Les eleccions a Andalusia compliquen el calendari per a l’aprovació dels pressupostos d’Illa abans de l’estiu

Per davant queden quatre mesos fins que finalitzi el període de sessions, termini que es van donar el Govern i ERC per culminar les negociacions. Amb els temps habituals de tramitació parlamentària, a l’Executiu en tindria prou amb presentar les xifres al Parlament uns 50 dies abans, d’acord amb el temps mitjà utilitzat en els últims deu anys per culminar aquest tipus de projectes. Seria suficient, doncs, que Salvador Illa els aprovés en el Consell Executiu a mitjan juny, un cop passada la cita electoral andalusa.

Ara bé, aquest escenari és poc garantista, ja que no contempla que l’oposició recorri la norma davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Junts i PP, els dos únics partits amb capacitat per fer-ho, no descarten recórrer la llei, per la qual cosa la seva tramitació es dilataria previsiblement un mes, el temps màxim que té l’òrgan per emetre el seu dictamen, tot i que no seria vinculant. L’hemeroteca indica que la resolució s’ha publicat sempre esgotant els terminis. Per això, si el Govern vol curar-se en salut, hauria d’avançar un mes l’arrencada de la tramitació, cosa que situa l’inici del procés parlamentari a mitjans de maig, just quan estan previstes les eleccions a Andalusia.

Amb aquesta contesa electoral s’hi afegeix una complicació més. Esquerra afirma que, fins que no passin els comicis andalusos, hi ha poc marge perquè hi pugui haver un pacte a Catalunya, ja que les seves exigències requereixen que la Generalitat guanyi autonomia –«espais de poder»– per compensar la falta de garanties sobre la recaptació de l’IRPF, però el Govern difícilment cedirà fins que la ja exvicepresidenta i exministra d’Hisenda, María Jesús Montero, hagi vist el seu resultat a les urnes d’Andalusia. Si ERC manté aquest plantejament, al Govern no li quedarà cap altra opció que arremangar-se per aconseguir tancar el pacte la setmana següent, a partir del 18 de maig. I allà el calendari començaria a pressionar.

El millor pronòstic

En un escenari ambiciós, l’acord podria tancar-se aquella setmana, el Consell Executiu podria aprovar el projecte de llei i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, podria entregar els pressupostos al Parlament abans del dia 20 de maig. A partir d’allà es fixaria el calendari definitiu dels comptes públics. Si s’acorda una tramitació de mínims, s’obrirà un termini de deu dies naturals per registrar les esmenes a la totalitat del projecte de llei i, paral·lelament, 20 dies per a les esmenes a l’articulat. En aquest escenari probablement la primera votació dels pressupostos –el debat a la totalitat– tindria lloc en la primera setmana de juny, just després que cada conseller hagi comparegut en comissió per explicar les seves partides.

Si se sorteja aquesta primera votació, les següents tres setmanes de juny serien per treballar el text en les comissions. Serà temps per debatre i votar les esmenes a la totalitat de les seccions pressupostàries –és a dir, de cada departament– i fer el mateix amb les esmenes a l’articulat, que es deliberaran i votaran en la comissió d’economia, fins a arribar a la redacció del dictamen final. Això s’acabaria ja cap a la setmana de Sant Joan, el 24 de juny, la data que Romero va fixar com a objectiu per aprovar els pressupostos, tot i que difícilment podrien estar llestos abans d’aquest dia festiu a Catalunya.

Si tot transcorregués segons aquesta previsió, els comptes públics podrien ser una realitat abans d’acabar el mes de juny. Però tot saltaria pels aires si Junts o PP sol·liciten un dictamen al Consell de Garanties. La tramitació es frenaria de cop i caldria esperar, previsiblement, a l’última setmana de juliol per a la votació final. El marge d’error és molt reduït, malgrat que la llei de pressupostos té prioritat sobre la resta en la seva tramitació parlamentària, però això, que no està en mans d’Illa, amenaça de dinamitar les previsions del Govern.

Una drecera perillosa

Una altra opció és que, seguint l’exemple de l’ocorregut amb els primers comptes públics que Illa va acabar retirant, es presentin al Parlament sense haver assegurat els vots d’ERC. És poc probable, ja que una de les crítiques que va articular Esquerra en aquell episodi va ser que l’Executiu mirés de pressionar el partit iniciant el compte enrere sense el seu suport. No va sortir bé, però continua sent una possibilitat; encara hi ha almenys deu dies per negociar fins a la primera votació. Tot i que en aquesta ocasió no hi hauria marge per ampliar aquell termini abans del debat a la totalitat, com va passar al febrer.

En qualsevol cas, esperar que els andalusos acudeixin a les urnes obliga a calcular mil·limètricament el calendari, que podria reduir-se a menys de 40 dies, sense dictamen del CGE. La mitjana de l’última dècada, segons ha comprovat EL PERIÓDICO, és d’uns 50 dies, tot i que ha variat cada any. La tramitació més ràpida va ser el 2023, precisament la dels pressupostos actualment prorrogats. Pere Aragonès els va presentar el 2 de febrer i el Parlament els va validar el 10 de març: 36 dies ja que ningú el va portar al CGE. Aquests serien, aproximadament, els terminis que s’haurien de repetir per deixar marge a una possible impugnació davant aquest òrgan.

L’historial de l’última dècada

Notícies relacionades

Sánchez reivindica davant la militància el 'No a la guerra': «Espanya actua amb coherència i no renuncia als seus principis»

El triangle Abascal-Ariza-Méndez Monasterio denuncia una operació ordida entre el PP i els crítics de Vox

El calendari de tramitació dels pressupostos a Catalunya en l’última dècada ha sigut convuls. El 2024, es va fixar en 42 dies, però els comptes ni tan sols van superar la primera votació pel rebuig dels Comuns. Quatre anys abans, el 2020, la previsió inicial de 49 dies va acabar duplicant-se, primer per la irrupció de la pandèmia del coronavirus i després per la decisió de Ciutadans d’elevar el projecte al CGE.

Tampoc en anys anteriors es van complir els terminis previstos. El 2016, el càlcul apuntava a 56 dies, tot i que els comptes van ser finalment rebutjats per la CUP. I el 2017, quan es va dissenyar un calendari de 71 dies –condicionat pel seu inici de tramitació a finals de novembre i la seva coincidència amb el període nadalenc –, el procés va acabar allargant-se fins als 113 dies després de la impugnació presentada pel PSC, Ciutadans i el PPC davant l’òrgan de garanties. Davant un escenari tan volàtil i amb l’experiència acumulada, ni el Govern, ni ERC volen posar una data al calendari.