"El ‘no a la guerra’és un eslògan oportunista"

Arribarem fins on el límit ens permeti. Fem rebaixes fiscals que millorin les classes mitjanes i treballadores i activin l’economia.

Habitatges turístics i turismofòbia, ¿li preocupen aquesta mena de debats?

El turisme dona feina a gairebé mig milió d’andalusos i mou uns 20.000 milions d’euros. Però és cert que hi ha zones saturades, sobretot en moments puntuals a Màlaga, Sevilla, Cadis o Còrdova. Cal compatibilitzar activitat econòmica i sostenibilitat.

Les polítiques de la Junta en habitatge no frenen els preus.

El problema de l’habitatge és europeu, no només andalús. Les nostres polítiques funcionen: som la comunitat que més habitatge construeix, però els resultats són a mitjà i llarg termini. Molta gent no posa la segona vivenda al mercat per por d’impagaments i processos judicials. Cal corregir-ho. El gran fracàs de Sánchez des del 2018 ha estat la vivenda.

¿Andalusia té un problema amb la immigració?

Hi ha zones tensades, sobretot a Almeria i parts de Huelva, amb canvis demogràfics i socials. Però si un pregunta al ciutadà mitjà, no diria que Andalusia tingui un problema general amb la immigració. La meva reflexió és senzilla: necessitem immigrants. El camp, la construcció, l’hostaleria, la restauració i el turisme no poden sobreviure sense ells. Ara bé, no es poden obrir les portes sense control. Defensem una immigració ordenada i polítiques migratòries clares.

¿Creu que ha de preocupar-nos la guerra de l’Iran?

Té conseqüències econòmiques, també per a Andalusia, perquè som una comunitat molt exportadora. Pot afectar la inflació i l’economia. Les guerres mai són bones. Són un fracàs.

¿Estarà el no a la guerra en la campanya andalusa?

Crec que el no a la guerra és un eslògan oportunista i electoral. Tots estem en contra de la guerra; ningú la vol.

¿Seran aquestes les seves últimes eleccions com a candidat del PP andalús?

Si ho fossin, no ho diria mai. El pitjor que pot fer un dirigent polític és introduir elements de distorsió i inestabilitat dins del seu partit. Jo ja ho vaig viure en l’etapa d’Aznar, quan es va obrir el debat successori abans d’hora. No seré tan irresponsable.

Va ser vostè qui va dir que únicament governaria durant dues legislatures.

Ho vaig dir des de la ignorància. Hi ha objectius que em vaig marcar el 2019 que encara no he aconseguit, a causa de la lentitud i complexitat de l’Administració. Una de les grans reformes que necessita aquest país és simplificar i agilitzar els procediments administratius.

¿Estaria disposat a ministre d’un Govern de Feijóo?

No. Amb tots els meus respectes, entre ser ministre del Govern d’Espanya i ser president d’una comunitat de gairebé nou milions d’habitants, que a més és la teva terra, no hi ha color. La meva prioritat i la meva motivació és Andalusia. No deixaria de ser president de la Junta per ser ministre ni per cap altra cosa. Els ministres a més s’han devaluat molt amb Sánchez, són vint-i-tants, a molts ni els conec.

¿És molt diferent l’Alberto Núñez Feijóo que va arribar a Madrid el 2022 de l’actual?

El pas per Madrid l’ha enrobustit. Haver hagut de superar els obstacles i les dificultats que s’hi ha anat trobant l’han convertit en un líder més fort, més sòlid i més resilient. Ara està millor preparat per afrontar les pressions i les exigències pròpies de la política estatal.

¿El preocupa l’acostament amb Isabel Díaz Ayuso?

Com a president del partit, ha de mantenir una proximitat amb tots els presidents autonòmics. Alberto Núñez Feijóo és un president inclusiu, capaç de governar per a tothom. Creu en les polítiques de majoria i allà estarà situat: al centre.

Notícies relacionades

El Consell d’Estat objecta part del pla de regularització de migrants

La corrupció bloqueja Sánchez

No crec que Ayuso estigués còmoda al centre polític.

Diguem llavors en un PP de les majories. Però la majoria a Espanya es construeix des del centre i des de la moderació.