L’UCO afirma que la trama Leire volia protegir el PSOE, el Govern o Sánchez

Els agents apunten que, almenys el 2024 i el 2025, el grup va fer «actuacions indiciàriament delictives» / L’exmilitant socialista i Cerdán dirigien la xarxa, segons l’informe inclòs en el sumari

L’UCO afirma que la trama Leire volia protegir el PSOE, el Govern o Sánchez
3
Es llegeix en minuts
Tono Calleja Flórez
Tono Calleja Flórez

Redactor

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

Els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que investiguen la trama presumptament liderada pel que va ser número tres del PSOE Santos Cerdán –a fi de boicotejar causes judicials obertes contra el partit en el Govern– afirmen en un dels informes remesos al jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz que l’actuació d’aquest grup, en què tindria un paper singular l’exmilitant Leire Díez, volia "protegir els interessos posats en joc en virtut d’una sèrie de causes judicials amb afectació al PSOE, i, directament o indirectament, certs membres del Govern o el seu president", Pedro Sánchez.

Aquesta conclusió s’inclou en un dels documents que obren en el sumari, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, del nou front judicial contra el PSOE que va esclatar el 27 de maig amb la imputació de la gerent del partit i quan agents de l’UCO van entrar a la seu federal del PSOE a Madrid, a l’habitatge a Milagro (Navarra) de Santos Cerdán i a la casa i el despatx de l’històric dirigent del PSOE Andalús Gaspar Zarrías (Zaño Societat Consultora). S’indaguen pagaments des del partit per alimentar l’activitat d’aquesta trama contra jutges, fiscals i policia judicial.

Anàlisi de les proves

Els agents basen el seu raonament en l’anàlisi de les proves trobades, que els ha permès determinar "l’existència d’un grup de persones que, durant un període de temps determinat, comprès almenys entre els anys 2024 i 2025, hauria portat a terme un conjunt d’actuacions indiciàriament delictives".

Els delictes que s’atribueixen de moment als investigats, que varien en funció de les activitats desenvolupades per cada un, són l’organització criminal, diversos suborns, inducció al fals testimoni, acusació falsa, falsedat en document mercantil (per l’emissió de factures falses), prevaricació, tràfic d’influències i delicte contra les institucions de l’Estat. És precisament aquest últim delicte el que determinaria la competència de l’Audiència Nacional per investigar els fets.

Els uniformats revelen que, a conseqüència d’una sèrie de fets en les causes que afectaven els socialistes, Cerdán va convocar una reunió a la seu del PSOE al carrer de Ferraz a què, entre d’altres, va assistir el que va ser cap de gabinet de Sánchez davant de la seva arribada a la Moncloa, Juan Manuel Serrano, que segons els agents "va ser partícip i coneixedor de l’evolució de l’activitat desplegada, rebent consultes provinents de Leire Díez", que s’encarregava "de coordinar en gran manera el desenvolupament de la seva activitat, fent-ho sota les directrius de Santos Cerdán". En total, hi ha 11 investigats.

Activitat coordinada

Notícies relacionades

"En l’àmbit d’aquesta activitat criminal, Santos Cerdán i Leire Díez se’n constituirien com els dirigents, trobant-se, entre d’altres, en aquest cas en un esglaó inferior, Javier Pérez Dolset, que hauria actuat directament sota les directrius de Díez. Aquesta activitat la van desenvolupar de manera coordinada i mantenint unitat d’acció i direcció", prossegueixen els agents, que d’aquesta manera defineixen l’actuació d’una presumpta organització criminal.

Cerdán hauria posat "a disposició de l’estructura criminal la mateixa estructura del partit, que des dels seus inicis va suportar el cost de l’activitat investigada", destaca l’UCO. Els agents ressalten "la capacitat de suborn i influència per part de l’organització", ja que hauria ofert a persones investigades "la possibilitat d’obtenir un tracte processal més favorable, beneficis econòmics o llocs de treball en el si de l’Administració pública, tot això a canvi de facilitar informació de caràcter comprometedor relativa a tercers, especialment respecte a membres de la judicatura, fiscalia i de la Guàrdia Civil, encarregats de la instrucció de les esmentades causes que afectaven el partit".