Navarra, País Valencià i Galícia, els territoris on més tirada té Rufián

Des de fa mesos, el líder d’ERC a la cambra baixa planteja la necessitat d’un front comú entre les esquerres plurinacionals. Dimecres vinent celebrarà un acte amb el coportaveu de Más Madrid a l’Assemblea regional, Emilio Delgado, per tractar el tema. De moment, la idea, no gaire ben vista per la cúpula del seu propi partit, ha sigut rebutjada per la gran majoria de formacions, amb portaveu més o menys sonors.

No obstant, segons les dades del CIS, això no ha impedit que Rufián hagi mantingut una tendència ascendent durant els últims mesos, arribant a assolir al desembre un 8,2 % entre els preferibles a ocupar la Presidència del Govern. Al gener la xifra s’ha moderat en el 6,7 %. Segons aquest baròmetre, on més tirada tindria el diputat republicà és a les comunitats del nord d’Espanya i als territoris amb més presència de catalanoparlants.

Suport nacional

Així, Rufián despunta a Navarra, on un 18,2% dels enquestats l’assenyalen com el seu preferit per ser a la Moncloa i el segueixen el País Valencià (12,9%), Galícia (9%), les Balears (9,2%), el País Basc (9%), La Rioja (8,7%) i Catalunya (7%).

El baròmetre del CIS, sent un dels que té una mostra més àmplia, realitza prop d’un centenar d’enquestes en aquestes províncies. No obstant, les dades són més contundents a Catalunya, Madrid i Andalusia, on el sondeig ronda les 600 entrevistes. A la Comunitat de Madrid, Rufián està en el 5,8%, a cinc punts d’Isabel Díaz Ayuso, i a Andalusia cau al 4,9%. A nivell nacional se situa com el quart més preferit, per darrere de Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.

L’evolució

El nom de Rufián va començar a aparèixer als baròmetres del CIS el febrer del 2025, tot i que de manera molt discreta, amb un escàs 0,7 %. No obstant, ràpidament va anar augmentant i al juliol, cinc mesos després, havia guanyat dos punts. Va ser en aquells moments quan Rufián va començar a parlar més clarament de la necessitat de rellançar les aliances a l’esquerra del PSOE per fer front al creixement de l’extrema dreta.

El creixement ha sigut continuat en els últims mesos. Del 3,3% del setembre va passar al 5,9% al novembre i després a aquest 8,2% per acabar l’any. L’increment de sis punts en només un any coincideix, pràcticament, amb el que han perdut Sánchez i Díaz pel camí: el president del Govern ha deixat anar 4,3 punts i la líder de Sumar, 2,2.

Plans a futur

Notícies relacionades

Catalanisme i autogovern (capítol 3). El nou equilibri català: l'aposta federal després del procés

Alejandro Fernández (PP): «Sánchez fomenta la xenofòbia amb la regularització d’immigrants»

S’ha de veure si Rufián continua guanyant punts com a preferible a la Presidència del Govern. De moment, i més enllà de l’acte previst per a aquest dimecres, el portaveu d’ERC té previst realitzar una altra trobada amb el diputat d’EH Bildu, Oskar Matute, amb el qual coincideix en molts dels diagnòstics que llancen de la tribuna d’oradors. No obstant, la portaveu dels abertzales a la cambra baixa, Mertxe Aizpurua, va rebutjar qualsevol tipus d’aliances, assegurant que ells ja estan parant la ultradreta al País Basc.

«Qui cregui que el feixisme es frenarà a la seva frontera, s’equivoca molt. O parlem entre nosaltres o ens n’anem a la merda», li va respondre Rufián des de la tribuna. De moment, el líder d’ERC no ha posat cap proposta ferma sobre la taula, tot i que sí que ha deixat clar que ha de ser un moviment impulsat pels partits independentistes i nacionalistes, que ningú ha de renunciar a les seves sigles i que l’autodeterminació és "sagrada".