El 15-M va ser el final

Es llegeix en minuts

Aquests dies estem recordant com el 15 de maig del 2011, a Barcelona, uns milers de persones, convocades per una plataforma nascuda a través d'internet i sense ideologia, es manifestaven per reclamar més i verdadera democràcia. Però ningú recordarà que el dia anterior, 14, dis­sabte, desenes de milers, convocades per partits, sindicats i associacions de veïns, pares, usuaris, mestres... feien el mateix recorregut per protestar contra les retallades que preparava la Generalitat.

Et pot interesar

La sort d'aquelles dues manifestacions -la història o l'oblit- és eloqüent. Ens diu que el 15-M va ser la culminació i el tancament d'un cicle de conflictes intensos al llarg dels 2000: trobada del Banc Mundial, juny del 2001; cimera de caps d'Estat i de Govern europeus, març del 2002; guerra de l'Iraq el 2003 i el 2004; contra els plans educatius de Bolonya el 2007; contra l'especulació immobiliària durant la segona meitat de la dècada; dues vagues generals, el 2002 i el 2010. Al voltant de les acampades o de seguida, una vaga general, els cèrcols als parlaments i tota mena de marees contra els danys al benestar públic.

Després d'aquell moment d'efervescència, sabem què està passant: conversió de la política en un espectacle mediàtic, aparició de líders carismàtics dels que a les places es va dir que no tornarien i incorporació a la vida institucional d'un gran nombre d'antics activistes, cosa que ha implicat un desmantellament generalitzat dels moviments socials. La lluita ha acabat i ens han enviat a casa.