El Govern central salva la pujada de les pensions i perd les mesures antidesnonaments en mans del PP, Vox i Junts

«Fins a l’últim minut, continuarem negociant», deia el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, a l’entrada de l’hemicicle, en el que s’ha convertit ja en un ritual per al Govern davant la reiterada falta de recolzaments. Dins, l’esquema ha sigut el mateix que fa un mes. El ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha reclamat el recolzament de tots els seus socis i ha pressionat aquells que rebutjaven mantenir la prohibició dels desnonaments: «Ni okupes, ni okupos, que no enganyin, que els okupes no tenen ni un sol benefici en aquest reial decret llei».

I el resultat també ha sigut el mateix. L’àmplia majoria de la Cambra baixa –amb l’excepció de Vox, que s’hi ha oposat– ha donat el vistiplau a la revalorització de les pensions contributives en un 2,7% i de la resta en un 7%, com ja van dir que farien si la pujada es tramitava per separat, sense barrejar-se amb altres mesures. Però la resta de l’escut social ha tornat a ser rebutjat per les mateixes formacions: El PP, Vox i Junts. En aquest cas, els postconvergents han defensat que haurien donat el seu vistiplau a gairebé totes les mesures si s’haguessin deixat fora les mesures antidesnonaments.

Pagar els deutes

La pròrroga de la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables sense alternativa habitacional ja va ser aprovada per tota la Cambra, a excepció de Vox, a principis del 2025. I així ho ha recordat Bolaños a tots els partits. A més, aquest any i per acostar el ‘sí’ de Junts, l’Executiu va acordar amb el PNB que la mesura no afectés aquells propietaris que només tinguin una vivenda de lloguer. No obstant, no ha sigut suficient.

Fonts postconvergents expliquen que el Govern no ha complert el compromís de pagar als propietaris tots els deutes que tenien aquestes famílies vulnerables. Així, plantegen que hauria de ser el mateix Executiu qui diposités els diners al jutjat quan es tramités el desnonament d’una família vulnerable. «Si disposen de 300 milions d’euros per protegir les famílies vulnerables, l’Estat pot anar a pagar el deute i fer-se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat», ha dit la diputada de Junts Marta Madrenas. Tot això ho han concretat en una proposició no de llei, registrada al Congrés, perquè el Govern tingui clara la seva posició.

Notícies relacionades

¿Per què Joan Carles I no torna a Espanya a viure?

La caiguda d’una llàgrima de vidre de la làmpada de l’hemicicle del Parlament paralitza el ple durant uns minuts

L’altra derrota, en mans dels mateixos partits, ha sigut en el reial decret que permetia limitar preus de béns i serveis en situacions d’emergències i que el Consell de Ministres va aprovar després que es disparessin els bitllets d’avió arran de l’accident d’Adamuz i el tancament de la línia de l’AVE entre Madrid-Sevilla. Fonts postconvergents critiquen que seria donar una eina sense límit al Govern, ja que no es detalla què és una situació d’emergència, quant podria durar el límit de preus i, sobretot, que no seria necessari el vistiplau del Congrés.

Ajudes pels accidents

El consens ple –llevat de pel ‘no’ de la vicepresidenta, María Jesús Montero, que s’ha equivocat– només s’ha vist amb el decret que conté un paquet de mesures urgents per atendre les víctimes dels accidents d’Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona). En concret, fixa una ajuda directa de 72.121,46 euros per cada persona morta com a primer avançament, tot i que arribarà als 216.000 euros a través de dos pagaments més. En el cas de lesions corporals, aquestes primeres ajudes estableixen imports segons 14 categories del barem de l’Assegurança Obligatòria de Viatgers, amb quanties que van des de 84.141,7 euros fins als 2.404,04 euros. A més, aquestes quantitats estaran exemptes de tributació en l’IRPF.