«Hi ha nens que han quedat marcats a l’anar a les cues de la gana, adverteix el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist. Durant la pandèmia, l’entitat ha multiplicat per cinc el nombre de famílies a què proporciona ajuda humanitària, però en aquests moments es preparen per a un augment exponencial de les necessitats més bàsiques a principis del 2021. Aquestes són algunes de les reflexions que Morist ha destacat en el col·loqui Primera Plan@, organitzat per EL PERIÓDICO de manera telemàtica.

Estàvem acostumats a veure les armilles de la Creu Roja atenent els migrants que arribaven a les costes d’Europa després d’una travessia mortal, atenent civils a les guerres del Pròxim Orient o distribuint ajuda en desastres naturals desvastadors. Però en els últims mesos les armilles vermelles d’aquesta entitat humanitària centenària han omplert places, pavellons i centres culturals al nostre país per transformar-los en hospitals de campanya o centres de distribució d’aliments. «El pitjor d’aquesta emergència és que és intemporal. No sabem quant temps durarà, no tenim antecedents i no veiem el final. Planificar la nostra acció humanitària és el més difícil que ens hem trobat», se sincera Morist. 

Abans del coronavirus, l’entitat arribava a 150.000 persones que els necessitaven per omplir el rebost, pagar els subministraments o aconseguir productes higiènics i farmacèutics. Ara són gairebé mig milió. «A les persones que no s’havien recuperat de l’anterior pandèmia se’ls han sumat centenars de famílies amb fills. Aquest és el perfil que ens ha arribat: pares i mares de 25 a 40 anys i amb fills a càrrec», aclareix Morist. Entre ells, persones que treballaven en l’economia submergida i no poden accedir a cap prestació social, treballadors que van tardar mesos a cobrar els ertos, empleats temporals a qui se’ls ha acabat el contracte i autònoms afectats per les restriccions sanitàries. 

Nens i autònoms a les cues de la gana

Un dels denominadors en comú, doncs, dels nous usuaris a la Creu Roja, són els nens i adolescents. «Tenim una generació sencera que ha vist com les seves famílies s’han esfondrat: totes les emergències humanitàries tenen cicatrius, i hem de començar a pensar en el futur i les seqüeles emocionals d’aquests nens», explica Morist, que afegeix que l’entitat continua facilitant ordinadors i xarxes wifi a menors confinats temporalment per les escoles perquè la Generalitat encara no els ha subministrat.

«El que veiem avui són llars que regentaven un bar del qual vivia una família sencera, i que ja no poden aguantar més», explica Morist. Una de les particularitats de la Creu Roja és que a part d’oferir assistència social als més vulnerables, també és membre del Procicat, el comitè tècnic de Protecció Civil que decideix les estratègies a prendre en situacions d’emergència. Morist reflexiona sobre aquesta dualitat. «La restriccions que s’han adoptat són les correctes, són les que ens permeten salvar vides. Però hem de permetre que aquestes persones afectades puguin sobreviure, aquí s’ha de notar tota la força del sistema públic. Si no, és una injustícia». 

No obstant, la debacle econòmica i social provocada per la pandèmia pot ser encara pitjor. Almenys, aquestes són els escenaris que maneja la Creu Roja per a principis del 2021. «Hi haurà un augment de demanda alimentària molt important, venen temps molt difícils. Hi haurà un salt exponencial, i no sabem dimensionar fins a quin punt serà, però el calculem entre el gener i el març de l’any que ve», rasa Morist sense draps calents.

¿Què porta l’entitat a fer tal afirmació? Entre ells, la creença que els ertos acabaran, i això portarà molts treballadors a l’atur. I el dubte de si el sistema de protecció social respondrà a temps, sabent, de moment, que hi ha mesures com l’Ingrés Mínim Vital que porten una demora més que destacable. «La resposta humanitària no és la solució. Cal assegurar drets socials. Està molt bé fer lleis, dotar de finançament, però tot això ha d’arribar a les famílies, l’acompanyament és clau. I això no està passant», assegura. 

La pandèmia de la solitud

Notícies relacionades

La transformació digital de la societat i l’economia centrarà el pròxim Primera Plan@

"El sector privado no entrará en un urbanismo en el que no se puede ganar dinero"

Però a part d’atendre les persones que s’han quedat sense ingressos, l’entitat també s’ha abocat en ajudar les persones que viuen soles, especialment durant els dies del confinament. «Hem fet de fills, de germans, arribant a més de 20.000 llars que no tenien ningú que els pogués portar coses tan bàsiques com el menjar i les medicines», explica Morist. «Estem parlant de persones de totes les edats i molts amb ingressos, però la solitud és un problema enorme que encara no estem dimensionant en la seva gravetat», assevera. 

L’esperança de la joventut

Malgrat tot, la pandèmia també ha portat bones experiències. «Hi ha una generació que s’ha posat dempeus, i que ens va permetre aguantar els 52 centres de distribució d’aliments a Catalunya i multiplicar per tres la nostra acció», explica Morist satisfet. Fa referència als 6.000 joves de 16 a 25 anys que es van apuntar com voluntaris mentre els milers de jubilats que feien aquesta tasca es van haver de tancar a casa quan va esclatar l’estat d’alarma. «La pitjor de les coses ens ha mostrat també el millor de cada un», conclou Morist.