Villarejo apel·la a la seva imputació a Andorra per negar-se a declarar

L’excomissari José Manuel Villarejo va optar ahir per diferents estratègies per intentar negar-se a declarar davant el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva família per la fortuna que guardava a Andorra. Primer va apel·lar a la seva imputació al país veí per la querella presentada a Andorra per presumptes coaccions als responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per suposadament obtenir dades de polítics catalans; després, es va escudar en la seva avançada edat, i després, es va remetre a les "facècies" que acabava de retreure a la defensa que utilitzés. Fins i tot va dir sentir-se "coaccionat pel tribunal".

Notícies relacionades

‘Sentència Bayarri’ contra Oltra

¿Sense comptes es pot governar Catalunya?

Villarejo no va voler ni admetre que conegués la parella de Jordi Pujol Ferrusola, Vicky Álvarez, que va denunciar el 2012, acompanyada pel soci del policia, Rafael Redondo, haver anat amb el primogènit a Andorra amb bosses amb diners. També va negar les "notes informatives" que la defensa va presentar en el judici, en les quals se suposa que ell mateix parlava de la manera en què es va saber que l’expresident català guardava milions al país veí. La tensió va portar el president del tribunal, José Ricardo de Prada, a mostrar el seu costat més dur per explicar a Villarejo que el procediment andorrà no regeix davant la justícia espanyola, per la qual cosa estava obligat a respondre.

Llavors Villarejo va canviar d’estratègia: va començar a dir que té "gairebé 75 anys i certa boirina al cap", cosa que es traduïa que no recordava res bé o que no sabia. De Prada el va advertir de nou que, com a testimoni, està obligat a dir la veritat i que amagar dades importants a un tribunal es pot entendre com a delicte de fals testimoni, penat amb presó. Llavors, l’expolicia va començar a respondre, però d’aquella manera. Per no dir que coneixia la llavors presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va dir que creia "haver creuat alguna paraula amb ella".