Gir en la causa del 29-O

Negligències que van de la «passivitat» a l’«alienitat»

La jutge de la dana es basa en els «retards» per convocar el Cecopi i enviar l’ES-Alert, a més de «minimitzar la gravetat» i no calibrar l’abast de l’emergència, una cosa demostrada pel llarg dinar de Mazón.

La magistrada no s’explica el retard de l’expresident per reunir el Cecopi sent conscient del perill

Negligències que van de la «passivitat» a l’«alienitat»
2
Es llegeix en minuts
Mateo L. Belarte

La jutge que instrueix la causa de la dana de València, Nuria Ruiz Tobarra, detecta diversos «elements de negligència» en l’actuació de Carlos Mazón durant el fatídic 29 d’octubre del 2024, en què es recolza per demanar al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) que investigui l’expresident per homicidi i lesions imprudents per omissió.

La magistrada enumera les causes per les quals conclou que l’expresident ha de ser imputat per la seva «inactivitat negligent», moltes de les quals han sigut elements centrals en el que va d’instrucció: els retards en la convocatòria del Cecopi i l’enviament de l’ES-Alert, la «minimització» de la gravetat de l’emergència de Mazón, la seva «alienitat» davant l’emergència pel seu dinar a El Ventorro i la seva «passivitat» a l’hora de pilotar la crisi malgrat ostentar el «nivell suprem de capacitat de decisió».

Després de 16 mesos d’instrucció, Ruiz Tobarra considera «una cosa òbvia» el «retard» a convocar el Cecopi per la llavors responsable d’Emergències, Salomé Pradas, a les 15.00 hores des de Carlet i que es va iniciar a les 17.00 hores. Segons relata, això «mostra la passivitat en la presa de decisions així com la falta de coordinació» de la Generalitat i, pel que fa a Mazón, assenyala que la seva «falta d’instruccions» sobre això «concorda» amb la seva «minimització dels riscos», cosa que es desprèn «no només» de les seves manifestacions sinó de «mantenir un dinar que es va prolongar d’una manera injustificada si atenem la gravetat de la situació».

La jutge remarca que el Cecopi s’hauria d’haver convocat «molt probablement el dia anterior» o «com a mínim a primera hora» del 29-O ateses les previsions meteorològiques reflectides també, recorda, pels mitjans de comunicació i ateses per la Universitat de València, que sí que va suspendre les classes davant els avisos de l’Aemet. I sobre Mazón apunta que era «conscient» de la situació al barranc del Poio «i de la seva perillositat», per la qual cosa incideix que «no és explicable racionalment el retard» per reunir el cervell de l’emergència.

També considera «negligent» el retard a enviar l’ES-Alert i expressa els seus dubtes sobre que Mazón no hi intervingués: «La possibilitat que el president fos aliè a les ordres expressades pel seu cap de Gabinet (José Manuel Cuenca) resulta il·lògica». I afegeix que els dos escenaris, tant si hi va participar com si no, «són indicatius d’una negligència clara». En el primer supòsit, per «retardar» l’enviament pel debat legal sobre el confinament. En el cas contrari, per estar «totalment aliè a la situació».

Notícies relacionades

Possibles omissions

La magistrada aprofundeix a més en les possibles omissions de Mazón atesa la seva «prolongada alienitat que va mostrar en els moments decisius i de més mortaldat». I remarca que hi ha «elements probatoris que mostrarien que l’esmentada exclusió voluntària de les funcions pròpies de la Presidència de la Generalitat va tenir una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu. Una omissió equiparable a l’acció en les morts i en les lesions». Per la jutge, escudar-se en no haver donat ordres és «un element integrant de la negligència, malgrat que sembla que s’entenien com a exculpatòries».

Temes:

Conca