‘Sentència Bayarri’ contra Oltra

"Ningú ha de ser jutjat sense que existeixi un sol indici racional de criminalitat contra aquest".

Vicente Ríos, jutge d’instrucció.

"Quan jo utilitzo una paraula –va insistir Humpty Dumpty amb un to de veu més aviat desdenyós – vol dir el que jo vull que digui..., ni més ni menys.

—La qüestió –va insistir Alícia– és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents.

—La qüestió –va concloure Humpty Dumpty– és saber qui és el que mana..., això és tot".

Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (1871)

Si t’asseuen al banc dels acusats sense indicis, ¿qui et pot assegurar que no et condemnaran sense proves? Aquesta és la dramàtica situació en el cas de l’exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra i 12 acusats més per un presumpte delicte d’encobriment d’abús sexual contra una menor. Dos jutges –el titular, que va ser durant alguns mesos instructor de la causa, i la seva substituta durant el seu permís de paternitat– s’han negat a dictar l’obertura de judici oral per falta d’indicis de criminalitat. Però ho han de fer.

Segons la secció quarta de l’Audiència de València "correspon el dictat d’ordre d’obertura de judici oral de conformitat amb l’interessat i amb el dictat pel magistrat instructor en la resolució deguda, que s’haurà de verificar en el temps processal pertinent, sense dilació, el contingut previst igualment en la norma, és a dir, amb la fonamentació jurídica ordinària que ha d’acompanyar els antecedents de fet".

És un cas de mano i disposo inèdit en un sistema com l’espanyol, que ja és inquisitorial. La ponent de la interlocutòria que resol les apel·lacions contra la denegació d’obrir judici oral i acorda obrir-lo instant el jutge Ríos a fer-ho és la magistrada Clara Bayarri.

El 10 de febrer del 2025, la magistrada Bayarri, de la secció quarta de l’Audiència de València, encara no coneixia si havien arribat els recursos d’apel·lació a la seva sala. Quan arriben aquests recursos s’incoa, és a dir, es designa ponent i tribunal (o membres) de cada recurs. En teoria, les ponències de les apel·lacions van per rigorós torn, segons el seu número de repartiment. Així que Bayarri tenia a la seva sala una possibilitat entre cinc que li toqués ser ponent davant quatre contra una que no. Ella creuava els dits i posava una espelma a Déu i una altra al Diable perquè fos que no. És a dir, que no li toqués.

En tot cas, ella tenia en compte que quan toqués l’apel·lació contra la negativa a obrir judici oral contra Oltra s’assenyalaria data de votació i decisió per d’aquí a uns mesos. Aquell 10 de febrer s’estaven assenyalant apel·lacions per al juny en el que era un "assenyalament ràpid".

Notícies relacionades

Villarejo apel·la a la seva imputació a Andorra per negar-se a declarar

¿Sense comptes es pot governar Catalunya?

La magistrada ja havia sigut la ponent a mitjans de maig del 2025 en els recursos contra l’ordre de procediment abreujat i havia ordenat la seva confirmació. "És suficient amb l’existència d’indicis que estableixin la probabilitat d’implicació, cosa que no exclou la possibilitat que aquesta implicació no existeixi", va escriure Bayarri en la interlocutòria del maig del 2025. El 12 de febrer passat es van rebre les apel·lacions i ves per on els seus precs a Déu i el Diable perquè no tornés a ser la ponent no van tenir eficàcia. Va sortir ella. Ara bé, teòricament l’assenyalament de data, segons ella contemplava, havia de ser aproximadament al juny.

Doncs, no. Deu dies després de fer aquests càlculs resulta que ella, Bayarri, ja tenia la ponència i la sala l’aprovava. El departament de premsa de l’Audiència de València tenia tanta pressa que va llançar un missatge a X en què deia: "L’Audiència ordena obrir judici oral contra l’exvicepresidenta de la Generalitat i nou acusats més pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor comesos per l’exmarit d’ella". No eren nou acusats sinó 12. Tanta pressa va portar a interpretar erròniament les 70 pàgines de la interlocutòria. I es va rectificar amb una nota.