¿Què ha canviat des del 15-M?

La manifestació que va donar nom al moviment del 15-M va agafar a gairebé tothom amb el peu canviat. En honor a la veritat, també a aquest diari el va agafar per sorpresa, tot i que feia mesos que auscultava la indignació social per la corrupció, la crisi, les retallades i la desigualtat, i fins i tot preguntant-se per què no cristal·litzava com a protesta organitzada. El dia en què va prendre cos el 15-M, igual que la primavera àrab, ho va fer a través de les xarxes socials, i els mitjans tradicionals no li vam prestar l'atenció que es mereixia fins a les primeres acampades de la Puerta del Sol i la plaça de Catalunya.

En plena campanya de les municipals del 2011, les autoritats, espantades per la magnitud de les mobilitzacions, no van saber com reaccionar. Confiant que fos un accés febril passatger, van evitar la confrontació amb el 15-M a l'espera que la classe mitjana precaritzada abandonés les places. Va ser llavors quan van començar els desallotjaments, la repressió i alguns conats de violència. El sistema es va donar per satisfet, convençut que l'amenaça s'havia dissipat.

Els resultats de les eleccions autonòmiques, municipals i generals del 2011 semblaven donar la raó l'establishment: el PP acumulava més poder territorial que mai a Espanya, i CiU controlava per primer cop les principals administracions catalanes. Tot semblava seguir lligat i ben lligat. Res més lluny de la realitat.

La muralla bipartidista

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

La indignació ja havia arrelat en la societat, i la posterior allau d'escàndols polítics, retallades socials i abusos bancaris no va fer sinó amplificar-la. A Catalunya, la ira va fermentar en el caldo de cultiu independentista, corrent originalment antisistema però que va acabar abraçant fins a la dreta nacionalista més prosistema. A Espanya, els que van capitalitzar el descontentament van ser Podem i el seu antídot liberal, Ciutadans, que el 20-D van esquerdar la muralla bipartidista sense arribar a ensorrar-la del tot. Ara, ho vulguin o no, ja formen part del sistema.

Més enllà del canvi de cares, formes i llenguatge, la classe política no ha canviat substancialment des del 15-M. Encara hi ha motius.