Alícia Romero, Consellera d’Economia i Finances: "ERC s’haurà de moure, el compromís amb l’IRPF és evident i sincer"

Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) creu que Catalunya urgeix a tenir uns pressupostos per al 2026 i assegura que, altrament, la tresoreria de l’administració començarà a patir a partir de l’abril.

¿Per què van aprovar els pressupostos sense tenir el suport d’ERC lligat?

La responsabilitat d’un govern és aprovar pressupostos. Ja s’havia decidit que seria el 27 de febrer i s’havia parlat amb els socis d’investidura que aquest any hi hauria pressupostos. També teníem un acord amb els agents socials. Tenim els comptes prorrogats des del 2023, hi ha 9.126 milions que no podem incorporar i estem tensant les nostres finances. Fem una crida a ERC a sumar-se a una resposta unitària de les forces d’esquerra davant aquesta crisi política mundial que tenim [al Pròxim Orient] començant per uns pressupostos que donen estabilitat el país.

¿Quin marge té Esquerra per condicionar les partides?

Molt. Tenim disposicions addicionals que no estan definides, hem deixat fons oberts per negociar. Sabem que negociar és cedir. Que ens diguin què és el que necessiten, quines són les seves prioritats i les encaixarem en el pressupost. Els recursos no seran un problema. Si ERC s’asseu a parlar, l’acord arribarà.

Sobre l’escull de l’IRPF, qui ha de moure’s és el Govern central. ¿Ha parlat vostè amb la vicepresidenta María Jesús Montero perquè es comprometi amb la recaptació del tribut?

Qui ha de respondre sobre què ha de fer el Govern és el mateix Govern. Hem parlat molt amb la vicepresidenta Montero durant tot el procés de negociació del model de finançament, ha sigut una aliada de Catalunya, malgrat el que puguin dir alguns. De vegades hi ha coses que necessiten el seu temps, però tenim una gran proposta de finançament i estem buscant aliats per aprovar-la. El Govern està centrat en això i no es tanca, evidentment, a res. La vicepresidenta va dir "continuem treballant», és veritat que sense posar terminis, perquè són temes molt complexos, però també tenim el compromís absolut per part del president de la Generalitat, i l’Agència Tributària de Catalunya s’està desplegant per poder gestionar en un futur tots els impostos, començant per l’IRPF, perquè avui no està preparada. El Govern està fent tot el que pot, el compromís és evident i sincer.

ERC assenyala que amb això no n’hi ha prou.

Esquerra, al final, s’haurà de moure. Les modificacions legislatives depenen del Congrés, i el Govern ja va donar el vistiplau a la demanda d’ERC a la comissió bilateral del 14 de juliol del 2025. ¿Més garantia que un document certificat entre el Govern i la Generalitat? En fi, em costa veure-ho. El país necessita pressupostos, demano responsabilitat.

¿Montero podria ratificar-ho davant el Consell de Política Fiscal i Financera com demana ERC?

Home, a veure. Nosaltres el que volem és una relació bilateral amb el Govern. Però el que no farem és que un acord entre el Govern i la Generalitat passi per un òrgan multilateral.

¿I una declaració pública per part de la ministra?

Les paraules de les persones són importants, ¿però més que un document certificat per dos governs? Montero ja ha dit que treballa en la possible delegació de la gestió de l’IRPF en les comunitats autònomes, per tant, veurem si ens podem anar acostant. Jo entenc que la vicepresidenta estigui dedicant ara tots els esforços que s’aprovi el model de finançament, a convèncer totes les comunitats autònomes. ERC ha de fer confiança al Govern amb l’IRPF, com ja va fer amb el nou finançament i la quitació del deute del FLA.

Si no hi ha pressupostos, ¿hi haurà eleccions?

El pla a, b i c és pressupostos. No hi ha cap altre escenari. I si algú no vol pressupostos, que ho digui, però que no utilitzi això que "la pròrroga no és tan dolenta» com fa Junts. No és el mateix gestionar amb o sense pressupostos.

Si avui tingués els 4.700 milions d’euros que arribaran a Catalunya si entra en vigor el nou sistema de finançament, ¿on pensa que els posaria?

Bàsicament en sanitat. Avui tenim uns 3.000 milions d’euros de despesa diferida, ja que vam pressupostar uns 13.000 milions però hem acabat gastant uns 16.000 milions. I després en inversions. Aquest país ha patit un dèficit d’inversions durant anys, no només en infraestructures de mobilitat, sinó en equips educatius, socials i sanitaris.

4.700 milions d’euros és una injecció significativa, però el dèficit fiscal és quatre vegades més, fins arribar als 21.000 milions d’euros, segons els seus últims càlculs. ¿Li preocupa?

La forquilla és d’entre 14.000 i 21.000 milions d’euros, hi ha dues metodologies per calcular-ho i podria discrepar en com es calcula. La gent que afirma que el dèficit fiscal és molt elevat després també reconeix que vol ser solidària amb la resta d’Espanya i si volem ser solidaris no podem eliminar el dèficit fiscal.

Notícies relacionades

Les ciutats demanen hospitals i més bon transport públic

Els banquers d’Andorra donaran la seva versió en el judici dels Pujol

En els seus nous comptes, la partida que més creix percentualment és el pagament d’interessos. Destinen més diners que a tota la Conselleria d’Empresa. ¿Això la preocupa?

Sí, és clar. Hem arribat fa un any i mig a la Generalitat i el deute que ens vam trobar era de 90.000 milions. Hem intentat que no augmenti. Quan vam arribar el dèficit estava per sobre de l’1%, l’any passat vam baixar al 0,5% i ara hem pressupostat un 0,1%. Una part del deute es deu a l’infrafinançament de les autonomies i per això és important que s’aprovi la condonació de part del deute del FLA i el nou model de finançament.