Illa reclama replantejar la UE i avançar cap a una unió federalista
El president defensa que la cohesió ha de ser "compatible" amb la "diversitat"
Illa, amb Romano Prodi, Jaume Duch i altres participants ahir. | ALBERTO PAREDES / EUROPA PRESS /
Replantejar la Unió Europea davant el nou escenari global. Va ser la petició que va fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la celebració del Dia d’Europa que va tenir lloc ahir al Museu del Disseny de Barcelona.
Illa va assegurar que la història de la UE es pot qualificar d’"èxit", però va demanar no només quedar-se amb "el passat i la història", sinó també mirar "cap al futur". "¿Què volem que sigui Europa en els pròxims anys?", es va preguntar Illa, mentre va revelar que la seva aposta passa per reforçar la "unió política" i per una governança "més federalista".
Per al president de la Generalitat, la "sacsejada mundial" que es viu actualment, que va reconèixer "inimaginable" fa uns anys, obliga també a un "sacsejada interna" i a "replantejar" l’aliança continental. "Ja no s’influeix al món només com un bloc econòmic i comercial", va avisar.
No obstant, va assegurar que aquesta aposta pel federalisme no s’ha d’entendre com una "homogeneïtzació", sinó com una "unió de la diversitat" que ha de ser "compatible" i "enriquir" l’actual UE. En vista d’un "món agitat", va assenyalar el president, l’aliança comunitària no pot quedar-se només amb "una mica més d’Erasmus, de fons europeus i d’innovació".
Enfortiment
Amb tot, Illa va assegurar que Catalunya vol ser present en aquest "enfortiment d’Europa", i va remarcar que l’"europeisme sempre ha sigut un símbol distintiu del catalanisme polític". En la mateixa línia es va expressar el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que va assenyalar que el context geopolític actual és molt diferent del de fa 40 anys, quan Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea, i va defensar la necessitat d’impulsar l’evolució del projecte europeu.
"L’alternativa és córrer el perill de convertir-nos en irrellevants. I davant això, Catalunya té clar com a societat europea i europeista la seva voluntat de contribuir a construir una unió digna de futur i que honri l’esforç dels que ens van precedir", va afirmar durant l’acte Duch, que va desenvolupar gran part de la seva carrera política a Brussel·les com a portaveu de l’Eurocambra.
Fons Europeus
Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va voler posar en valor una UE basada en "llibertats, drets i democràcia" davant un món en què cada cop pesa més "la llei del més fort". Tot i això, va voler destacar especialment el paper dels fons europeus a l’hora d’afrontar diverses crisis, en particular en l’àmbit de l’habitatge públic.
Notícies relacionadesL’alcalde va assenyalar que la crisi d’habitatge és un dels grans "reptes" continentals i va defensar la implicació de la capital catalana en la iniciativa Mayors for Housing, una aliança de ciutats europees per coordinar-se davant la falta d’habitatge accessible.
L’acte també va comptar amb la conferència de l’exprimer ministre d’Itàlia i expresident de la Comissió Europea, Romano Prodi, així com també una taula rodona amb representants institucionals i estudiants Erasmus per analitzar el potencial del programa d’intercanvi i la seva contribució al reforç del sentiment europeu entre els joves.
- Arriba a Espanya ‘The Lady’, la sèrie sobre Sarah Ferguson
- Una altra ‘revolució’: arriba Mourinho i se’n va algun "gallet"
- El Barça suma una còmoda victòria sense necessitat d’esprémer
- Manuel Vilas: "He mirat de donar una mica de glamur a la relació amorosa de dos escriptors"
- L’Espanyol falla a Sevilla i entra en el túnel del terror
