L’any de la marmota

Com a mala ratxa esportiva m’apareix que en la campanya 2018-19, i amb Rubi a la banqueta, de la jornada 19 a la 32, jugant 11 partits, l’equip va obtenir quatre punts sobre 33 de possibles, per al final tocar UEFA.

Com que els periquitos sabem que pronunciar el terme UEFA o Europa porta mala sort, sempre que hem aconseguit acostar-nos al continent en la temporada posterior hem pixat sang, tret que hàgim tingut una plantilla prèmium. I això no ha passat.

La UEFA de Clemente

M’explico: en la gloriosa UEFA de Clemente (87-88) la plantilla la formaven: N’Kono, Meléndez, Job, Soler, Iñaki, Gallart, Zúñiga, Zubillaga, Lauridsen, Golobart, Valverde, Losada, Pichi, Pineda, Diego Orejuela, Mauri, Tintín Márquez... Vam perdre a Leverkusen. Pregunta del milió: ¿aquesta plantilla era millor que l’actual? Indubtablement. En cap vaig veure ni una arracada ni un tatuatge, en un col·lectiu que entrenava a la Chatarra a porta oberta. La dosi europea va tocar os i l’equip va quedar quinzè a la Lliga. A la Copa, després d’esquivar l’Hèrcules, va caure a vuitens davant el Barça amb sengles derrotes.

Notícies relacionades

Deu anys del VAR, la gran revolució del futbol

Alonso es prepara per patir

En la campanya 2006-07, amb Valverde a la banqueta, va caure a la final de Glasgow contra el Sevilla. Alguns integrants de la plantilla eren: Kameni, Zabaleta, Jarque, Jonatas, Fredson, Chica, Rufete, Moisés Hurtado, Riera, De la Peña, Luis García, Tamudo, Coro, Pandiani... Repeteixo la pregunta anterior: ¿aquesta plantilla era millor que l’actual? D’aquí a Lima.

Llavors, una mica de sentit comú. O per anar a Europa els nous propietaris injecten una pasta o això tindrà tota la pinta de continuar una altra temporada instal·lats en la marmota.