Les pensions pujaran un 2,7% i les mínimes ho faran més d’un 7%

La moratòria de desnonaments per a llars vulnerables torna a ser sobre la taula amb un decret propi. El Consell de Ministres va aprovar un reial decret llei que prorroga fins al 31 de desembre la suspensió de llançaments en determinats supòsits. La mesura va quedar sense efecte després de la caiguda del decret òmnibus, però ara es recupera en un text independent.

Els amos amb una o dues vivendes de lloguer no en queden afectats

Com queden els llançaments

¿Quines mesures inclou el nou decret de vivenda?

El text prorroga la suspensió de procediments de desnonament per impagament de lloguer quan afectin llars vulnerables sense alternativa habitacional. Inclou també la compensació econòmica al llogater i amplia fins al desembre del 2026 el termini per sotmetre a mediació o conciliació els casos en què el propietari sigui gran tenidor, conforme a la Llei pel Dret a la Vivenda. A més, s’estén el bo social energètic i la garantia de subministrament bàsic fins a final del 2026.

¿Què canvia per a grans propietaris i petits llogaters?

El decret introdueix una diferenciació clara: el nombre de vivendes en propietat per part del llogater. En el cas de propietaris amb tres o més vivendes de lloguer, es paralitzarà el desnonament quan existeixi contracte previ i el llogater no sigui vulnerable. En aquests casos s’activa la via de serveis socials i mediació. Per la seva banda, els propietaris amb una vivenda de lloguer no queden afectats en els mateixos termes per la pròrroga, i la responsabilitat de buscar alternativa habitacional recau en els serveis socials.

¿Està plenament en vigor?

Encara no. El punt clau és la convalidació parlamentària del decret de vivenda. Com qualsevol reial decret llei, el text ha de ser convalidat al Congrés en un termini de 30 dies. Si el Congrés li dona suport, les mesures quedaran plenament vigents i podrien fins i tot tramitar-se com a projecte de llei per introduir modificacions.

Com queden les prestacions

La pujada de les pensions el 2026 ja està formalitzada en un decret independent que fixa una revalorització general del 2,7% per a les contributives i augments superiors per a les mínimes i no contributives. Segons va detallar la ministra Elma Saiz, "les pensions del sistema pugen un 2,7%" i les mínimes "s’incrementen més d’un 7%". La mesura ja va tenir efecte al gener, però ara queda blindada en una norma separada de la resta del decret òmnibus, que va ser rebutjat al Congrés.

¿Quant pugen exactament les pensions el 2026?

El decret estableix una revalorització del 2,7% per a més de 10 milions de pensions contributives. Les no contributives augmenten un 11,35%, mentre que les mínimes superen el 7% d’increment. En termes pràctics, l’alça pot suposar fins a 130 euros mensuals addicionals en els casos de pensions més baixes. L’actualització respon al mecanisme vinculat a l’IPC mitjà, consolidat després de la reforma del 2021.

¿La pujada serà retroactiva?

Sí. La pràctica habitual en matèria de revalorització de pensions és que els efectes econòmics es fixin des de l’1 de gener de l’exercici corresponent, tot i que la norma es publiqui o convalidi dies o setmanes després. Així ha passat en exercicis anteriors, segons detalla la mateixa Seguretat Social en les seves comunicacions oficials sobre actualització anual de pensions. Això implica que, si la convalidació es produeix posteriorment a la primera nòmina de l’any, la diferència s’abonaria en forma de retards en el següent pagament mensual. És a dir, el pensionista no perdria quantia anual: simplement podria produir-se un ajust tècnic en la nòmina immediatament posterior a l’aprovació definitiva.

Notícies relacionades

Òmnium reivindica Muriel Casals 10 anys després de la seva mort

El Govern suavitza la moratòria contra els desnonaments per salvar les pensions

¿Té impacte pressupostari la pujada?

La resposta és sí. La revalorització anual conforme a l’IPC consolida un nivell de despesa estructural elevat. El desemborsament en pensions supera ja el 12% del PIB i és la principal partida del pressupost públic.