Azcón, l’infatigable treballador

Saragossà de soca-rel, el popular s’ha convertit en el primer líder del partit a repetir la presidència mentre dissenya en el pensament un Aragó tecnològic.

Azcón, l’infatigable treballador

Ramón Comet / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
SERGIO H. VALGAÑÓN

Jorge Azcón ha perdut les segones eleccions de l’Aragó que ha guanyat. El popular s’ha deixat dos escons en una campanya nacional, si bé va prometre toc aragonès, i queda subjecte a un Vox imparable a la comunitat. Els va suportar un any al Govern de l’Aragó, però haurà de tornar a entendre-s’hi a partir de demà. La victòria més amarga de la seva carrera s’escriurà sota la fórmula del treball i la mirada de la bonança econòmica de l’Aragó.

Obsessionat per la política i la feina, Azcón tenia des de fa mesos aquest diumenge marcat en vermell a la recerca d’una gesta "històrica", un adjectiu que se li escapa de la boca cada cop que parla del seu Govern: ni un president del PP ha aconseguit mantenir-se més d’una legislatura consecutiva en el Pignatelli.

Si bé és cert que aquest quadrienni polític s’ha quedat en bienni i escaig, Azcón volia trencar aquesta barrera que els conservadors aragonesos no han aconseguit superar. Les enquestes li deien que ho tenia a mà, gràcies a Vox. Per primera vegada, com reconeixia en els actes i en privat, era el favorit. No ho va ser abans, en la seva carrera a l’alcaldia de Saragossa, ni el 2023, quan es va enfrontar a Javier Lambán pel seient que mantindrà.

L’adolescent que va somiar ser regidor ja tenia una ambició total. Criat en el si del Partit Popular, va ser regidor, va patir quan la crisi interna del PP el va eliminar de les llistes municipals, va viure els seus pocs anys en l’empresa privada, va celebrar tornar-hi, va ser temible a l’oposició, amb unes formes dures que avui, president, li miren de polir. Va ser el candidat, va perdre davant Pilar Alegría en la votació, va guanyar en la suma de seients, que és el que compta en política. Va ser alcalde, va complir el somni, va tancar el cercle.

Però el PP i les circumstàncies tenien una altra opinió. Si volia ser el cap dels populars de l’Aragó, havia de ser el candidat a la presidència de la comunitat. Va activar la maquinària, va reformar els quadres, va pitjar a fons l’accelerador i l’onada anti Pedro Sánchez va fer la resta. El PP dels somriures assaltava els Governs autonòmics de tres quartes parts d’Espanya.

Apassionat per la tecnologia

Notícies relacionades

Azcón entrava en el Pignatelli i tenia a les mans desenvolupar l’"obsessió" política i econòmica. Liberal convençut, apassionat per la tecnologia –mitjans de comunicació i newsletters li envaeixen el telèfon cada dia– avui presumeix de milers de milions en inversions, de les quals no ha pogut presumir per a la campanya, però sí que haurà de capejar si torna a guanyar les eleccions.

Familiar (té dos fills), "rocero", amant d’alguns esports (l’esquí) i saragossà fins a la medul·la. De la seva habilitat negociadora en dependrà que l’Aragó tingui un govern. Perquè de feina en té, i molta.

Temes:

Govern Vox