostre / Vaig ser una nina a qui vas prendre per tonta». 

JESS GLYNNE Hampstead (Regne Unit). 26 anys.

Aquesta cantant britànica va saltar a la fama el 2014 com a veu del 'Rather be' de Clean Bandit i, a partir d’aquell moment, només ha anat encadenant números u al seu país. Segons explica en entrevistes, la seva principal inspiració a l’hora d’endinsar-se en la música va ser Amy Winehouse. «Va arribar amb l’àlbum 'Frank' i es va convertir en la banda sonora de la meva vida», ha dit. «Les lletres i cançons d’Amy se’m van ficar al cap i es van convertir en una inspiració increïble».

 Els aires melancòlics i càustics de la seva heroïna són difícils de trobar, per un altre costat, en un primer disc ('I cry when I laugh') construït amb optimisme, determinació i les llàgrimes justes. Però Glynne té clar que es deu a ella i, en directe, acostuma a retre-li homenatge amb una versió del clàssic 'Tears dry on their own'. 

ALESSIA CLARA Brampton (Canadà). 21 anys.

Aquesta jove artista pop-R&B es va donar a conèixer penjant versions dels seus artistes favorits a Youtube; entre elles, una de memorable del 'Sweater weather' de The Neighbourhood. Però va acabar de fer el salt amb un tema firmat per ella mateixa, 'Here, sobre estar en una festa i preguntar-se quan coi s’acabarà. Aquest himne antisocial li va fer guanyar una legió de fans instantàniament.

Ha parlat de Winehouse com la seva heroïna. Va quedar molt tocada pel documental Amy; a vegades va arribar a identificar-se amb la història de la protagonista. «Les coses de les quals tenia por són les que em fan por», va declarar a The Guardian. «He de mantenir la gent adequada al meu voltant, curar-me quan necessito curar-me; ella no va tenir temps per curar-se». De les seves cançons, 'Four pink walls' és la que més delata la influència. Hia.

LIANNE LA HAVAS Londres (Regne Unit). 26 anys.

EEncara que Prince va ser, pel que fa a famosos, el seu mentor, no és difícil trobar rastres de Winehouse en les cançons masegades pel dolor però, alhora, molt senceres d’aquesta artista de Londres, principal telonera de l’última gira per Llatinoamèrica i Europa de Cold-play.

Per a La Havas suposa un gran honor ser esmentada en la mateixa frase que Winehouse. Fa quatre anys va declarar en una entrevista: «Ella m’ha influït molt, la seva veu i la seva forma de cantar sobre el dolor, i com tocava la guitarra i com sempre havia volgut normal. Simplement, volia expressar les seves emocions».

El recent àlbum 'Blood' (2015) suposa un salt a tots els nivells respecte a 'Is your love big enough?' (2012): sofisticat, a vegades atrevit en el seu minimalisme, presenta La Havas com una artista d’ambició ben entesa i futur brillant. Hsobre el dolor, i com tocava la guitarra i el normal que sempre va voler ser. Simplement, volia expressar les seves emocions".

JORJA SMITH

 Walsall (Regne Unit). 19 anys.

En alguns temes recorda més Rihanna, però a A prince el primer referent que arriba és la Winehouse dels principis, amb aquella veu d’entonació una mica acriaturada. Jorja té una alta visió de la seva música: la cançó es basa en un fragment d’'A prince of glorious race descended', una peça que Henry Purcell va compondre per al sisè aniversari del duc de Gloucester el 1695.

Smith no oculta la influència d’Amy, sinó que la vesteix amb orgull. En les entrevistes sol referir-se a 'You sent me flying', d’Amy, com la seva cançó favorita de tots els temps. La malaguanyada artista li va ensenyar a usar la música gairebé com una teràpia. «Els meus amics em diuen que les seves lletres s’assemblen a les meves», ha dit. «Perquè també es descarrega a través d’elles. És bo poder donar una sortida a les coses». 

KALI UCHIS Pereira (Colòmbia). 22 anys.

La música d’aquesta artista colombiano-nord-americana és, a nivell d’emoció, una mica més distant que la d’altres artistes. Però la seva veu sovint 'bluesy', i també, per què no dirlo, sexi, pot recordar bastant Amy. Ella sol citar-la entre els seus models de conducta, juntament amb Frida Kahlo, Eartha Kitt, Billie Holiday, Lauryn Hill, Erykah Badu o Maya Angelou. Bona llista. Després de la 'mixtape Drunken babble'(2012) i l’EP Por vida (2015), ara prepara un àlbum oficial que ha avançat amb el tema Only girl, per al qual ha comptat com a productor amb Kaytranada, prematur mestre de la construcció de ritmes infecciosos. Bon gust. 

LÅPSLEY York (Regne Unit). 19 anys.

El seu nom complet és Holly Lapsley Fletcher, encara que per a l’art ho deixa en Låpsley, amb una a escandinava. Aquest any ha publicat un disc de pop electrònic amb derives al soul en temes com 'Operator (He doesn’t call me)' i 

'Tell me truth'. De nou, la vida és el principal material de les lletres: «Tot el que m’ha passat [el 2015], ho he canalitzat d’alguna manera en una cançó», ha dit l’artista nascuda a York.

No és la seva única connexió amb Amy: en l’apartat de productors compta amb Paul O’Duffy, coautor de 'Wake up alone', un dels temes més emotius de 'Back to black'. I la té en un altar. En una entrevista deia: «Fa poc he estat llegint entrevistes amb ella quan tenia la meva edat, abans de l’explosió. I és inspirador veure que algú sent més passió per la música que per la indústria». 

ANDRA SAY Spokane (Washington, EUA). 31 anys.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Hi ha un munt de discos clàssics sobre ruptures, del 'Blood on the tracks' de Dylan al 'Tunnel of love' de Springsteen, passant per molts altres. El primer disc d’Andra Day, 'Cheers to the fall' (2015), potser no és un clàssic, però presenta una cantant amb capacitat per convertir el trauma en dolorosa emoció musical. 

És a dir, com Amy Winehouse, de qui va versionar 'He can only hold her' –combinada amb el 'Doo-wop (That thing)' de Ms. Lauryn Hill– i a qui per moments gairebé imita en el seu debut llarg: vegeu, o més aviat, escolteu la poderosa balada Goodbye goodnight, aquella en què canta coses com «adéu, bona nit, amor meu / ho hem intentat, ara és temps de deixar-ho / sabem que la nostra temporada ha passat».