Una àmplia majoria aprova la llei contra els delinqüents reincidents

Quatre mesos després que els postconvergents donessin per trencades les relacions amb el Govern de Pedro Sánchez, els socialistes van complir una de les principals exigències de Junts, l’aprovació de la llei de multireincidències. La norma, que va registrar Junts al Congrés el març del 2024 i que es va quedar en un calaix fins al novembre passat, arriba "tard" per a la diputada postconvergent Marta Madrenas.

"Els demano el suport a aquesta llei que no improvisa. […] Una llei que ofereix eines efectives a jutges, ajuntaments i policia, protegeix la seguretat dels nostres barris, del món agrícola, dels comerços i de les persones vulnerables. Una llei en què la convivència guanya i la impunitat retrocedeix. Avui fem un pas endavant perquè la gent pugui viure més tranquil·la i més segura", va sentenciar Madrenas en una defensa fèrria de la norma que, entre altres coses, estableix penes de presó d’1 a 3 anys pel robatori d’un mòbil.

"Xenofòbia" i "racisme"

Els socialistes, en aquest canvi d’aliats, van defensar la necessitat de la norma. El diputat Francisco Aranda va apel·lar als alcaldes del PSC que van assistir al debat al Congrés per reivindicar la "importància de regular" la multireincidència des d’una "òptica d’un Govern d’esquerres". Així, va afirmar que han treballat en la reforma del Codi Penal "sense fiar-ho tot al punitivisme ni entrar en els discursos xenòfobs i racistes de la ultradreta". "És la nostra obligació treballar en aquest tema sense caure en l’alarma social", va dir.

No obstant, l’enfocament d’altres formacions que van recolzar la norma sí que va incloure aquest enfocament racista. La diputada del PP Cuca Gamarra va criticar que el PSOE hagi arribat "arrossegant-se" a aquest consens i, tot seguit, els va retreure que alhora que aproven aquesta norma vulguin donar "papers per a tots els delinqüents que estan en situació irregular a Espanya". "¿A quants multireincidents se’ls donarà papers amb la seva regulació massiva? Estan convertint aquesta regularització en un regal per a delinqüents. […] La residència a Espanya es guanya, no es regala", va qüestionar la popular.

L’única abstenció va ser la d’ERC, i a dures penes. La diputada republicana Pilar Vallugera va admetre que hi ha certa preocupació ciutadana per la multireincidència, però que s’ha imposat, també, el "relat de gran part de la dreta". Així, va deixar clar que no s’oposarien al text perquè no els puguin retreure res, però va advertir que no funcionarà pel col·lapse que es viu en el sistema de Justícia. En aquest sentit, va anunciar un pacte amb el Govern per crear 90 noves places de jutges a Catalunya el 2027.

La reforma legal ha sigut especialment ben rebuda per part dels alcaldes de la regió metropolitana de Barcelona, que van anar al Congrés a reivindicar-la en múltiples ocasions. De fet, una desena d’alcaldes de l’associació Arc Metropolità, que integra importants municipis catalans com Sabadell, Terrassa i Mataró, es van desplaçar fins a Madrid per expressar el seu suport a la norma.

Nous instruments

Notícies relacionades

El jutge accepta la rectificació de Mouliaá i torna a citar Errejón per comunicar-li l’obertura de judici per agressió sexual

Salvador Illa es reincorpora dilluns al capdavant del Govern després de recuperar la mobilitat

"Valorem la llei molt positivament perquè ens dona instruments contra la multireincidència", explica l’alcaldessa de Sabadell i anterior presidenta de l’Arc Metropolità, Marta Farrés, que va remarcar la importància que s’incrementin les penes i que els ajuntaments es personin com a acusació particular en les causes contra els presumptes delinqüents. L’actual presidenta de l’entitat, Ana Maria Martínez, alcaldessa de Rubí, va celebrar la norma com un "pas endavant necessari" i va afegir que "reforça la capacitat d’actuació dels municipis i de les Policies Locals".

No obstant, la majoria de socis habituals de l’Executiu es van oposar de manera taxativa a la proposició de llei. Entre els més durs va estar el diputat de Sumar, Enrique Santiago, que va qualificar la votació d’un "experiment de gran coalició" entre el PSOE, el PP i Junts per imposar una norma que és "un reflex de com de malament que està el món, mà dura amb els febles i impunitat amb els forts". "Els demòcrates no haurien de deixar-se arrossegar per l’onada reaccionària i populista que exagera els problemes que no són els grans problemes del país", va afirmar, en un clar retret als seus socis en el Govern.