Regularització de migrants a Espanya: claus de la legalització i la seva publicació al BOE

El Consell de Ministres donarà el tret de sortida i previsiblement la lletra petita sortirà publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de dimecres, cosa que aclarirà els dubtes sobre els detalls del procés de sol·licitud. Aquestes són les principals claus del procés i tots els detalls que han transcendit fins ara.

El Govern calcula que més de mig milió de persones podran acollir-se a la regularització extraordinària que començarà aquest pròxim 16 d’abril, si bé centres d’estudi com Funcas pronostiquen que gairebé un milió de migrants estarien ara mateix en situació irregular i complint tots o part dels requisits per presentar-se al procés. Espanya inicia així la que serà la setena regularització extraordinària de la restauració de la democràcia i s’hi podran acollir aquelles persones que portin més de cinc mesos a Espanya en el moment de cursar la sol·licitud.

Aquelles persones que s’acullin al procés podran obtenir un permís de residència i de treball temporal que els permetrà, entre d’altres, accedir a un contracte de treball. Moltes de les persones que postularan a aquests permisos ja estan treballant, tot i que en l’economia submergida i el nou estatus els permetrà o bé regularitzar aquesta ocupació –sempre que l’ocupador hi estigui disposat– o buscar una altra feina ja amb plens drets.

El procés de regularització sortirà publicat al BOE el dimecres 15 d’abril, començarà dijous 16 d’abril i acabarà dimarts 30 de juny. Seran dos mesos i mig en què els potencials interessats podran presentar les seves sol·licituds, tant de manera presencial com telemàtica, a través d’una web que es publicarà tant al portal digital del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions com al de Política Territorial i Memòria Democràtica.

Aquest portal específic estarà obert a partir del dijous 16 d’abril. Aquell mateix dia es podran començar a sol·licitar cites prèvies per anar a una oficina, ser assessorat pel personal públic i entregar la paperassa de forma presencial. Segons ha detallat la ministra Elma Saiz, s’habilitaran a tot el territori nacional oficinesde Correus i de la Tresoreria General de la Seguretat Social, que començaran a rebre documentació a partir de dilluns vinent 20 d’abril. L’últim dia per presentar les sol·licituds serà dimarts 30 de juny.

Les persones interessades poden presentar els documents per si mateixes, assessorades per un advocat o bé a través de les entitats socials. Des del 2 de març passat, unes 200 organitzacions del Tercer Sector i alguns sindicats s’han apuntat al Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria, i podran tramitar directament les sol·licituds de les persones immigrants a qui solen assessorar i acompanyar.

El principal requisit per postular a la regularització és portar més de cinc mesos a Espanya en el moment de presentar la sol·licitud. També hauran d’acreditar que abans del 31 de desembre ja eren a Espanya i per fer-ho hauran d’aportar algun document «vàlid en dret» –tant el padró com algun bo de transport, factures de subministraments, etc. A més de la residència, hauran d’acreditar també que durant aquell temps han tingut alguna relació laboral, tot i que sigui informal, que estan en situació de vulnerabilitat acreditada i es mantindran a Espanya en una unitat familiar.

Les persones interessades també hauran d’acreditar que no tenen antecedents penals en els últims cinc anys, ni a Espanya ni a cap altre país on hagin residit. L’Executiu ha decidit donar un mes de marge des del moment en què es presenti la sol·licitud per aconseguir un certificat d’un tercer país i ha decidit que, en cas de no poder aportar-lo en aquell termini, serà el mateix Govern el que sol·liciti a través de vies diplomàtiques el document. Aquest procés podrà demorar-se un màxim de tres mesos. Si en aquest termini l’Executiu no aconsegueix el certificat d’antecedents penals net, la persona interessada tindrà 15 dies més per buscar-lo per si mateixa. Només llavors, si no és capaç d’acreditar-ho, quedarà fora del procés de regularitzacions, segons ha avançat ‘El País’.

No podran accedir a la regularització extraordinària aquelles persones que o bé no compleixin els requisits o bé no puguin acreditar-los dins el termini i en la forma escaient. Més enllà d’això, hi ha col·lectius particulars exclosos directament d’aquesta via i que hauran d’accedir a altres formats per quedar-se a treballar legalment a Espanya. Tal com ha explicat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en una entrevista a la cadena SER, queden fora de la mesura les persones apàtrides –és a dir, que no tenen nacionalitat reconeguda–, una decisió que deixa fora milers de personessaharauis que viuen des de fa anys a Espanya.

També funcionaran per un canal independent les persones que estan acollides o que han sol·licitat mesures de protecció internacional com l’asil. S’hi inclouen els refugiats de guerra ucraïnesos, el circuit dels quals per obtenir permisos similars als que ofereix la regularització encara no es coneix.

Si les previsions del Govern es compleixen, les persones la documentació de les quals sigui acceptada obtindran en un termini de 15 dies un permís de residència i treball d’un any a qualsevol ciutat o poble d’Espanya. Això els permet l’accés ple a drets com la Seguretat Social, la sanitat o l’educació, tot i que els deixa fora de drets reservats als ciutadans espanyols com el vot. Aquest any de situació regular dona marge a aquestes persones per poder accedir a permisos de treball i residència més duradors i amplis a través dels cursos habituals d’Estrangeria.

Aquelles persones que ja tinguin actualment una feina, però aquest sigui en B, no veuran automàticament regularitzat aquesta relació. L’empresari o ocupador haurà de fer-los un contracte des de zero i en cas que ho rebutgin, els migrants tindran més garanties a l’hora de denunciar-ho davant la Inspecció de Treball.

El reial decret que aprovarà aquest dimarts el Consell de Ministres, i que va ser acordat amb Podem, no ha necessitat aval parlamentari, però ha recollit l’esperit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada al Congrés amb una mica més de 600.000 firmes. L’havien promulgat més de 900 organitzacions de la societat civil: de patronals com sindicats, passant per l’Església i per plataformes com ‘Regularización Ya’.

Notícies relacionades

Excarcerats els pares del bebè maltractat per assistir a l’interrogatori de la testimoni que va alertar de la conducta violenta de l’acusat

Tanquen la via d’escalada de Montserrat on va morir un home aquest dissabte

En el pla polític, la mesura compta amb el rebuig explícit del PP i Vox. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo va anunciar aquest dilluns que presentaria una oposició «jurídica, política i parlamentària» a una mesura que qualifica de «barbaritat». De fet, la líder del partit i presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va assegurar fa uns dies que recorreria la regularització al Tribunal Suprem davant un suposat «col·lapse» dels serveis públics.

Malgrat mostrar-se a favor de portar a terme la regularització, el sindicat CCOO ha anunciat una vaga indefinida a les oficines d’Estrangeria a partir del dilluns 20 d’abril, quan s’obre el termini per presentar la documentació de manera presencial. El sindicat al·lega que falta personal per poder atendre totes les sol·licituds habituals de regularització, amb la qual cosa el nou procés suposaria una càrrega de treball encara més difícil d’assumir.