Sis unitats de les Forces Armades estan implicades en la lluita contra el narcotràfic

Un d’aquests D-4, amb base a l’aeròdrom canari de Gando amb l’Ala 46 de l’Exèrcit de l’Aire, ha jugat el seu paper en els recents cops al narcotràfic propinats per la Guàrdia Civil, i que aquesta setmana passada presentava Interior com a operacions històriques pel volum del confiscat: 41 tones de cocaïna en total. En aquest punt de la guerra contra el narco, l’ús d’un avió turbohèlix de patrulla marítima de vuit tones acredita la gradual incorporació de mitjans militars a aquest flanc de la Seguretat de l’Estat.

Segons ha explicat l’Estat Major de la Defensa (EMAD), tot es fa en coordinació amb el Comandament d’Operacions de la Guàrdia Civil. Ja són sis les unitats militars implicades en el front atlàntic de la lluita contra el tràfic de drogues. El mar és el domini principal d’aquesta lluita, però altres escenaris formen part també del camp de batalla. L’Estat Major de la Defensa ha explicat aquesta setmana que hi ha forces dels comandaments operatius terrestre, aeri, espacial i ciberespacial.

Ulls al cel i al mar

Als narcovelers i vaixells de càrrega com l’Arconian, que portava 30 tones de droga i 28.000 litres de combustible per a narcollanxes, no només se’ls vigila des del cel amb l’avió de patrulla marítima de l’Exèrcit de l’Aire. L’Armada ha desplegat en les últimes operacions el seu Scan Eagle, un dron de mitjana envergadura per a espionatge a gran altura que es llança des d’un vaixell.

En aquest cas, ha sigut el Buc d’Acció Marítima (BAM) Meteoro. Utilitzats per a tasques militars de vigilància, presència i dissuasió, els BAM estan adquirint també un paper central en les operacions antinarco, ja que Interior ha desplaçat l’eix d’aquesta tasca policial a grans distàncies a l’interior de l’oceà Atlàntic, per mirar de colpejar el crim organitzat «al cor de les seves rutes», com va explicar divendres passat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

La intervenció dels BAM Relámpago i Meteoro en aigües de l’entorn atlàntic canari ve determinada per la dimensió marítima d’aquestes operacions policials. Els BAM serveixen com a base operativa a grups d’intervenció de la Guàrdia Civil, el Servei de Vigilància Duanera i de la Policia Nacional, i també com la primera plataforma a la qual van a parar grups de tripulants detinguts que cada vegada són més nombrosos.

El Comandament d’Operacions (MOPS) està al darrere d’aquesta presència militar activada en la lluita contra el narcotràfic, i, des del seu quarter general a Cartagena, el Comandament Operatiu Marítim (MOM) és l’organisme de les Forces Armades més implicat. L’Estat Major de la Defensa ha inclòs també el CIFAS (Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades) en el desplegament, sense que hagi transcendit la manera amb què col·labora amb Interior.

En les últimes persecucions a vaixells contractats per les màfies del narcotràfic ha participat també una fragata, segons ha revelat l’EMAD, que portava a bord un helicòpter i una altra unitat aportada per a les operacions: és un Equip Operatiu de Seguretat de la Infanteria de Marina, col·lectiu provat anteriorment en accions contra la pirateria a l’Índic. Un altre de similar s’ha desplegat en un vaixell multipropòsit.

Coordinació

A terra, el Comandament Operatiu Terrestre ha determinat l’ús de les patrulles militars que asseguren diversos punts del territori canari per aprofitar la seva vigilància i afegir la informació obtinguda a l’operatiu policial. Aquesta aportació de l’Exèrcit inclou helicòpters de les Forces Aeromòbils de l’Exèrcit de Terra, les FAMET, segons ha confirmat l’Estat Major de la Defensa.

No totes les unitats militars implicades en la lluita contra el narcotràfic es despleguen ad hoc; el que es fa en la majoria d’aquesta aportació militar és aprofitar les seves habituals missions de vigilància que ja tenen encomanades per aportar –sobretot intel·ligència terrestre i electrònica dels sensors activats– a la tasca policial.

Per a l’estructura de missions de les Forces Armades en temps de pau, el que els militars anomenen OPVD és el cor de l’activitat operativa en territori espanyol. Són les sigles de les Operacions de Presencia, Vigilància i Dissuasió. El seu esquema s’exporta a les missions internacionals de l’Exèrcit a Europa de l’Est, i, en certa mesura, a les patrulles que al sector est de la frontera entre el Líban i Israel fan els cascos blaus espanyols de la Brigada Líban i la seva operació de força interina per a les Nacions Unides.

Notícies relacionades

Els exdirectius de les constructores que van pagar a Jordi Pujol Ferrusola declaren avui en el judici

Una societat per a inversions

En aquest corredor entre força militar i força policial civil hi ha una baula principal, la que està unint el Centre d’Operacions i Vigilància d’Acció Marítima (COVAM) –el mateix que atalaia el pas de submarins russos per l’Estret, per exemple– i el Centre de Coordinació de Vigilància Marítima de Costes i Fronteres (CECORVIGMAR) de la Guàrdia Civil.

Aquesta entitat és el cervell marítim de l’institut armat. Té 70 estacions distribuïdes per tota la costa espanyola, i reporten dades a la Direcció General a Madrid. La seva principal experiència l’ha obtingut durant anys de la missió d’observar les travessies de narcollanxes i pasteres a les costes andaluses i canàries.