El control de les vies, en entredit des del 2016 per un raïl trencat a Pajares

El Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente, veu similituds entre l’accident ferroviari d’Adamuz i un altre que va tenir lloc a Astúries quan un tren Alvia que feia el trajecte entre Barcelona i Gijón va descarrilar en un túnel entre les estacions de Busdongo i Pajares el 30 de setembre del 2016 sense ferits. I ja llavors, després de la investigació pertinent, es va posar èmfasi en la urgència de revisar les mesures de control i vigilància de les vies. La "causa directa" de l’accident, segons va apuntar la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), va ser "una fallada en la infraestructura, a causa de la ruptura prèvia del carril esquerre, a causa d’un defecte de fabricació del carril". La CIAF també va indicar altres factors, no principals però sí contribuents, com "la situació de corrosió per les condicions dins del túnel, que van produir fenòmens de fatiga al carril". I també va posar el focus en la vigilància de l’estat de la línia, ja que no es va detectar cap anomalia ni tampoc la fissura del carril, una cosa que hauria pogut evitar l’accident. En la seva conclusió, va demanar "reconsiderar els mitjans utilitzats, tant humans com materials, així com els procediments per a l’auscultació ultrasònica".

Puente va qualificar d’"estranyes" les circumstàncies del tren accidentat d’Adamuz, on una ruptura de carril, a falta que siguin definitives les conclusions dels investigadors, és la principal hipòtesi del descarrilament, i el seu equip va buscar precedents d’algun succés ferroviari similar. El més semblant, segons el ministeri, és el del túnel denominat Canto del Estillero. "Hem buscat una cosa que s’hi assemblés, no és exactament igual", va dir Puente en una de les seves llargues rodes de premsa per donar dades sobre el succés d’Adamuz.

Notícies relacionades

Alícia Romero: "Hem de donar esperança. Catalunya ha de guanyar de tant en tant"

El cas contra Errejón segueix endavant tot i la renúncia de Mouliaá

Aquell accident va marcar l’actualitat ferroviària al provocar indicacions posteriors per evitar aquest tipus d’incidències. El descarrilament, que va tenir lloc passades les 21.22 hores dins del túnel, quan el tren circulava a 62 quilòmetres per hora, va ser total. És a dir, va descarrilar tota la composició excepte l’última roda de l’últim eix. El maquinista va haver de fer una frenada d’emergència i el tren va circular descarrilat durant 197 metres.

On es va iniciar el descarrilament es va produir una ruptura del carril que, segons la CIAF, es va originar al passar 13 minuts abans un tren de mercaderies pel mateix túnel. El carril es va trencar, però no de manera completa, així que el descarrilament es va produir amb el següent tren que va passar per aquesta zona, l’Alvia. La conclusió de la CIAF va ser molt clara: "L’accident es va produir per fallada de la infraestructura, a causa de la ruptura prèvia del carril esquerre (segons el sentit de circulació del tren), a causa d’un defecte de fabricació del carril".