Arrasate, una bona persona

Deixin-me que comenci per mi, amb permís. Tinc 74 anys, en porto més de 50 en aquest beneït ofici, des que vaig començar a la revista Barrabás, la meca de l’esport satíric, i a l’agència Efe, rebent les fotos dels partits de cada jornada i cobrant, el 1970, 500 pessetes per cap de setmana, un tresor.

Doncs bé, mig segle després, he de reconèixer que mai he vist res d’igual, res tan impressionant i commovedor, com el comiat d’ahir de Jagoba Arrasate, tècnic del Mallorca fins a les 21.50 hores de dilluns, quan Pablo Ortells, director esportiu del Mallorqueta, que és el gran culpable, no del seu acomiadament, sinó del desastre de plantilla que va confeccionar.

Menys l’amo, el nord-americà Andy Kohlberg, hi eren tots. O gairebé tots, sí, inclosa una plantilla de la qual hi ha qui sospita que li ha fet el llit al míster, tot i que ell continuï opinant que són uns nois fantàstics. Ni Ortells ni Alfonso Díaz, la posició del qual ¡compte amb la dada! al Mallorca és CEO de Negoci (¡ni el Barça de Joan Laporta té un CEO de Negoci), van obrir la boca. Com acostuma a dir Díaz, "jo soc a qui li demanen els milions per fitxar", pocs milions i menys fitxatges han fet, zero o gairebé zero. Van escoltar les picants preguntes dels periodistes, molts d’ells tan emocionats com els futbolistes.

Arrasate va reconèixer que aquesta és la temporada en què més ha patit de la seva vida. "Pot ser que estigués mal acostumat. Soc dels que penso que la vida no et dona sempre el que vols, sinó el que necessites. I pot ser, sí, que necessités aquesta lliçó, és a dir, haver patit com he patit i adonar-me que, de vegades, no tot surt com tu vols".

Notícies relacionades

Sorloth espanta el Bruges amb tres gols i dona el pas a l’Atlètic

Un partit trampa sense Prestianni, sense Mourinho... ¿i sense Mbappé?

Mentre explicava tot això, el silenci anava augmentant a la sala de premsa. La primera fila estava muda, ocupada pels executius de la casa. La segona i la tercera, plena de tota la plantilla, que tenia el seu dia lliure però hi va anar, motu propio, a acomiadar-se del seu cap, es mantenia encara més silenciosa i hi havia molts futbolistes a punt de plorar, com Samu Costa, amb diferència el més afectat, el gladiador d’Arrasate, Leo Román, Abdón Prats, Manu Morlanes, Martin Valjent…

Jo li vaig preguntar a Arrasate, després d’agrair-li la gentilesa que sempre ha mostrat cap a EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica (Diario de Mallorca), si tenia la sensació que l’havien acomiadat perquè era massa bona persona, "molt bona persona", i pel fet que mai es va queixar davant Ortells i Díaz que no havien arribat els reforços necessaris. No s’esperava la pregunta, però va tenir resposta per a totes, també per a aquesta. "Quan ens contracten, mai ens plantegem per què ens contracten així que, ara, quan ens acomiaden, no penso preguntar-me per què ho fan i no penso buscar-li els tres peus al gat. La veritat, no crec que m’hagin acomiadat per ser massa bona persona, però, ¿sap què li dic?: si m’han acomiadat per això, això que m’emporto".