El Govern rebutja les acusacions contra el seu projecte de telecomunicacions vinculat a Huawei: «No hi renunciarem»

Junts,el PP i Vox acusen el Govern del PSC d’haver tancat un contracte de 127 milions d’euros amb Huawei per a XCAT Connecta, un ambiciós projecte «estratègic» amb què l’Executiu vol crear una xarxa de fibra òptica de titularitat pública de més de 8.000 quilòmetres a què es connectaran més de 6.000 institucions i serveis nacionals. «Des de la nostra perspectiva de país, ens interessa tenir una xarxa pròpia de control públic que ens doni més resiliència», explica Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, en declaracions a EL PERIÓDICO.

A continuació, resolem algunes de les principals qüestions que envolten aquest cas.

No hi ha contracte amb Huawei

Més enllà d’aquestes acusacions, la realitat contractual d’aquest projecte mostra un escenari diferent. La Generalitat no té un contracte directe amb Huawei. La licitació del projecte XCAT Connecta va ser adjudicada a una UTE (unió temporal d’empreses) encapçalada per Sirt, una empresa catalana especialitzada en infraestructura de connectivitat i ciberseguretat que actualment ja gestiona el primer nus de telecomunicacions de la Generalitat, expliquen fonts internes.

La candidatura que va guanyar el contracte amb la Generalitat inclou material dissenyat per Huawei, una cosa que també passava en dues de les altres tres candidatures que es van presentar a la licitació, liderades per Vodafone i Orange. I és que la companyia xinesa i la finlandesa Nokia són els únics proveïdors de solucions competitives i de qualitat per al desplegament de fibra òptica.

El material de Huawei utilitzat es tracta d’un rúter que empaqueta la informació dels organismes públics perquè viatgi per la seva xarxa, sempre de manera encriptada i segura, asseguren des del Govern. Aquest equipament, que representa menys d’un 20% de la infraestructura total, té una vida útil d’entre cinc i sis anys.

¿Hi ha risc per a la seguretat?

Part de l’oposició demana a l’Executiu d’Illa cenyir-se a les recomanacions de Brussel·les, que demana excloure Huawei i la també xinesa ZTE de projectes estratègics de connectivitat com XCAT Connecta al considerar que els dos proveïdors podrien operar com un cavall de Troia que obri la porta a una ingerència estrangera per part de Pequín. No obstant, l’advertència de la Comissió no és una llei d’obligat compliment, sinó un suggeriment «que no explica a quin tipus de projectes afecta», lamenta el Govern. Aquesta falta de concreció dona poc marge a les autoritats.

A preguntes d’EL PERIÓDICO, l’Executiu remarca que «totes les empreses» amb contractes públics compleixen l’Esquema Nacional de Ciberseguretat i que, a falta de canvis legislatius a la Unió Europea, «no podem fer més que això». «La llei de contractes del sector públic ens impedeix vetar una empresa i discriminar-la basant-nos en el seu país d’origen o hipotètiques intencions», aclareix Tort. «Això seria una decisió política».

¿Què passaria en cas que Brussel·les tanqués un acord dels Vint-i-set per prohibir per escrit l’ús de les tecnologies de Huawei? El secretari assenyala que «hauríem d’adaptar-nos», però que això afectaria l’adjudicatari, Sirt, així com les telecos privades que depenen de la companyia xinesa, que es veurien obligades a canviar l’equipament afectat. En tot cas, Tort deixa clara la seva intenció: «El Govern no renunciarà a aquest projecte perquè és un projecte de país».

Recurs judicial de Telefónica

L’única candidatura al contracte de 127 milions d’euros que no comptava amb Huawei era la presentada per Telefónica i Tradia (del grup Cellnex), que va quedar en segona posició. La seva proposta va ser desestimada pels experts del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació(CTTI) que van avaluar i van determinar el guanyador.

Alguns mitjans han acusat el CTTI d’operar per lliure i han assenyalat que el director gerent, Demetri Rico, va ser vicepresident de Serveis Empresarials de Huawei a Europa Occidental entre el 2017 i el 2020. El Govern recalca que aquesta empresa pública està adscrita al Departament de Presidència d’Albert Dalmau, que els seus tècnics analitzen les propostes sense saber qui és el proveïdor («com fixa la llei de contractes públics») i que el director de l’entitat no participa en el procés d’avaluació «per evitar qualsevol influència».

Notícies relacionades

Illa defensa que el PSC està «lliure de corrupció» davant els dubtes de l’oposició sobre la seva campanya del 2024

Record a Samaranch

Les dues companyies han presentat un recurs davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic per anul·lar l’adjudicació en què esmenten aspectes de solvència tècnica i econòmica, però no l’ús de material de la companyia xinesa. «És lícit que Telefónica recorri als tribunals perquè estem substituint les xarxes per una de titularitat pública i amb això perden quota de mercat; quant més s’allargui el procés, més continuarà prestant els seus serveis a la Generalitat», remarca Tort.

El secretari assegura a aquest diari que la pugna «no perjudica» la relació de l’administració amb la companyia presidida per Marc Murtra, home històric del PSC, que «continuarà sent un dels nostres proveïdors més importants».