L’infantament de Marc Bernal

Allà, mentre els seus companys acabaven esllomats sobre la gespa, amb l’Atlètic celebrant la seva primera final en 13 anys, emergia la figura d’un imponent adolescent, un altre, que digeria en silenci l’amargor d’una victòria que va ser insuficient. Però la gent, dreta, no es volia anar-se’n del seu lloc, reconciliat amb el seu Barça.

I ell, Marc Bernal, un home altíssim (mesura 1,91 metres), amb tot just 18 anys, mirava aquell moment de catarsi en una nit que mai oblidarà, mentre Lamine ja havia creuat la porta del vestidor. "Han jugat molt bé, vam plantejar el partit per atacar, però no s’ha donat", va confessar un feliç i alleujat Diego Simeone, abans que Flick enaltís el comportament del seu equip.

Falta un nou resolutiu

Un grup capaç de marcar tres gols, malgrat la falta de punteria dels seus davanters. No hi va haver un nou resolutiu perquè Ferran es va extraviar. Raphinha no és el mateix del curs passat. I Lamine Yamal, que va firmar una col·lecció de regats prodigiosos (va completar 14 regats de 19 de realitzats), deixant l’assistència de l’1-0 a Marc Bernal, però sense enfocar amb encert a la porteria de Musso. Tres rematades va deixar l’extrem, només una entre els pals.

Lewandowski, mentrestant, ho mirava tot des de la grada pagant aquest cop a la cara interna de l’òrbita de l’ull esquerre, que el va deixar de baixa [de cara al partit de San Mamés podria explorar jugar amb màscara]. Tan estranyat estava el Barcelona que Flick, en una decisió insòlita, va treure Araujo per col·locar-lo en l’eix de l’atac en els últims 20 minuts. Era ja un símptoma més evident que l’alemany no tenia més recursos per arribar al quart gol que el portés a la pròrroga.

A la vora es va quedar el Barça, que ha recuperat la solidesa defensiva després de dues derrotes seguides (4-0 de l’Atlètic en el Metropolitano i 2-1 del Girona a Montilivi) coincidint amb la irrupció de Marc Bernal en el centre del camp teixint un triangle ferm amb Eric i Gerard Martín (Llevant), després repetit amb Cubarsí i Eric (Vila-real) i després amb Cubarsí i Gerard Martín (la tornada de la Copa).

Marc Bernal s’ha establert amb una seguretat sorprenent, convertit en el cap de l’equip com si fes tota la vida que habita la casa de Busquets, minimitzant riscos a darrere de tal manera que el Barça només ha encaixat un gol en els últims 270 minuts (el de Pape Gueye, a la sortida d’un córner) i rebent només cinc rematades a porteria, evitant així moltíssima feina a Joan Garcia, que viu ara amb tranquil·litat, lluny del vertigen d’altres dies.

Des que Flick el va col·locar en l’encreuament de camins ha dotat de consistència un Barcelona que s’havia esquinçat d’una manera més que evident. Des d’aleshores, tres partits, tres triomfs blaugranes (Llevant, Vila-real i Atlètic) amb un contundent parcial de 10-1. Tots aquests enfrontaments jugats al Camp Nou.

I amb Bernal al capdavant d’un equip joveníssim (la mitjana de l’onze era de 23,7 anys, sense que ningú arribés a la trentena) transformat en molt més que un recanvi del lesionat De Jong. És ja una solució i un tresor per a Flick.

La seva transcendència en la semifinal copera anava molt més enllà dels dos gols que va aconseguir marcar. Uns gols que no semblen propis d’un migcampista. En el primer va ser astut per enganyar la poblada defensa de l’Atlètic i quedar-se tot sol a l’àrea petita per premiar la gran passada de Lamine. En el segon va atalaiar un buit en la defensa cholista per treure amb intel·ligència la cama esquerra i enganyar Musso amb una precisa rematada al primer toc. Gol de pur nou.

La pissarra funciona

El futbolista de Berga va completar el partit de la seva vida firmant cinc xuts, quatre a porta (el 45% dels que va firmar tot l’equip) i dos gols, sent el davanter més perillós del Barcelona, que només va anotar a pilota aturada. Els dos gols de Bernal van arribar després de córners servits en curt –va funcionar la pissarra de Hansi i el penal de Raphinha.

Notícies relacionades

Deu anys del VAR, la gran revolució del futbol

Alonso es prepara per patir

El centrecampista tot just va fallar set passades, amb un 86% d’encert, mentre el Camp Nou marxava trist perquè es perd una final de Copa, tot i que sap que ha assistit a l’infantament d’un poderós i golejador mig centre, que és fill de la mateixa generació que són Pau Cubarsí i Lamine Yamal.

Nens són els tres del 2007, criatures que haurien d’estar sostenint el juvenil blaugrana a la Youth League, però són, no obstant, pilars indiscutibles del Barça d’un Flick que haurà de tornar a agitar el seu onze després de lesionar-se els seus dos laterals titulars. Balde estarà un mes fora per una "lesió al bíceps femoral de la cama esquerra", mentre que Kounde no té una data de tornada fixada per la seva "lesió en el terç del mig del bíceps femoral".