El Govern i la Generalitat preparen un òrgan bilateral perquè Catalunya entri en la governança dels seus aeroports

«Podem millorar la coordinació, però sense gestió ni diferida ni entregada», avisen fonts de la cúpula del Ministeri de Transports que dirigeix Óscar Puente, que parlen de «coparticipació». En el Govern insisteixen que Aena, el gestor aeroportuari, «és la sisena empresa cotitzada d’Espanya i gestiona 87 aeroports arreu del món», per la qual cosa «no es pot trossejar la gestió», amb la creació d’una mena de filials d’Aena, sinó «només millorar mecanismes de coordinació». «I així ho farem», conclouen.

La carpeta de l’aeroport ha tornat al primer pla perquè el president Illa va dir dimarts al Parlament que ultima un acord perquè Catalunya participi en la governança dels aeroports catalans. En l’Executiu de Sánchez rebaixen la imminència del possible acord i s’aferren a la seva fórmula, si bé eviten qüestionar les paraules del cap del Govern. Mentrestant, a ERC celebren haver «arrencat» el compromís a Illa, que el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, va definir com «un imperatiu» perquè Catalunya tingui veu i vot a l’hora de decidir el futur de les seves pròpies infraestructures.

Però, segons fonts coneixedores de les converses, el futur de la gestió aeroportuària a Catalunya passa per dues noves figures. D’una banda, per la creació d’aquest òrgan bilateral en el qual, seguint el model basc, participarien la Generalitat i l’Estat a fi de debatre i proposar mesures per a la governança dels aeroports catalans. Mesures que es vehicularien a través del paper que encara manté el Govern en aquestes infraestructures. I, en paral·lel, la Generalitat donarà l’impuls definitiu a l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que ja va anunciar el gener d’aquest any, però que encara està pendent de concretar-se legalment. Aquesta Autoritat seria l’encarregada de gestionar totes les competències pròpies que té la Generalitat en matèria aeroportuària com són el consum, el treball, el medi ambient, l’urbanisme, l’accessibilitat, el transport, i la promoció econòmica, entre d’altres. Així, a través de l’òrgan bilateral i de l’Autoritat, la Generalitat hauria de veure com augmenta la seva influència en la presa de decisions, tot i que no es qüestioni ni el paper d’Aena ni la composició del seu consell d’administració.

Reunions entre Transports i ERC

Els canvis en la governança dels aeroports neixen de l’acord d’investidura que Illa va firmar amb ERC l’agost del 2024. És allà on van quedar recollits tant l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya com aquest òrgan bilateral, que en el document es denominava Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC) però que finalment tindrà un altre nom.

Durant tot aquest temps, representants d’ERC s’han estat reunint amb el Ministeri de Transports per donar forma als acords. Fonts republicanes exposen que ara Esquerra està centrada sobretot a acabar de donar forma a l’Autoritat Aeroportuària, ja que considera que serà l’estructura clau per donar «coneixement i capacitat de gestió futura» a la Generalitat sobre el tema aeroportuari. Sobre l’òrgan bilateral, volen veure les concrecions, i consideren que pot ser un bon «punt d’inici» per millorar el paper de Catalunya en aquestes infraestructures.

El precedent basc

Després de l’acord amb Euskadi, altres territoris com les Canàries i Navarra –a part de Catalunya– també han enarborat la bandera de la coparticipació. La línia a seguir és l’«òrgan bilateral de col·laboració, coordinació i gestió» pactat amb Euskadi, que ha de donar veu i vot a l’executiu basc als aeroports de Vitòria, Bilbao i Hondarribia. Des de «millorar i impulsar les capacitats dels nostres aeroports», fins a «influir en les inversions i en els plans que les defineixen» o «millorar la connectivitat i el servei dels aeroports» bascos.

Una fórmula que s’ha encaixat dins del marc jurídic i competencial vigent. En el referit a la «participació i comunicació de les comunitats autònomes en la gestió dels aeroports d’interès general de la xarxa d’Aena previst per la llei 18/2014», sense que suposi, per tant, una modificació de l’esmentada norma. La clau és que Aena és una empresa cotitzada en borsa amb importants inversors que no permetrien una cessió, com ja han advertit alguns d’ells.

L’empresa semipública està participada per l’Estat en un 51% i el restant 49% està en mans d’accionistes privats. Per això el retret comú és que en les negociacions es prioritzin els interessos privats per sobre de l’interès públic. A Transports recorden a més que en el cas concret de l‘aeroport de Barcelona-el Prat ja està al límit de la seva capacitat.

«Sense posar en perill» el model en xarxa

Notícies relacionades

Els jutges de Madrid surten en defensa de Peinado davant de Bolaños, a qui acusen de "soscavar la confiança dels ciutadans" en la seva feina

El Govern augmentarà les places per aprendre català davant la regularització d’immigrants

Des del Govern es mostren oberts a «dialogar», tant amb Catalunya com amb el govern canari o el navarrès per «buscar fórmules que millorin la coordinació en la presa de decisions». Dimecres, en la sessió de control al Govern, la diputada de Coalició Canària, Cristina Valido, va demanar a Puente «donar compliment a l’article 161 de l’Estatut d’Autonomia de les Canàries, en el qual es reconeix l’arxipèlag el dret a la planificació i cogestió dels seus aeroports».

El titular de Transports va assegurar estar «absolutament obert» a millorar les fórmules de coordinació en la gestió dels aeroports, però va posar com a línia vermella fer-ho «sense posar en perill» l’actual model en xarxa al qual li va atribuir bons resultats. La Constitució també estableix límits clars. Els aeroports d’interès general són competència exclusiva de l’Estat. Però la via que es negocia amb ERC compliria els requisits i permetria també a Illa donar compliment a l’acord que va subscriure amb els seus socis.