Deu anys del VAR, la gran revolució del futbol
El 5 de març del 2016, l’IFAB aprovava l’ús del videoarbitratge, un recurs que de seguida van adoptar les millors competicions del món. El protocol s’ha mantingut invariable fins ara, tot i que després de l’estiu se n’autoritzarà l’ús en segones grogues i córners.
El 5 de març del 2016, en la seva assemblea anual, la International Football Association Board (IFAB) adoptava la decisió més revolucionària del futbol en dècades. L’organisme encarregat de fixar les regles universals d’aquest esport va acordar aquell dia aprovar l’ús experimental de la tecnologia en l’arbitratge. Aquell dia va néixer el Video Assistant Referee, el videoarbitratge. Va néixer el VAR.
Avui, deu anys després, hem normalitzat per complet expressions com "l’anul·larà", "que vagi a veure-ho" o "el VAR l’avisarà". Les utilitzen jugadors i tècnics sobre el terreny i els aficionats des de casa seva i des del bar, amb b. Tot i que encara hi ha moltes competicions, especialment les semiprofessionals i amateurs, que no recorren al videoarbitratge, principalment per limitacions tècniques, és ja una part indissociable del futbol.
Els avantatges són francament indiscutibles. Ja no hi ha gols en fora de joc, penals fruit de piscines o expulsions de jugadors que en realitat ni tan sols han fregat el seu oponent. La polèmica, no obstant, es manté, ja que aquesta aspiració inicial i idíl·lica que el VAR acabaria amb tots els errors arbitrals mai s’ha complert ni es complirà.
En l’apartat reglamentari, el VAR s’ha mantingut invariable, limitant l’ús a gols, penals, targetes vermelles directes i confusions d’identitat. Això canviarà aquest estiu, després del Mundial, quan se’n podrà estendre l’ús a les segones grogues i a errors flagrants en la concessió de córners, una modificació que la FIFA va aprovar dissabte passat.
Suècia és la gran excepció
El VAR va començar a aplicar-se en període de proves aquell mateix any 2016, que va culminar amb la seva implantació en el Mundialet de clubs del mes de desembre. En la següent temporada, la 2017-2018, la Serie A italiana i la Bundesliga alemanyes van ser pioneres entre les grans lligues. Amb la seva aplicació en el Mundial 2018 es va obrir la veda i, a partir d’aquell estiu, es va aplicar en altres grans competicions, com LaLiga espanyola, la Ligue 1 francesa i la Champions. El 2019, va arribar a la Premier League anglesa. L’única excepció entre les 30 millors lligues europees és Suècia, els clubs de la qual van decidir renunciar a la seva utilització després de dues temporades.
Notícies relacionadesLa seva implantació gairebé universal, no obstant, no implica que la satisfacció amb el seu ús sigui plena. La Serie A ha convocat una gran cimera amb àrbitres, entrenadors i futbolistes aquest mes per rebaixar la crispació per l’ús i les decisions del VAR. A Espanya, els comunicats de clubs protestant pel videoarbitratge són cada vegada més comuns. I la Premier League, segons va informar The Times, ja s’està plantejant limitar-ne l’ús en decisions subjectives per reduir el temps perdut per les revisions.
Roberto Rosetti, president dels àrbitres de la UEFA, va apel·lar fa poc a la necessitat de revisar els protocols per desterrar les "intervencions microscòpiques del VAR". Els més crítics amb el VAR enyoren els temps en què es podia celebrar un gol sense témer un desengany en diferit. Els àrbitres celebren tenir un matalàs davant els errors, que sempre existiran, en una mesura o una altra. En el que tots coincideixen, amb satisfacció o resignació, és que el VAR va arribar fa 10 anys per quedar-se.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
