Sis incògnites del 23F

Pedro Sánchez ha fet coincidir la seva intenció de desclassificar els documents sobre el 23F amb el 45è aniversari del cop d’Estat del tinent coronel Antonio Tejero. A falta d’un lustre per arribar al mig segle, encara hi ha nombroses incògnites sobre què va passar aquell dilluns de febrer de 1981 i durant la matinada de l’endemà: la irrupció de gairebé 300 guàrdies civils al Congrés, els tancs pels carrers de València i un missatge televisat de Joan Carles I a altes hores de la nit. Els historiadors coincideixen que no hi ha grans llacunes en la història que es coneix, però sí que falten detalls clau per entendre tot el que va passar. No obstant, fonts de l’Executiu ja avisa que entre els documents no hi haurà el sumari del judici. A continuació, algunes de les incògnites per resoldre.

¿Quin paper hi va jugar el Rei?

El cop d’Estat, executat pel tinent coronel Tejero i liderat, almenys de manera visible, pel general Jaime Milans del Bosch, buscava imposar el general Alfonso Armada al capdavant d’un govern de concentració que substituís l’Executiu d’Adolfo Suárez. Una de les grans teories, auspiciada per la falta d’informació, va ser el paper que va exercir Joan Carles I en els plans d’Armada, que havia sigut el seu ajudant personal i secretari general de la Casa del Rei.

Malgrat que la majoria d’experts coincideixen que l’ara monarca emèrit no va donar cap ordre i que, el més segur, és que Armada interpretés l’estat d’ànim de Joan Carles I com un vistiplau al seu pla, hi ha dubtes sobre la seva actuació aquella nit. ¿Tenia coneixement de les intencions d’Armada? ¿Per què va tardar tant a emetre el comunicat? ¿Per què va enviar després un telegrama a Milans del Bosch en què deia: «Ja no puc tornar enrere»?

¿Quins plans tenia Armada?

Amb el cop d’Estat ja iniciat, Armada es va desplaçar al Congrés. La seva intenció era la d’anunciar-se com a nou cap de l’Executiu davant dels diputats, que es trobaven reunits per investir com a president Leopoldo Calvo-Sotelo després de la dimissió de Suárez. No obstant, va mantenir una tensa conversa amb Tejero, després de la qual aquest li va impedir accedir a l’hemicicle. No obstant, hi ha dubtes sobre si aquest va ser l’objectiu del pla des del principi o un intent del mateix Armada per reconduir la situació.

A més, en aquest diàleg, Armada li va explicar qui conformaria el seu Govern. Entre aquests hi havia noms del PSOE, com Felipe González, i d’Aliança Popular, com Manuel Fraga. No obstant, no es coneix la llista completa. A més, en els mesos següents, es va destapar que Armada havia mantingut contactes amb els socialistes a través d’Enrique Múgica, amb qui es va arribar a reunir el 1980. ¿Va deixar caure les seves intencions? ¿El general Armada va buscar el suport del PSOE?

¿Qui era l’«elefant blanc»?

«Bona tarda. No passarà res, però esperarem un moment que vingui l’autoritat militar competent per disposar el que hagi de ser i el que ell mateix ens digui a tots nosaltres», va dir un capità que acompanyava Tejero als 10 minuts d’irrompre a l’hemicicle. Aquesta «autoritat militar», a la qual es va conèixer després com l’«elefant blanc», ha sigut un misteri des d’aleshores i no hi ha certeses sobre a qui s’esperava a la Cambra baixa.

¿Què va fer el CESID?

Hi ha grans incògnites sobre quin paper va jugar el Cesid, el servei d’intel·ligència previ al CNI, en l’execució del cop d’Estat. Si bé havien col·laborat per desarticular l’operació Galàxia, l’anterior intent de Tejero d’enderrocar el Govern, en aquella ocasió tot apunta que van donar cobertura als colpistes, escortant els autobusos que van transportar els guàrdies civils fins al Congrés i facilitant radiotelèfons a Tejero i als seus homes. El comandant José Luis Cortina, llavors cap de l’Agrupació Operativa de Missions Especials del Cesid, va ser empresonat, tot i que després va ser absolt.

¿Hi havia una «trama civil»?

Els implicats en el cop d’Estat eren, en la seva amplíssima majoria, militars. Després del judici, tan sols va ser condemnat un civil, Juan García Carrés, encarregat d’adquirir els autobusos per traslladar els guàrdies civils fins al Congrés. No obstant, hi ha dubtes sobre si hi havia una «trama civil», composta per polítics i empresaris, que també van encoratjar el cop d’Estat.

Notícies relacionades

‘Sentència Bayarri’ contra Oltra

Villarejo apel·la a la seva imputació a Andorra per negar-se a declarar

¿Quines trucades hi va haver aquella nit?

Durant la matinada del 23 al 24 de febrer hi va haver infinitat de trucades. Les més rellevants tenien com a origen el Congrés, on estava atrinxerat Tejero, i el palau de la Zarzuela, on hi havia Joan Carles I. Les converses que va mantenir Tejero amb l’exterior van ser gravades, tot i que no es coneixen en la seva totalitat. D’altra banda, amb qui va parlar el Rei en les hores prèvies al seu missatge televisat és també una incògnita.