Josep Maria Cadena: "Quan vaig veure la presidència d'honor, vaig saber que hi havia notícia"

Tenia 31 anys i era redactor de local. Al matí, recorria la ciutat per a l’Agència Efe –òrgan del règim–, i a les tardes estava al servei del Diari de Barcelona, que com que era monàrquic era «oposició». Una posició estratègica que, sumada al fet que Josep Maria Cadena era una veu crítica i fins i tot havia assistit a reunions furtives entre comunistes i catòlics a la Garriga, el van acreditar com un dels set periodistes que aixecarien acta notarial d’aquella intensa tarda. Era algú de fiar.

Veu anònima

«Vaig aixecar el telèfon a la redacció del Diari i una veu anònima em va comunicar que se celebraria l’acte de constitució del Sindicat i que volien que hi assistís», explica. Dos estudiants el van recollir a les 3 de la tarda a la parròquia de Santa Gemma Galgani i el van portar a Sarrià. Allà es va trobar amb tres primers espases més: Juan Pedret Muntañola, de La Vanguardia; Pere Pascual Piqué, d’El Correo Catalán, i Antonio Figueruelo, d’El Noticiero Universal. «Al veure que la presidència d’honor reunia notables que estaven al marge del sistema i que la joventut sabia on volia anar –explica–, ens vam mirar tots quatre i vam saber que hi havia notícia».

Notícies relacionades

Joan Botam: "Va ser un espai de llibertat gairebé paradisíaca, de gran llum"

Arcadi Oliveres: "Moltes de les reclamacions són avui sàviament aplicables"

Quan la policia va començar el setge, Cadena i els altres informadors van sortir per explicar-ho. Els van demanar el carnet de premsa, van anotar els seus noms i els van deixar anar. «Jo vaig agafar un taxi cap a Efe –recorda–. Em van demanar que escrivís una nota a màquina. Això significava que no anava al teletip, sinó directament a Madrid». I després, al Diari de Barcelona, el director li va ordenar: «Faci una informació i me la passa». Ni Efe ni el diari van publicar ni una línia. Però el seu relat, com el dels seus col·legues, va nodrir els corresponsals estrangers. I la notícia va circular.

Fam de sindicat

«Va ser el primer cop que els fills del franquisme manifestaven que no volien seguir en aquella situació», valora 50 anys després Cadena, que es va jubilar a EL PERIÓDICO el 2010. I diu que va crear en els periodistes la necessitat d’unir-se. «Teníem la sensació que ens podien fer fora dels mitjans». Així va ser en el seu cas. El van acomiadar d’Efe. Però va ser un dels 10 que ja havien gestat l’embrió del Grup Democràtic de Periodistes.