Els puntals de la història

El ritu en la nit dels temps

Al deixar de ser animal, el caçador recol·lector de fa 35.000 anys perd la innocència de la immediatesa i és expulsat del paradís de la inconsciència. S’adona de la seva finitud i els ritus funeraris passen a ser una resposta elaborada al fet de la mort. L’enterrament –sovint en posició fetal i amb tot l’aixovar; a l’espera del renaixement– mitiga l’angoixa davant la incertesa.

La consolació dels mites 

Els mites –relats de déus i herois que expliquen el cosmos– cobreixen la necessitat que l’home antic té d’orientar-se i són un factor de cohesió social. L’oralitat els protegeix del desgast, fins que Hesíode els fixa en la seva Teogonia i, per comparació amb l’experiència, deixen en evidència la seva arbitrarietat. Apareix la filosofia com un intent de presentar el món com a totalitat.

Déu s’escriu en majúscula 

Entre el final de l’imperi romà i la presa de Constantinoble pels turcs (1453), el déu cristià es converteix en l’únic déu. Un Déu,

tot s’ha de dir, que avala el senyor feudal (el papa Gregori era un gran propietari). Per a

la resta de mortals el secret és el missatge: Jesús venç la mort i dóna oportunitat a tots els homes de ser salvats. Només cal obeir els dogmes.

 L’home torna a ser la mesura 

Les reformes de Luter i Calví fulminen de forma lenta però inexorable el monopoli de les creences religioses i el poder civil de l’Església. Entre altres coses de l’antiguitat, es rescata la idea de Protàgores de l’home com la mesura de totes les coses. La convicció en la capacitat infinita de l’esperit desplega el concepte de llibertat, que cristal·litza en l’art, la ciència i l’Estat.

La confiança en el progrés

Kant va definir la Il·lustració com «la sortida de l’home de la seva minoria d’edat». A la llum de Descartes i Newton, l’home té permís per obeir les lleis imposades per la raó. La fe en la raó, la confiança en la ciència i l’afany didàctic s’estenen per Europa i les seves monarquies, fins que la Revolució francesa va un pas més enllà i agita la bandera de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Burgesos i proletaris 

La societat industrial divideix el món en proletaris i propietaris dels mitjans de producció. La consciència de classe es converteix en el marc de referència. Segons Marx, el treball és la verdadera essència de l’ésser humà. Mitjançant el treball s’humanitza la naturalesa i es realitza la dimensió natural (social) de l’home. El proletariat, en la seva lluita, emanciparia la humanitat.

Al caliu de la guerra freda 

Després de la segona guerra mundial, la por a l’holocaust nuclear assegura l’adhesió sense peròs al món lliure capitalista davant del totalitarisme comunista. Sotmetre’s als mandats del costat correcte permet dormir sense malsons i gaudir d’un cert benestar. Posar-los en qüestió implica formar part de la llista negra del Comitè d’Activitats Antiamericanes o acabar passant penúries al gulag.

Notícies relacionades

L'art de vessar-la

Es busquen certeses quan tot és incert

La religió del consum

Després de la caiguda de l’URSS, el capitalisme té via lliure per llançar un nou esquer: l’accés al consum de béns i serveis, disponibles gràcies a la producció massiva i, més tard, a la globalització dels mercats. La felicitat passa per tenir, fins i tot hipotecant-te. Fins que la bombolla del turbocapitalisme arriba al punt de no retorn (ja no importa arribar sobrat al forat 18 davant desenes de desesperats).