Només un terç dels diputats reconeix haver-se vist amb grups d’interès

En aquesta legislatura consten 255 reunions, 192 de les quals són de parlamentaris de Junts, el grup que més informa de les seves trobades

El president del Parlament, Josep Rull, en la celebración de los 120 años del RACC.

El president del Parlament, Josep Rull, en la celebración de los 120 años del RACC. / Manu Mitru

2
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +

La patronal PIMEC va anunciar el maig del 2025 que començaria una ronda de contactes amb els grups parlamentaris catalans per exposar les seves peticions en la reforma de la llei de comerç que es va acabar aprovant al desembre. No obstant, no consta al Portal de Transparència del Parlament que cap grup parlamentari s’hagi citat amb la patronal des de l’inici d’aquesta legislatura, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO.

Aquest cas no és un fet aïllat, sinó un exemple nítid d’una pràctica habitual a Catalunya i a la resta de l’Estat. Les reunions dels diputats amb grups d’interès no sempre queden reflectides a les agendes públiques tot i que hi estan obligats. Al Parlament, només un de cada tres diputats anota les seves cites amb els lobbies a l’agenda pública. La normativa, en tot cas, és clara i queda recollida a l’article 222 del reglament, en què s’estableix que s’han de fer públics els contactes que aquestes entitats mantenen amb diputats, assessors i funcionaris.

El codi de conducta remata l’obligació a l’article 9, on indica que els parlamentaris han de publicar al Portal de Transparència l’agenda de reunions, contactes i audiències amb qualsevol persona, entitat o organització que tingui la condició de grup d’interès i pugui influir en la tramitació d’iniciatives parlamentàries o en l’exercici del dret a vot. Aquesta agenda, afegeix el text, ha d’estar actualitzada i publicar-se com a mínim cada 15 dies. El president de la Cambra, Josep Rull, va recordar recentment als diputats la necessitat de complir aquesta obligació legal.

El codi ètic preveu sancions que van des de l’amonestació pública fins a una multa d’entre 600 i 12.000 euros. Malgrat això, el mecanisme ha sigut històricament ineficaç, com reconeixen fonts parlamentàries. L’obligació es va incorporar fa una dècada per alinear-se amb les exigències europees, però no consta cap sanció.

Un incompliment coral

El Portal de Transparència d’aquesta legislatura, des del 8 d’agost del 2024 fins al 27 de març del 2026, retrata la dimensió del problema. Només el 33% dels diputats ha publicat almenys una cita amb grups de pressió a l’agenda pública. En total consten 255 reunions, de les quals 192 corresponen a diputats de Junts, el partit que més trobades ha mantingut amb lobbies, o el que ha sigut més transparent al registrar-les. El segueix el PSC, amb 48 reunions, i ERC, amb 19. PPC, Comuns i CUP han reportat només dues trobades. Vox i Aliança Catalana no n’han declarada cap.

Notícies relacionades

La responsabilitat de publicar aquestes cites recau en cada diputat, de manera individual. En el cas de Junts, el 75% dels seus parlamentaris ha anotat almenys una trobada amb lobbies. Al PSC ho ha fet el 23% i a ERC, gairebé la meitat, amb Irene Aragonès com la diputada que més reunions ha declarat, amb sis. Dels deu diputats amb més cites –o més "transparents"–, nou són de Junts i un del PSC.

Quant als grups d’interès que més apareixen registrats com a visitants del Parlament, destaquen Dincat, Unió de Pagesos, Plataforma per la Llengua, PINCat –Plataforma d’Infància de Catalunya–, la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) i la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA). En el registre del Parlament hi ha inscrits en total 478 lobbies.

Temes:

Govern