El primer matrimoni PP-Vox

El pacte no només afectava les carteres de l’Executiu castellà i lleonès, sinó que establia també el repartiment de càrrecs a les Corts de Castella i Lleó. Al Parlament autonòmic, de fet, la presidència va recaure en Carlos Pollán, un jurista vinculat a un equip d’handbol lleonès que, malgrat la posterior ruptura de la parella de fet amb el PP, va mantenir la màxima representació de les Corts regionals fins al final del mandat i avui és el candidat a la presidència de la Junta de Castella i Lleó per Vox.

El repartiment de responsabilitats va incloure, a més, que el partit d’Abascal tingués a la Junta de Castella i Lleó la vicepresidència del Govern i tres de les 10 conselleries. Com a caps visibles d’aquest acord van figurar un desconegut fins aleshores en política Juan García-Gallardo i el que ha sigut president autonòmic els últims set anys, Alfonso Fernández Mañueco, que va passar de pactar amb Cs en el seu primer mandat a fer-ho amb Vox en el segon. El de García-Gallardo i Fernández Mañueco va resultar un matrimoni que va acabar mal avingut a poc més de meitat de legislatura, per molt que el PP i Vox semblin estar cridats a entendre’s de nou després del 15M.

El Govern de coalició va comptar com a vicepresident amb qui a penes feia uns mesos era líder autonòmic de Vox, Juan García-Gallardo. Malgrat no reservar-se a penes competències per a la vicepresidència, va ser el cap visible del seu partit en el tàndem amb el PP i qui va marcar la batuta de la nova simfonia que sonava políticament en el Govern de Castella i Lleó. Al costat seu, la formació a la dreta del PP també es va quedar amb les conselleries d’Indústria, Comerç i Ocupació; Cultura, Turisme i Esport, i Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

En la primera d’aquestes, dirigida per Mariano Veganzones durant els dos anys i quatre mesos de matrimoni PP-Vox, va ser en la que més es va notar el tomb en la política de la Junta.

El diàleg social que havia marcat les últimes legislatures, en el qual sindicats de classe, representants empresarials i Govern autonòmic es van posar d’acord per anar de la mà en les polítiques d’ocupació, va saltar pels aires de la nit al matí i les relacions entre Veganzones i la UGT i CCOO van ser especialment tenses. El conseller de Vox, a més de retirar part del finançament als agents socials a través del Serla i dels cursos de formació, va arribar a denominar els sindicalistes "menjagambes" i els va demanar que tornessin "el que havien robat", cosa que va desencadenar una querella per part dels sindicats que va acabar sense condemna penal però amb el retret judicial per unes expressions "incorrectes, ofensives i feridores".

A Agricultura, una àrea amb un important pes a Castella i Lleó però amb unes polítiques d’ajudes molt marcades per les directrius europees, el desembarcament de Vox no es va deixar notar tant i tampoc les polítiques van ser tan bel·ligerants amb alguns dels actors del sector. Es va seguir el rumb del diàleg amb les organitzacions agràries a l’hora d’abordar els grans desafiaments del camp, malgrat que el conseller d’aquella primera part del mandat, Gerardo Dueñas, sí que va deixar anar en les seves compareixences un dels mantres de Vox: l’atac a les polítiques mediambientals europees davant del canvi climàtic.

La tercera cartera, la de Cultura, va mostrar l’empremta de Vox en la defensa de la tauromàquia, mitjançant la creació d’un premi autonòmic específic per part d’un conseller, Gonzalo Santonja, independent nomenat per Vox, del qual la sintonia amb el PP va ser tal que, quan el juliol del 2024 el partit d’Abascal va abandonar els governs autonòmics, ell va decidir seguir al capdavant de la seva conselleria i mantenir l’idil·li amb Fernández Mañueco.

Polítiques de gènere

Notícies relacionades

La desconfiança de Vox frustra el primer intent d’investir Guardiola

La Generalitat destina 50 milions contra la violència masclista

El PP va aconseguir mantenir en la primera part del mandat la Conselleria de Família i Igualtat d’Oportunitats, per la qual cosa les polítiques de lluita contra la violència de gènere no es van veure afectades per l’Executiu de coalició. No així les laborals, que després del gir de timó a l’inici del mandat van experimentar un nou canvi de rumb a partir de juliol del 2024, amb la nova consellera al capdavant i avui cap de llista del PP de Zamora, Leticia García, que va recompondre el diàleg amb els agents socials.

Després de la ruptura de la coalició, la segona part del mandat ha estat marcada per la falta de pressupostos i la impossibilitat d’arribar a grans acords per part del PP, ni a dreta ni a esquerra. De fet, en algunes qüestions el PSOE i Vox han votat en sintonia per forçar en el Parlament autonòmic una majoria d’oposició a la Junta.