"Fa por pujar a aquesta línia de tren"
Pilars desgastats i fustes trencades inquieten a l’R2 al Garraf, on fa anys que l’alcaldessa reclama obres en els trams de Cala Ginesta i Cala Morisca.
El caos de Rodalies ha fet posar més que mai el focus en el mal estat d’alguns trams de la infraestructura ferroviària a Catalunya. L’últim exemple es va donar ahir en la línia RL4, que va interrompre la circulació de trens entre Cervera i Tàrrega per risc de despreniments. Aquest cas se suma a les desenes d’ensorraments registrats en les últimes dues setmanes, tots associats a la saturació d’aigua i a la falta de manteniment i inversió, reconeguda per part del mateix Govern.
La situació ha provocat que els alcaldes de molts municipis comencin a aixecar la veu davant el deteriorament dels talussos i murs que confinen amb les vies del tren. Alguns dels punts més preocupants són en el Garraf, el Maresme, el Ripollès i el Vallès.
Un dels casos més inquietants es dona al Garraf, on fa anys que l’alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), reclama a Adif i al Ministeri de Transports que facin obres de millora en els trams de l’R2 de Cala Ginesta i Cala Morisca: "En els últims dies hem rebut una gran quantitat de missatges d’usuaris preocupats que denuncien que fa por agafar aquesta línia de tren".
Al Garraf els problemes de la infraestructura es veuen a simple vista. Des de la platja, es poden observar els pilars desgastats i, en alguns casos, sostinguts amb fustes trencades sobre les roques. "Cada línia té les seves pròpies circumstàncies, però el ferrocarril és molt dependent del territori que travessa", explica Pere Calvet, degà del Col·legi d’Enginyers, Camins, Ports i Canals. I Catalunya, té una orografia abrupta. "Hi ha diverses formacions geològiques propenses als despreniments, que són un fenomen natural que es dona amb certa freqüència", assenyala Pere Buxó, que és el cap de l’àrea d’enginyeria i risc geològic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
"L’activitat d’esllavissaments, a Catalunya, és mitjana; ni molt alta ni molt baixa, però és una cosa que passa", precisa Buxó. L’especialista afirma que a Itàlia, per exemple, és un fenomen geològic molt més comú, com s’ha vist aquesta mateixa setmana amb el cas greu de Sicília.
L’institut cartogràfic, en els últims 40 anys, ha monitoritzat, de mitjana, uns 100 esllavissaments anuals. Aquesta dada inclou despreniments en carreteres i és només la punta de l’iceberg, ja que la majoria d’aquests estan reportats per Ferrocarrils de la Generalitat i el Servei Català de Trànsit però no per Adif: "Gairebé tots són lleus, però quan afecten els trens de seguida condicionen el servei".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El rearmament espanyol L’Exèrcit prepara les seves tropes de muntanya per al combat de l’Àrtic
- Dades del Govern Una de cada 10 ocupacions el 2025 va ser en primera o segona residència
- Pilar Alegría: "El PP no és el dic a la ultradreta, n’és la porta d’entrada"
- Audiència Nacional Un testimoni del cas Pujol: "Tenir compte a Andorra era quasi tradició familiar"
- Cas Koldo Ábalos es jubila per mantenir la seva família i pagar la seva defensa