El Govern corregeix el decret de regularització de migrants per aprovar-lo al Consell de Ministres

Durant una roda de premsa des de Pequín aquest matí, Pedro Sánchez ha confirmat la seva aprovació i ha defensat el procés "des d’un punt de vista d’interès econòmic i també d’una qüestió moral" per "reconèixer drets a aquells que avui ja estan aportant a la prosperitat i a la cohesió del nostre país". Així mateix, ha reclamat al PP, perquè es replantegi la seva oposició, "que escolti la patronal, que escolti l’Església catòlica i, per descomptat, que sigui coherent amb la seva pròpia història, perquè ells també han regularitzat immigrants".

A la vigília, fonts de Moncloa elevaven les possibilitats d’arribar a temps “al 95%”. De fet, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, evitava donar-ho per fet aquest dilluns a l’espera de “polir” el reglament, però remarcant que “estem treballant perquè demà s’aprovi”. Les principals correccions, o “millores al text”, com qualifiquen els socialistes les observacions, tenen a veure amb el procediment establert per acreditar l’absència d’antecedents penals dels estrangers, i amb apunts sobre el recorregut per materialitzar la regularització. Però al final de la jornada van polir el text "en línia amb el que diu el Consell d’Estat" pel que fa als antecedents penals, i van deixar tancat el decret per a l’aprovació en el que serà el primer Consell de Ministres presidit per Carlos Cuerpo, en absència de Pedro Sánchez, de viatge oficial a la Xina.

L’Executiu va plantejar la necessitat de presentar un registre oficial dels països en què haguessin residit els últims cinc anys, però que en cas de no tenir resposta n’hi hauria prou amb una "declaració responsable d’inexistència d’antecedents penals". "Aquest Consell entén que s’ha de concedir la màxima prioritat a una rigorosa acreditació de la manca d’antecedents penals en tercers països", assenyala l’informe abans d’apuntar que han d’"aportar aquest certificat o document equivalent i que, si no ho fan en presentar la seva petició, el procediment administratiu corresponent quedarà en suspens fins a la seva aportació".

L’informe de l’òrgan consultiu que presideix Carmen Calvo, enviat la tarda de divendres passat al ministeri sol·licitant —el de Seguretat Social, Inclusió i Migracions—, posa també el focus en altres aspectes com el desordre de l’articulat o la manca d’un càlcul d’impacte pressupostari. Per això s’ha hagut de revisar el text i s’està reformulant en alguns dels articles del reglament amb el qual es calcula que es puguin veure beneficiats al voltant de mig milió de migrants.

Al Govern mantenen la seva previsió que el procés de regularització exprés es tanqui a finals de juny i aposten per un procés “àgil i eficaç”. Bolaños argumentava així mateix en les últimes hores que també permetrà a la hisenda pública comptar amb més recursos per reforçar l’estat del benestar, ja que la situació irregular dels migrants amb què es pretén acabar fa que no cotitzin ni a la seguretat social ni a Hisenda.

En el pla polític, els socialistes carreguen contra el rebuig del PP i Vox, en contraposició al suport de la patronal o la Conferència Episcopal. Posicions, segons recriminen, “clarament inspirades en la internacional dretana amb postulats xenòfobs”. Amb tot, en tractar-se d’un reial decret no haurà de passar pel Congrés per ser convalidat. L’Executiu es legitima en reprendre l’“esperit de la Iniciativa Legislativa Popular” avalada per 700.000 signatures i nombroses entitats, l’admissió a tràmit de la qual va comptar amb una àmplia majoria, inclòs el PP.

Amb l’oposició del PP

La vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP, Alma Ezcurra, manifestava aquest dilluns l’oposició de Génova per avançar que el seu partit denunciarà el "sense sentit" de la regularització extraordinària. "Quan un Govern diu al món que la irregularitat té premi, el que està fent és empènyer milers de persones als braços de les màfies", etzibava.

Un altre dels canvis requerits a l’informe del Consell d’Estat és que el reglament contingui "els criteris amb què acreditar la vulnerabilitat dels estrangers als efectes que s’hi preveuen". D’aquí que es procedeixi a aclarir la definició de vulnerabilitat, com indica el Consell d’Estat, de manera que "s’entendrà per vulnerable tota aquella persona que hagi arribat a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i porti cinc mesos en situació irregular en el moment de presentar la sol·licitud".

A contracorrent de la UE

Notícies relacionades

Regularització de migrants a Espanya: claus de la legalització i la seva publicació al BOE

El Govern obre la convocatòria d’ajudes al lloguer per a persones d’entre 36 i 64 anys a Catalunya

El Govern defensa que aquest procés de regularització compatibilitza el creixement econòmic i la cohesió social. L’última regularització d’aquestes característiques es va produir el 2005, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Anteriorment, altres executius, tant del PSOE com del PP, havien tirat endavant iniciatives similars.

La decisió del Govern, que va partir d’un acord assolit amb Podemos, contrasta amb el gir en el model migratori d’altres països europeus, inclosos alguns de tendència socialdemòcrata, i de la mateixa Comissió Europea. D’aquí que des de l’Executiu avalin aquesta mesura no només com a reforç del seu model migratori, sinó com a “far” i “llavor” per lluitar contra el que denominen “onada ultra”.