Josep Tomàs Salàs, director d’Antifrau: «Els alertadors de corrupció no estan prou protegits»

¿Per què ha canviat un jutjat per l’Oficina Antifrau de Catalunya?

El president em va proposar i l’única resposta és dir que sí. Professionalment és un repte i personalment una satisfacció i un orgull.

Antifrau sempre ha estat dirigida per juristes, fiscals i jutges; mai per polítics. ¿Per què?

En la llei que regula l’oficina es parla expressament d’un director independent. L’exemple més paradigmàtic d’independència és la judicial i també la fiscal. Suposo que és per això que les forces parlamentàries es decanten per magistrats o fiscals.

¿Com s’aconsegueix aquesta independència en una institució que depèn del Parlament?

Fent-la valer i començant a aplicar-la per un mateix, amb una neutralitat política rigorosa i amb un sentit de la institucionalitat de l’Oficina.

¿Quines són les línies estratègiques per als pròxims anys?

Continuar l’evolució positiva de l’OAC dels últims nou anys, sumar i avançar en l’aspecte quantitatiu i qualitatiu. No hem de perdre de vista les modificacions i les innovacions tecnològiques que, ben enteses i aplicades, poden afavorir el seu creixement. Parlo d’eines d’intel·ligència artificial que a l’Oficina li poden anar molt bé, especialment per a la investigació.

Espanya ha perdut posicions en els índexs internacionals de transparència i ha augmentat la percepció de corrupció. ¿Com es combat?

La recepta és senzilla: formació. O d’una manera més àmplia: prevenció. Una de les idees que tinc al cap és anar al planter, a La Masia per als culers, dels càrrecs electes i dels funcionaris; intentar introduir en els currículums universitaris una assignatura transversal sobre polítiques públiques i d’integritat. I després investigar amb rigor les denúncies i destapar els casos, que és la millor manera de dissuadir els eventuals corruptes.

¿Hi ha prou eines per lluitar contra la corrupció?

M’agradaria disposar-ne de més, però aquesta és, en definitiva, una tasca dels legisladors i, de manera indirecta, també dels governs, que són els qui doten de mitjans en l’àmbit pressupostari. La meva neutralitat m’obliga a ser prudent, però sí: farien falta més eines.

El 2025 es van registrar 2.000 denúncies i la tendència és anar creixent. ¿Com es gestionen tantes denúncies?

És difícil, podem arribar a morir d’èxit. Sobretot, confio que la incorporació de la IA ens ajudi en la part més feixuga, com el tractament de dades, que consumeix molt temps. Les aplicacions informàtiques no ens donen la solució, es necessita un algoritme.

¿Com pot actuar Antifrau per no desincentivar la via judicial?

Rebem moltes denúncies. Si tenen contingut penal, les derivem a la Fiscalia o al jutge i continuem investigant, en coordinació amb les investigacions policials o, de vegades, amb expedients que arriben de l’Agència Tributària. En canvi, les denúncies que no tenen rellevància penal, sempre que es produeixin en l’àmbit d’actuació d’Antifrau, són exclusivament nostres i, quantitativament, són infinitament més grans.

¿Què demana Antifrau al Govern i als partits per als nous pressupostos?

Suficients recursos per desenvolupar la nostra tasca. Des de tenir prou personal fins a incorporar aquestes eines [IA] per donar més cos, més virtualitat i més presència a la protecció d’alertadors. Volem incorporar a l’Oficina una persona amb coneixements de psicologia perquè sigui present en tots els contactes que tinguem amb els alertadors o sol·licitants de protecció, i perquè ajudi la resta del personal d’aquesta unitat. Estem en converses amb una corporació de professionals per veure si podem disposar de paquets d’assistència psicològica per als alertadors.

El Govern ha pres la iniciativa per redactar una llei catalana d’alertadors. ¿Com podria millorar l’estatal?

La llei estatal és un pas endavant, sens dubte, però és un pas petit i dubitatiu. Necessitem una llei clara i concreta, que no generi contradiccions i que ajudi a protegir les persones alertadores. Confio molt que en aquesta legislatura tirarà endavant la llei catalana perquè així ho ha expressat i així tenim el compromís del president de la Generalitat. Per nosaltres és una llei imprescindible. La llei estatal contempla un desenvolupament reglamentari [autonòmic] que no s’ha produït.

Fins que això passi, a Catalunya, Antifrau és l’autoritat sancionadora. Des que va entrar en vigor la llei del 2023, només hi ha una sanció per represàlies a denunciants de corrupció. ¿Què passa?

Tenim diversos expedients sancionadors en marxa. La primera sanció serà ferma potser la setmana que ve, i hi ha altres procediments incoats, cada un en la seva fase. Són procediments complicats, per les carències de la llei que tipifica les infraccions i fixa les sancions. A diferència d’altres àmbits, aquí el concepte de represàlia sol implicar accions judicials: si és un acomiadament disciplinari, és la persona alertadora qui ha d’interposar la demanda; i si hi ha una denúncia penal admesa a tràmit, hem de seguir el seu recorregut abans de poder dictar una resolució sancionadora. Per això, el concepte de represàlia en l’àmbit dels alertadors ens dona molta feina.

Els alertadors, ¿estan prou protegits?

No. Considerant el sistema, quant a la normativa i a les institucions que l’apliquen, no ho estan. Entenc que hi hagi certs alertadors que es puguin sentir decebuts però, creguin-me, Antifrau els protegeix amb tot el que té. Si no se’ls protegeix més, és perquè no es pot.

Notícies relacionades

Els experts del Govern veuen «viable i constitucional» limitar la compra especulativa de vivenda a Catalunya

¿Repetició electoral en ple cicle electoral?

La lluita contra la corrupció va molt lligada a la transparència, en especial dels polítics. La majoria de diputats no publiquen les seves reunions amb els grups d’interès. ¿Li preocupa?

És clar. Són elegits per tots i haurien de tenir aquesta necessitat de transparència a les seves agendes, essencialment perquè així ho agrairia la ciutadania. Fa uns dies em vaig reunir amb el president del Parlament, Josep Rull, i li vaig traslladar la disponibilitat de l’Oficina per complir un dels objectius de la tercera cimera del Pacte Social contra la Corrupció, que és, precisament, formar els diputats en matèria d’integritat.