Arcadi Oliveres: "Moltes de les reclamacions són avui sàviament aplicables"

Oliveres feia tercer d’Econòmiques, la facultat políticament més activa, juntament amb Dret. Com que ja havia ingressat «espaviladet» dels escolapis de Diputació –els pares els feien xerrades sobre marxisme i lluita de classes–, només de posar un peu a la carrera el van caçar com a delegat («ho vaig ser durant els cinc cursos»). Davant el projecte de crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB, li van demanar ajudar en l’organització. «El meu paper va ser, entre altres, el d’estar a la porta de la facultat i informar entre dents: ‘Es fa als caputxins’».

Un cop havia dirigit la gent, se’n va anar cap allà, sense dir-ne res a casa. El seu pare acabava de tenir un infart. «L’assemblea havia de durar unes hores i jo tornaria per sopar. Però es va complicar. Quan la policia va envoltar el convent, vaig pensar que si acabava detingut el mataria del disgust –explica–. És una de les meves grans frustracions». Es va treure l’espina batejant allà els seus fills i celebrant-hi el funeral d’un d’ells.

La seva lleialtat filial el va privar de figurar a la llista dels 500 insurrectes. «Els dos dies següents no em vaig moure de la porta, per solidaritat», diu. Més tard, va ser processat pel Tribunal d’Ordre Públic per reunió clandestina i van demanar un any de presó, encara que va resultar absolt gràcies als informes favorables del rector de la facultat d’Economia.

Notícies relacionades

1966 Assaig general de democràcia

Joan Botam: "Va ser un espai de llibertat gairebé paradisíaca, de gran llum"

«La Caputxinada va expressar la voluntat d’expandir la llibertat en l’àmbit universitari i treure’s de sobre el sindicat feixista», valora Oliveres, veu que va vibrar en les places del 15-M i colíder de Procés Constituent. «Moltes de les reclamacions que es van fer fa 50 anys són sàviament aplicables avui. Els estudiants protesten per la reducció de les llicenciatures a graus –compara–. La lluita continua».

Marxisme d’amagatotis

Segons el seu parer, l’atmosfera no és tan repressiva, però la universitat ha empitjorat. En temps de la Caputxinada, un professor com Manuel Sacristán els donava classe de marxisme d’amagatotis. «Avui, facultat on entro, facultat on trobo una terminal del Santander –lamenta Oliveres, professor en Dret de la UAB–, i els membres dels consells socials de la universitat són les empreses més impresentables del país».