Catalunya lidera l’empenta immobiliària amb 112.105 compravendes el 2025

Catalunya va tancar el 2025 amb 112.105 compravendes de vivenda, un 13,5% més que l’any anterior, superant en gairebé tres punts la mitjana espanyola del 10,7%. Una inèrcia que s’ha mantingut en els primers mesos d’aquest any. Del gener al març del 2026 s’han registrat 30.027 compravendes, un 7,5% més que en el trimestre anterior, cosa que la converteix en la tercera comunitat d’Espanya amb més creixement en activitat immobiliària, només per darrere de Navarra (12,1%) i de les Canàries (8,1%), i molt per sobre d’una mitjana nacional que pràcticament s’ha estancat (-0,1%).

En termes interanuals, acumula 112.447 operacions en els últims dotze mesos, amb un augment del 7,9% davant el 5,2% de mitjana nacional. Les dades procedeixen del registre de la propietat i van ser desglossades pel degà de l’Escola de Registradors de Catalunya, Vicente García-Hinojal, que també adverteix que "un mercat retret no baixarà els preus" sense un augment real de l’oferta.

Quant al preu, el metre quadrat a Catalunya es va situar en 2.709 euros de mitjana el 2025, amb un avenç del 6,4%. En el primer trimestre del 2026 aquest preu va pujar fins als 2.777 euros, un 7,6% més que fa un any.

La xifra supera la mitjana nacional (2.336 €/m2), si bé l’encariment català és, en els primers tres mesos, més moderat que en el conjunt d’Espanya, on l’increment mitjà interanual va arribar al 8,9%. La comparació amb Madrid és especialment cridanera, ja que la capital va registrar una pujada del 14,1% en l’últim any.

Barcelona ciutat, per la seva banda, ja arriba als 4.922 euros per metre quadrat de mitjana, un 8,5% més que dotze mesos enrere, i es manté com la tercera ciutat més cara d’Espanya, per darrere de Sant Sebastià i Madrid. No obstant, una dada rellevant per als registradors és que el pes de la capital continua diluint-se. Barcelona ciutat representa el 21,98% de les compravendes de la província, amb una caiguda del 2,38% en termes interanuals. "Això evidencia que la demanda continua estenent-se cap a l’àrea metropolitana i la resta del territori, a la recerca de preus més competitius".

Les dades dels registradors revelen que, en els períodes en què l’euríbor va encarir el crèdit i les hipoteques es van desplomar a la resta d’Espanya, les compravendes a Catalunya van resistir millor la caiguda. "Això significa que la gent recorre a recursos propis o ven per comprar", va dir.

Més oferta

Notícies relacionades

Telefónica redobla la seva aposta pel negoci de defensa i seguretat

Amber es reforça en el capital d’Indra amb un 7,24% de les accions

Preguntat per les mesures necessàries per millorar l’accés a la vivenda, el degà va ser clar: ¿Vol que baixi la carn de boví? Posi més vaques. ¿Vol que abaixin els pisos? Increment l’oferta disponible". En aquesta línia, el full de ruta que proposa té tres grans eixos: generar sòl urbanitzable, accelerar els terminis de tramitació urbanística –"un pla d’urbanisme no pot durar 10 anys"– i permetre que l’empresa privada construeixi. "El mercat privat ja sap invertir. El que necessita és sòl i terminis raonables".

Una de les solucions més assequibles, segons l’opinió de García-Hinojal, que comença a materialitzar-se en municipis petits, és el canvi d’ús de locals comercials buits a vivendes. "Als pobles hi ha locals tancats des de l’última promoció, fa 15 anys, que mai es van ocupar. Ja tenen aigua, llum i gas. Amb un canvi d’ús municipal i solucions d’energia solar, molts poden convertir-se en vivendes dignes".