Cop d’Estat

El Govern desclassifica «tota la documentació trobada» del 23F amb 153 arxius secrets

La desclassificació aprovada aquest dimarts en el Consell de Ministres es publicarà demà al BOE i podrà ser consultada a partir del migdia

Última hora de la desclassificació dels documents del 23F, en directe

El Govern desclassifica «tota la documentació trobada» del 23F amb 153 arxius secrets

Ricardo Rubio - Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la desclassificació dels documents relacionats amb l’intent de cop d’Estat del 23F. Es tracta d’un total de 153 arxius fins ara secrets que podran consultar-se a partir del migdia d’aquest dimecres. Segons ha explicat la portaveu del Govern, Elma Saiz, no estarà «sota clau» cap document, al procedir-se a desclassificar «tota la documentació que s’ha trobat fins al moment». Entre els arxius s’inclouen informes, transcripció de converses i fins i tot alguna imatge. Una documentació que està en mans dels ministeris de Defensa, Interior i Exteriors. Al llarg d’avui, personal d’aquests departaments procedirà a digitalitzar-los per facilitar-ne la consulta pública.

«Per al franquisme al nostre país tot era secret per defecte i per sempre si no es diu el contrari. Això és el que fem avui amb el 23F. Acabem així amb una situació atípica en les democràcies modernes sobre la desclassificació d’informació d’Estat, ja que fins i tot Alemanya va fer públics el 2012 documents relacionats amb aquest passatge de la nostra història», ha afegit Saiz en roda de premsa després del Consell de Ministres. De fet, un dels objectius de l’Executiu és acabar amb «les mentides, conspiracions i desinformació» sobre el fallit cop d’Estat i combatre els discursos que penetraven entre els joves sobre el fet que «amb Franco es vivia millor».

Fonts de la Moncloa asseguren que desconeixen de moment el contingut dels arxius, però posen en dubte que algun col·lideixi amb la protecció de «seguretat nacional» a l’haver transcorregut 45 anys. El límit temporal que precisament marca la proposta de reforma de la llei d’informació classificada, en tràmit parlamentari. La decisió de portar a terme la desclassificació va ser comunicada prèviament a la Zarzuela.

A falta d’una nova llei de secrets oficials, tantes vegades promesa al PNB, l’Executiu posa al servei de la ciutadania els documents relatius al fallit cop d’Estat, coincidint amb el 45è aniversari d’aquests fets. Des del Govern entenen que la reforma de la llei franquista del 1968 «pugui tirar endavant al Congrés perquè les decisions com aquesta deixin de ser una excepció i es converteixin en la norma».

El projecte que està en tramitació parlamentària pretén deixar en mans del Govern la decisió de prorrogar o no el termini de 45 anys que estableix per desclassificar automàticament els documents considerats d’«alt secret», els de màxima protecció. Si s’al·leguen motius de defensa o seguretat nacional, es podrà estendre la classificació durant 15 anys més. Una decisió que recaurà en el Consell de Ministres.

Reforma de la llei de secrets oficials

Notícies relacionades

Fonts del PNB assenyalaven que si no es desbloqueja la tramitació d’aquesta norma, s’opti per la via executiva per desclassificar «molts més documents declarats secrets». «Si el Consell de Ministres té autoritat per classificar documents secrets, la té també per desclassificar-los», concloïen. En l’Executiu eviten recollir el guant, posant èmfasi que el Congrés doni llum verda a la llei d’informació classificada. «Buscarem els consensos perquè aquesta importantíssima llei al nostre país pugui veure la llum», replicava la portaveu del Govern.

«S’ha de seguir i desclassificar també els documents sobre el cas Zabalza o els successos del 3 de març a Vitòria. I a partir d’allà, tots els altres. Fem memòria de veritat. Amb tot», reclamava la seva portaveu al Congrés, Maribel Vaquero. En termes similars, la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, va apuntar que «aquest pas demostra que amb voluntat política és possible aixecar els secrets i desclassificar també els papers de la matança del 3 de març de la qual es compleixen 50 anys, dels Sanfermines del 78, del cas Zabalza o dels relatius al GAL».