Només la meitat dels 11.300 milions previstos a Rodalies s’han executat

Però els problemes a Rodalies venen de lluny i no depenen només de persones, sinó que tenen a veure amb el que s’ha invertit en el servei. La inversió realment executada per Adif i Renfe Operadora a Catalunya entre el 2010 (just després de l’esclat de la crisi immobiliària i financera) i el 2023 suma 5.676 milions d’euros, cosa que equival a poc més de la meitat dels 11.285 milions pressupostats en aquell període, segons l’annex estadístic de la Nota sobre la inversió de l’Estat a Catalunya l’any 2023, del Departament d’Economia de la Generalitat. La sèrie, que ha sigut elaborada amb dades de l’Anuari del Ministeri de Foment per al 2010-2012 i de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) per al 2013-2023, reflecteix una bretxa persistent entre el que s’ha consignat i el que s’ha gastat: 5.609 milions, o el que és el mateix, només el 50,3%.

El desemborsament més gran

Per exercicis, el desemborsament efectiu més gran es concentra a l’inici de la sèrie, amb 956 milions executats el 2010 i 782 milions el 2011 durant els últims anys de mandat del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero i malgrat ser els anys posteriors a la crisi del 2008. A partir d’aquí, l’execució cau amb força i toca mínims el 2014, un període en el qual la Generalitat estava governada per CiU (128 milions, 31%), i el 2016 (161 milions, 33,5%), amb Junts en el poder a la Generalitat, abans de recuperar nivells del voltant de 300 milions el 2017 i el 2018, ja durant la presidència del popular Mariano Rajoy. Després de dos anys marcats per la pròrroga pressupostària –2019 i 2020–, l’evolució torna a ser irregular durant les legislatures del Govern de Pedro Sánchez: 2021 (amb la Generalitat presidida per ERC) destaca per un compliment especialment baix, amb 282 milions executats davant 1.462 milions pressupostats (un 19,3%), mentre que el 2022 millora fins a 516 milions (34,1%) i el 2023 repunta a 615 milions, tot i que encara amb un grau d’execució del 42,6% sobre una dotació de 1.444 milions.

En conjunt, la fotografia que dibuixa aquesta sèrie és la d’un cicle d’inversió molt oscil·lant i, sobretot, una distància recurrent entre el pressupost anunciat i l’obra que realment ha sigut executada. La mateixa nota adverteix que, a partir del 2023, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) ja no publica aquestes xifres de manera regular, tot i que sí que han transcendit en seu parlamentària.

En els últims anys, el ministeri d’Óscar Puente va afirmar que només el 2024 la inversió a Catalunya en el marc del Pla de Rodalies 2020-2030 va arribar a un rècord de 607 milions d’euros. En un balanç posterior, el departament va elevar la inversió executada del pla a 2.505,85 milions en el conjunt del període 2020-2025, el 72% dels 3.461,87 milions previstos per a aquest quinquenni, tot i que aquest document ofereix xifres acumulades i algunes fites fins al novembre del 2025 sense desglossar un tancament anual del 2025 comparable amb la sèrie 2010-2023.

No obstant, i malgrat no disposar de comparacions homogènies, Puente destacava al Consell de Ministres: "La realitat actual és que s’està invertint, que s’estan posant molts recursos i farem un balanç i una explicació molt detallada de tots els punts on estem intervenint i on estem projectant intervenir perquè la ciutadania també rebi una tranquil·litat del fet que no estem creuats de braços, que sí, el retard és secular i ve de lluny, però que en aquest moment hi estem posant tot de la nostra part per corregir-ho".

Però també cal tenir en compte que en aquests dos últims exercicis ha sigut decisiu l’impuls dels fons europeus, també per a les partides destinades a inversió en ferrocarrils.

L’anunci dels cessaments de dilluns va coincidir amb una roda de premsa de la consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, en la qual va reclamar a Renfe i Adif canvis instantanis, així com inversions, davant una situació "inconcebible i intolerable" a la xarxa de Rodalies.

Paneque va justificar aquesta petició partint de dos àmbits que, en les seves paraules, han agreujat la situació de crisi del servei de Rodalies en els últims dies. El no seguiment "al peu de la lletra" de les instruccions del titular del servei, que és la mateixa Generalitat, i sobretot en l’àmbit de les inversions, el no fer el manteniment preventiu necessari de la xarxa.

Notícies relacionades

Montoro acusa el jutge de prorrogar la causa per justificar la seva "inactivitat"

Ábalos es jubila per mantenir la seva família i pagar la seva defensa

Des del 2010, Rodalies ha acumulat episodis greus tant per víctimes com per impacte públic. Aquell any va quedar marcat per l’atropellament massiu al baixador de Castelldefels Platja, amb 12 morts i 14 ferits. Ja en l’última dècada, l’històric de grans sinistres inclou el xoc del 2017 a l’Estació de França (54 ferits), el descarrilament de Vacarisses el 2018 (un mort i 49 ferits), el xoc frontal de Castellgalí el 2019 (hi va morir una maquinista i hi va haver un centenar de ferits), la col·lisió de dos trens a Montcada i Reixac el 2022 (al voltant de 155 ferits) i l’atropellament mortal de quatre persones a l’R3 el 2023, a més d’incidents el 2025 com l’impacte contra una roca a la via única a l’R3.

En paral·lel als accidents, les "grans incidències" de Rodalies també han tingut un fort component operatiu: fallades de catenària i senyalització, evacuacions i talls generalitzats que arrosseguen demores, i robatoris de cablatge que han deixat línies senceres fora de servei. Un exemple va ser el robatori de coure a Montcada Bifurcació el 2024, que va provocar una sobretensió i afectacions a la xarxa. El 2025, una avaria va obligar al desallotjament de 900 de viatgers..