Junts ajorna la investigació a Comín per assetjament i agressió

Junts no investigarà, almenys fins al juny, les dues denúncies internes cursades contra l’exconseller i eurodiputat electe del partit, Toni Comín. Es tracta de les acusacions de dos exassessors del partit al Parlament Europeu, la primera per assetjament sexual i psicològic i la segona per una agressió física. Els fets es van produir el 2024 i es van comunicar al partit el gener del 2025. ¿Per què, llavors, aquesta tardança?

El partit prioritza que es resolgui primer la situació judicial de Comín, que continua a l’espera de l’aplicació de la llei d’amnistia per tornar a Catalunya més de vuit anys després del referèndum de l’1-O. La raó és que Comín podria recuperar l’acta d’eurodiputat si aconsegueix tornar a Espanya i que, en aquest cas, es podria iniciar un procediment contra ell a les institucions europees. La previsió del partit és que la seva tornada es produeixi al juny, per la qual cosa al febrer la comissió de garanties de Junts va notificar a les parts que es paralitzava fins aleshores l’expedient.

La formació va rebre la primera de les denúncies el gener de l’any passat, però, poc després, el denunciant va demanar esperar a la resolució dels serveis jurídics del Parlament Europeu. L’informe finalment emès al setembre, que ha pogut consultar el diari Ara, assegura que hi ha "prou proves" i "testimonis creïbles" per sustentar una denúncia per assetjament, fet pel qual la institució posa a la seva disposició recursos per acudir a la justícia.

Maig del 2024

Amb aquesta resolució a la mà, l’exassessor va demanar reactivar el cas contra l’exconseller de Salut, al qual acusa de tocaments i insinuacions, a més d’interrogatoris sobre la seva vida sexual i propostes de trios amb un altre home. L’altra denúncia és per agressió física i només es va cursar internament. Els fets es remunten a la nit de les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024 a Argelers, quan Comín hauria empès una exassessora.

Notícies relacionades

La Zarzuela ja confirma la invitació que Sheinbaum va enviar al Rei

El PP retalla distàncies amb el PSOE i Vox perd més de dos punts

Amb aquests elements sobre la taula, el partit va traslladar les acusacions contra l’eurodiputat electe, el qual nega els fets que s’han reportat i assegura tenir "proves i testimonis més que suficients per demostrar-ne la falsedat". En un comunicat publicat quan va transcendir l’informe del Parlament Europeu, l’exconseller va assegurar també que es reservava "el dret a emprendre accions legals" contra els denunciants, que qualificava de "difamadors". Fins al juny, quan els postconvergents calculen que se sabrà si s’inicia alguna mena d’investigació europea, el partit no preveu prendre mesures cautelars contra l’eurodiputat electe i membre de la permanent, la versió més reduïda de la direcció. La justificació donada per la formació liderada per Carles Puigdemont és que actualment no hi ha contacte entre els denunciants i Comín, atès que aquest últim no pot exercir com a eurodiputat.

Així doncs, ara com ara, els postconvergents no prendran cap decisió a l’espera de si ho fa l’Eurocambra, abans de l’estiu. Si no ho fa, la previsió és que intervinguin en l’assumpte, fet que implicaria una instrucció del cas amb declaracions del denunciat, els denunciants i els possibles testimonis.