Els lletrats del Parlament volen més control sobre els ‘lobbies’

Els grups parlamentaris no solament incompleixen a l’hora de consignar a la seva agenda pública aquestes reunions, sinó que tampoc donen detalls del motiu de les cites. Per això els serveis jurídics del Parlament fa temps que reclamen que se sancionin els diputats que no compleixin aquesta obligació.

En un informe que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, els lletrats demanen modificar el codi de conducta per blindar aquesta qüestió: "Cal revisar el règim sancionador perquè es prevegi una sanció específica per l’incompliment del deure de marcar l’agenda de contactes o reunions de grups d’interès", remarquen.

Si bé en el codi de conducta actual sí que es recullen sancions al considerar com a "falta greu" no fer públiques les agendes dels diputats, no s’ha aplicat mai cap sanció ni s’ha estudiat fer-ho. Si arribés a passar, en el marc actual, les multes podrien anar d’una amonestació pública fins als 12.000 euros. El problema, com passa amb els discursos d’odi, és que aquest codi ètic no té rang de llei per poder posar sancions fermes. Per aquest motiu, els serveis jurídics del Parlament també demanen a l’informe –de finals del 2024– que es doti amb "rang normatiu propi", mitjançant la incorporació d’un annex al reglament o la introducció del règim disciplinari dins de la norma de la Cambra catalana.

Una descripció "més precisa"

El codi de conducta actual, a l’article 9, estableix el deure dels diputats de fer públiques cada 15 dies "les reunions, contactes i audiències que els diputats tinguin amb qualsevol persona, entitat o organització [...] que pugui influir en la tramitació de les iniciatives parlamentàries o l’exercici del vot". No s’explicita com ha de ser aquesta transparència, és a dir, quins detalls ha de contenir. Per això els juristes del Parlament també demanen que les cites incloguin una "descripció més precisa" del contingut de la trobada, "amb el màxim grau de detall possible", i exigeixen que s’especifiqui per escrit que no seran vàlides fórmules genèriques com ara reunió de treball, seguiment de treball o simplement reunió, que són precisament les més usades en la majoria de les anotacions, segons ha pogut comprovar aquest diari.

A l’informe, els serveis jurídics no entren a valorar quina mena de sancions s’han d’imposar als diputats que incompleixin aquesta obligació, però sí que deixen clar que aquestes no poden ser "excessivament oneroses", ni des del punt de vista de la gravetat ni de la quantia, i que "s’han d’orientar exclusivament a estimular el compliment de la norma".

A més, els lletrats demanen canviar les normes del registre de lobbies i donar-hi rang de llei perquè també es puguin sancionar els grups d’interès quan incompleixin les seves obligacions de transparència. I també per incloure que qualsevol persona pugui alertar o denunciar si detecta una "conducta inadequada" en aquests grups d’interès perquè es puguin aplicar, en cas de confirmar-se, sancions.

En aquest sentit, els lletrats reclamen que, si s’avança cap a una regulació més estricta de l’activitat dels lobbies, també s’implanti un "document d’empremta" que deixi constància de la seva participació quan es tramiten les lleis, una opció reservada als grups de pressió inscrits en el registre del Parlament.

En aquest document públic hauria de constar quins grups han intervingut, quines propostes han presentat i si cap s’acaba incorporant al text final. Fins i tot demanen que també s’anotin els contactes i aportacions fetes abans que no comenci el tràmit oficial.

Notícies relacionades

Bravo: "El PP del 2026 no és Kitchen ni Gürtel"

El PSOE intenta imputar Cospedali el PP en l’operació Kitchen

"La regulació dels lobbies no funciona perquè no hi ha prou incentius i encara es percep com una pràctica informal; el primer pas hauria de ser reforçar el registre", assenyala un coneixedor de la situació al Parlament. Al Congrés, des de fa anys, s’intenta aprovar una llei estatal que reguli l’activitat dels lobbies amb els diputats i alts càrrecs del Govern, però encara no ha vist la llum. L’últim intent va arrencar l’estiu passat, però el text continua encara en fase de ponència.

A Catalunya fa temps que els organismes fiscalitzadors adverteixen de la necessitat de prendre la iniciativa i redactar una norma autonòmica. No obstant, aquest objectiu –plantejat ja amb l’aprovació de la llei de transparència el 2014– s’ha anat posposant legislatura rere legislatura i continua pendent. Passa el mateix amb la llei electoral catalana o la norma per protegir els alertadors de corrupció.