Els beneficiaris podran tramitar la seva sol·licitud per via telemàtica

L’objectiu, segons va explicar la portaveu del Govern i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migració, Elma Saiz, és que el procés sigui "àgil", tenint en compte el termini de 15 dies que es marca des de la sol·licitud fins a l’admissió a tràmit. El procés de resolució serà de tres mesos, i les sol·licituds es podran realitzar des de principis d’abril i fins al 30 del mes de juny. Des del sindicat policial Jupol ja han advertit sobre els riscos de col·lapse a les oficines d’estrangeria davant la tramitació massiva de sol·licituds de residència.

A contracorrent

La càrrega burocràtica es reduirà igualment respecte a altres processos similars portats a terme per governs anteriors. Com a requisit, els sol·licitants no podran tenir antecedents penals, estar a Espanya el 31 de desembre del 2025 i acreditar una estada d’almenys cinc mesos al país.

Aquesta estada mínima de cinc mesos es podrà demostrar amb un certificat del padró, però també es podrà acreditar amb una àmplia varietat de documents: des d’informes de cites mèdiques, certificats d’assistència a recursos socials o documents com un contracte de lloguer, justificants d’enviaments de diners, bitllets de transport o factures de subministraments com llum, aigua o telèfon.

La regularització exprés, després d’aprovar-se mitjançant una tramitació urgent, no haurà de passar pel Congrés al tractar-se d’un reial decret. Una cosa que la ministra amb competències en aquesta matèria va justificar per comptar amb una legitimació tant política com social i parlamentària al reprendre l’"esperit de la iniciativa legislativa popular" recolzada per 700.000 firmes i nombroses entitats, l’admissió de la qual a tràmit va comptar amb una àmplia majoria, inclòs el PP. El Govern defensa que aquest procés de regularització compatibilitza el creixement econòmic i la cohesió social. L’última regularització d’aquestes característiques es va produir el 2005, amb el govern de Zapatero.

Anteriorment, altres executius, tant del PSOE com del PP, havien tirat endavant iniciatives similars. No obstant, la decisió del Govern en aquests moments contrasta amb el gir en el model migratori d’altres països europeus, inclosos de tendència socialdemòcrata i de la mateixa Comissió Europea. Per això l’Executiu recolza aquesta mesura no només com a reforç del seu model migratori, sinó com a "far" i "llavor" per lluitar contra el que denominen "onada ultra".

Notícies relacionades

Feijóo portarà a la UE la regularització de migrants per l’impacte en els socis

Pradales pacta amb Sánchez tancar la cessió dels aeroports en dos mesos

Durant la seva compareixença després del Consell de Ministres, Saiz no va estalviar qualificatius per titllar d’"històrica" l’aprovació d’aquesta mesura en el Consell de Ministres. Així mateix, va justificar el mecanisme elegit, sense passar pel Congrés, pel fet que la ILP portava "bloquejada massa mesos" i el procés està "llargament treballat i dialogat".

La regularització parteix d’un acord aconseguit entre el Govern i Podem. Les sol·licituds tindran caràcter automàtic. En el moment que es presentin, segons apuntava Podem dilluns, "quedaran suspesos els procediments de retorn o les ordres d’expulsió per motius administratius o per treballar sense permís que pesin sobre la persona". A més, quan la sol·licitud s’admeti a tràmit, per a la qual cosa s’establirà un termini màxim de dues setmanes, "es concedirà una autorització de residència provisional que permeti treballar de manera legal i accedir a altres drets fonamentals, com l’assistència sanitària", detallaven els morats després de l’acord.