Meritxell Batet: «Durant dos anys no he pogut veure les sessions de control. Em feia massa mal»

Batet, barcelonina de 53 anys, sent que ha viscut en primera línia el procés de deshumanització de la política. Va dedicar-s’hi durant cinc lustres, des de 1998, quan Narcís Serra, primer secretari del PSC, li va proposar entrar al seu equip per fer-li informes i preparar-li documentació per a un llibre sobre les Forces Armades. En aquell moment ella estava elaborant la seva tesi doctoral i fent classes a la Pompeu Fabra, després d’haver-se tret Dret mentre treballava de cambrera a Bikini i Nick Havanna. La proposta per ser diputada al Congrés va arribar el 2004 de la mà del successor de Serra i llavors alcalde deCornellà, José Montilla. Va treure l’escó i va ser a la cambra baixa fins al setembre del 2023. 

Per ella la política és «construir», «acostar posicions». La seva experiència l’ha portat a un desgast personal important. «Durant dos anys no he pogut veure les sessions de control. Em feia massa mal. És tot tan lleig... Hi ha tanta violència verbal», diu, mesurant les paraules. «La democràcia és com Campanilla a Peter Pan. Si deixes de creure-hi, deixa d’existir. Hem d’intentar que la gent s’enganxi», afirma abans d’apostar per una relació sincera amb la ciutadania: no tot ho soluciona la política, recalca, abans de defensar amb vehemència que la millora de la vida a Espanya aquestes últimes dècades es deu a «decisions polítiques». «És just reconèixer-ho. ¿Hi ha errors? És clar. ¿Hi ha carències? També. Però aquesta aproximació a la política, l’objectiu de la qual és la destrucció de la persona, no pot ser, perquè destrueix el marc de convivència i acaba amb la credibilitat de la política i això és demolidor. Jo sento una tristesa profunda», es lamenta.

Com a responsable de dirigir els debats a l’hemicicle, va intentar que els diputats «s’allunyessin de la lògica amic-enemic». Va pronunciar diversos discursos advertint que els enfrontaments estaven posant en risc la confiança de la ciutadania, va interrompre arengues agressives i fins i tot va organitzar un grup de menjars amb diputats joves de diversos partits perquè la relació personal ajudés a millorar el clima. Era un grup plural, tot i que no va convidar cap parlamentari de Vox, una formació que es va estrenar al Congrés el 2019, amb 24 diputats, amb ella de presidenta. «No els vaig convidar perquè no acudien als menjars que feia de la Junta de Portaveus. Els argumentava que era continuar treballant en un altre ambient, però mai hi van voler anar», explica. «Aquí tots enaltim la Transició, però no la practiquem», es queixa amb referència a la necessitat d’«asseure’s a la mateixa taula amb qui pensa i vota diferent». En tot cas, creu que és el PP i no Vox ni el PSOE el que més responsabilitat ha tingut en la polarització. «El PP és el principal partit de l’oposició i té un rol molt rellevant i, per tant, molta responsabilitat en aquest assumpte», comenta.

Explica que la continuen «insultant pel carrer». De vegades va amb les seves filles bessones, de 12 anys. «Només em passa a Madrid. Ni a Àvila o Cadis, per dir dues ciutats que visito», afegeix tot i que es corregeix i recorda que, el 2017 i el 2018, també va ser increpada a Catalunya per independentistes. «És molt desagradable. Em diuen ‘desgraciada’, ‘filla de puta’, ‘traïdora’, ‘caradura’. Elles reaccionen abraçant-me», relata. 

Admet que hauria d’haver sigut ella qui hagués activat el canvi del reglament del Congrés per retirar les acreditacions de premsa a activistes d’ultradreta, però recorda que la Mesa, amb ella de presidenta, l’hi va treure un reporter d’‘Ok Diario’ que s’havia colat als despatxos de diputats de Podem, i el Tribunal Suprem va anul·lar aquest càstig. «Celebro que ara hagin modificat el reglament. Potser hauria d’haver-ho fet jo, però quedava un any i mig de legislatura i no vaig fer el pas», afirma retraient-s’ho.

Va anunciar el seu adeu el setembre del 2023, després de les generals i que Pedro Sánchez posés Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Portava madurant la decisió dos anys. Batet es considera una persona «forta», però rebutja que calgui «aguantar». «¿Havia aconseguit el que jo volia? No, la resposta era ‘no’», es respon. Havia parlat ja amb Sánchez i li havia dit que volia deixar l’acta de diputada i la política. Explica que va ser amable i es va oferir a buscar-li un altre lloc on se sentís més còmoda, una cosa que va veure com una mostra d’afecte. 

En tot cas, considera que, per a una persona com ella, mai no es deixa del tot la política i defensa que tots els ciutadans haurien de dedicar uns anys al «comú, al col·lectiu, a fer millor el teu país». Així creu que es guanyaria consciència de «com de difícil és fer determinades coses». Ara només té un lloc simbòlic, com a presidenta del Consell Nacional del PSC. Després d’«un any llarg» de desconnexió va començar a reenganxar-se. El ‘divorci’ no li va costar perquè té «molts amics fora de la política» i perquè la decisió de sortir la va prendre ella. 

El seu treball ara és ser consellera d’Ebro Foods (Arroz Brillante, pastes Garofalo), del qual la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) té un 10,36% de participacions, i de Sateliot, experta en nanosatèl·lits i en la qual la SEPI tecnològica compta amb el 16,3%. A més, està en els patronats de fundacions com Ortega-Marañón, Alternatives, el Museu Picasso, Avanza i Ship2B, d’empreses emergents.

Notícies relacionades

De violacions de domicili i assalts

Feijóo i Fernández aparquen el seu xoc i exhibeixen sintonia

Malgrat tot, crida l’atenció que recomanaria entrar en política perquè dona també «satisfaccions», tant si governes com si ets a l’oposició i aconsegueixes que s’incorpori una esmena parlamentària. «Jo vaig votar la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe. Per a molta gent això va ser una alegria immensa i jo vaig ser allà», recorda. 

Batet marxa amb una convicció: la política ha de servir per construir. Les altres coses, la bronca, l’insult, la lògica de blocs, no només desgasta qui l’exerceix, sinó que erosiona el mateix sistema que diu defensar.