Negociacions per a les comunitats

Feijóo conclou que Vox no vol entrar als governs després de parlar amb Abascal

El PP planteja, després d’una conversa d’una hora entre els dos líders, un decàleg per negociar amb l’extrema dreta rebutjant "qualsevol forma de xantatge parlamentari"

El president del PP reitera la seva voluntat, arribat el moment, de governar «en solitari»

Feijóo conclou que Vox no vol entrar als governs després de parlar amb Abascal

DAVID MUDARRA-PP

4
Es llegeix en minuts

Des que fa ara gairebé quatre anys va arribar a la presidència del Partit Popular (PP), i va deixar per a això el seu càrrec com a president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo ha portat a gala el respecte a l’autonomia dels barons autonòmics i de tots i cadascun dels líders territorials del seu partit. Una cosa a la qual sembla que en principi obliga el fet d’haver sigut, i durant ni més ni menys que 13 anys, un d’ells. Però les eleccions recents a Aragó i, sobretot, les d’Extremadura el desembre passat semblen haver activat ressorts una mica més jacobins o centralistes de l’expresident gallec.

El mateix Feijóo que en la seva recent i molt sonada compareixença en la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre la dana de València va retreure a una diputada de Compromís que s’hagués referit al Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) com una "secció" del PP. "No tenim seccions", li va etzibar, ratificant l’autonomia i la personalitat pròpia de la seva formació en cada una de les comunitats autònomes.

El titular que ahir va deixar a Génova la vicesecretària de Regeneració Institucional del partit, Cuca Gamarra, sobre les negociacions amb Vox, va ser clar: la direcció nacional es posava al comandament. Tot i que aquesta expressió no agradés a la cúpula del partit. Fonts de la direcció popular de seguida van parlar d’un "acompanyament" i en cap cas d’un tutelatge. Però les paraules de Gamarra, ex secretària general del partit, van arribar només set dies després que per mitjà d’una altra vicesecretària, Carmen Fúnez, la direcció popular enviés un seriós toc d’atenció al PP d’Extremadura per reclamar-li més "discreció" i menys "soroll" en les negociacions.

I tot es va rematar amb la publicació d’un document marc en forma de decàleg en què es delimitava el terreny de les negociacions. Just abans que Feijóo, en una entrevista a Onda Cero, revelés una conversa amb Abascal aquest diumenge, d’aproximadament una hora, segons va detallar, i de la qual va treure una conclusió molt clara: que Vox hauria abandonat ja el "requisit" d’entrar al Govern d’Extremadura. "Així com al desembre van plantejar entrar amb tres conselleries, la vicepresidència, etc. al Govern d’Extremadura, aquesta vegada han retirat formalment aquest requisit i han dit que primer un marc polític d’acord i que després parlaran si volen entrar o no als governs del PP a Extremadura i Aragó", va explicar el president del PP.

El president del PP, en el programa La Brújula de la cadena d’Atresmedia, va reiterar, a més, la seva voluntat, arribat el moment, de governar "en solitari", ja que, segons va tornar a opinar, les coalicions han sigut una mala experiència a Espanya.

Mentre que des d’aquesta formació regional que lidera la presidenta de la Junta en funcions, María Guardiola, s’assegura que són ells els que continuen liderant una negociació, només que ara, expliquen, "ens sembla necessària la posició nacional per no caure en el marc de Vox. No pot ser que Vox intenti fer veure que hi ha diferents PP. O que uns presidents defensen unes polítiques en una regió i d’altres de diferents en d’altres. I, com és lògic, tampoc es pot demanar una cosa a Extremadura i que no es demani a Aragó". Tot això quan falta una setmana, dimarts vinent, perquè se celebri el primer debat d’investidura, que podria ser fallit, tot i que no definitiu.

Un reset

Però que Génova agafi ara les regnes, en un reset de les negociacions amb l’extrema dreta confirmat també pel secretari general de Vox, Ignacio Garriga, té una altra lectura no menys important, que el PP assumeix la negociació amb la idea que s’arribi a bon port a les dues comunitats autònomes, i això implica que es pugui investir Guardiola i Azcón sense governs de coalició amb els de Santiago Abascal. És a dir: el que no va passar el 2023, amb les conseqüències posteriors en les eleccions generals avançades per Pedro Sánchez per a mitjans d’estiu, de manera inèdita. Des d’aquest punt de vista, les paraules de Garriga ahir, i el fet que fos ell l’encarregat de comparèixer davant dels mitjans després de la reunió de la cúpula de Vox, i no el portaveu nacional, José Antonio Fúster, com és habitual, no van passar inadvertides en la direcció del PP.

Document marc

El PP planteja a Vox un document marc en forma de decàleg per guiar les negociacions amb els de Santiago Abascal a Extremadura i a Aragó, i a la resta de comunitats autònomes a mesura que es vagin celebrant eleccions. En el text, els de Feijóo fixen els "àmbits prioritaris d’acord", que passen per les baixades d’impostos, la defensa de les centrals nuclears i la construcció d’habitatge, així com per la lluita contra la immigració il·legal. El PP rebutja expressament, en clara advertència als seus potencials socis, "qualsevol forma de xantatge parlamentari o fragmentació política" una vegada que s’hagin assolit eventuals acords.

Notícies relacionades

El decàleg dels populars es denomina "document marc per ordenar els acords i donar governs estables a l’Espanya autonòmica", 14 paraules que semblen massa per a un encapçalament, però no per deixar clares les intencions de qui el publica i alguna càrrega de profunditat, inclosa l’al·lusió a l’estabilitat, davant un partit com Vox, que va sortir dels governs autonòmics de manera abrupta el 2024, tot just un any després d’haver-se constituït. També la menció a l’"Espanya autonòmica", de la qual l’extrema dreta sempre ha abjurat.

En una breu introducció abans de detallar els 10 punts en qüestió, els populars deixen clar que aquest document, a partir d’ara, serà "únic, vinculant, i d’aplicació a tot Espanya, amb l’objectiu de garantir la governabilitat amb coherència, proporcionalitat i estabilitat".