La negociació a Extremadura entre el PP i Vox marca la disputa a l’Aragó

La marató electoral en la qual viu immersa Espanya fins a 2027, quan segur tindran lloc al maig les eleccions municipals i la majoria de les autonòmiques –i si Pedro Sánchez aconsegueix el seu propòsit d’esgotar la legislatura, també les generals– té ja en marxa la seva segona etapa. La de les autonòmiques a l’Aragó, el pròxim 8 de febrer. Allà on el popular Jorge Azcón aspira a revalidar el seu càrrec abans del previst, perquè va avançar els comicis al no poder assolir un acord de pressupostos amb Vox, i on l’exministra Pilar Alegría és la primera que haurà de demostrar fins a quin punt va ser una bona idea de Sánchez fer d’alguns dels membres del seu Consell de Ministres candidats autonòmics.

Aquesta segona etapa arriba clarament marcada per la primera, les eleccions del passat 21 de desembre a Extremadura, on ja s’ha constituït la nova Assemblea però encara no hi ha certesa de si la popular María Guardiola podrà revalidar el seu càrrec. En primer lloc, perquè el que passi en la negociació entre el Partit Popular (PP) i Vox, que no ha començat precisament amb bon peu, serà en la discussió de campanya, i de segur que els representants de l’esquerra aragonesa miraran de treure’n profit d’això, segons es vagin allunyant o acostant els populars i l’extrema dreta. I en segon lloc, perquè totes les formacions podran fer ajustos o canviar coses sobre el que creuen que van fer malament o que els va perjudicar, al marge de les peculiaritats de cada territori.

Azcón ha de decidir, en el seu segon duel electoral amb la socialista Alegría, a qui ja va arrabassar l’alcaldia de Saragossa el 2019, tot i que l’exministra va ser la més votada, quin tipus de participació vol del PP nacional. O més en concret, fins a quin punt l’acompanya en els mítings el seu cap de files, Alberto Núñez Feijóo, que no s’estrenarà avui. A Gènova ja s’admet com un error que en el tancament de la campanya extremenya no fos el president nacional del partit, una cosa que serà difícil que es repeteixi. I hi haurà una altra diferència substancial, la que Azcón sí que apareixerà debatent en televisió amb els seus adversaris, una cosa que va evitar Guardiola. De fet, no va trigar a prendre la iniciativa per proposar a Alegría un debat, que la socialista accepta sense problemes.

El paper de les tragèdies

Però a més del precedent extremeny, el dol nacional per la tragèdia ferroviària d’Adamuz i el debat generat sobre la responsabilitat del Govern en la gestió de les infraestructures, marcaran la campanya almenys en la seva primera setmana. Més encara quan en disputa està una candidata, la del PSOE, que fins fa poc s’ha assegut colze a colze al Consell de Ministres amb el titular de Transports, Óscar Puente, ara més discutit que mai per l’oposició. L’alta velocitat no és un assumpte menor, com tampoc el ferroviari en general, en una comunitat com Aragó per la qual passen diàriament molts viatgers de l’AVE.

Durant el cap de setmana central de la campanya, en concret el dissabte 31 de gener, se celebrarà a Huelva l’homenatge d’Estat per les víctimes d’Adamuz, presidit pels Reyes. Un esdeveniment en el qual es reviurà la commoció nacional per l’esdevingut, i que inevitablement es filtrarà a la campanya.

A Ferraz confien a revertir la dinàmica de canvi de cicle després de la debacle a Extremadura. Si en aquest territori els socialistes van caure 15 punts, a l’Aragó consideren que la baixada es contindrà "en el pitjor dels casos" a cinc punts. Segons els trackings interns als quals al·ludeixen, el vot a la candidatura de Pilar Alegría, basada en una campanya de proximitat al món rural, és a l’alça, i confien en una estirada a les enquestes en la recta final.

Visites del president

Sánchez tindrà una presència a la campanya similar a la d’Extremadura, i estarà en almenys tres mítings amb Pilar Alegría. En funció de la seva agenda internacional, s’aniran concretant noves visites. De moment, avui acompanyarà la candidata del PSOE a Osca, un històric bastió socialista que va virar cap a la dreta en les últimes eleccions municipals i autonòmiques.

Per a qui poc canviaran les coses és per a Vox. Com a Extremadura, tot i que en aquest cas amb un candidat menys desconegut com Alejandro Nolasco, Santiago Abascal serà el gran protagonista de la campanya. El president del partit, com sol fer a totes les campanyes, viu ja pràcticament instal·lat a l’Aragó i només causes de força major, com la convocatòria d’algun ple al Congrés, el farien moure’s del lloc. Amb les enquestes de nou de cara, només una sorpresa majúscula li impediria el 8 de febrer a la nit presumir d’haver millorat el seu resultat, aparellat que de nou podria presentar-se com la clau imprescindible per permetre-li el PP mantenir una altra presidència autonòmica.

Una candidata desconeguda

Vox no és l’únic que tirarà de marca nacional per a la campanya; també al pol oposat, en Podem, són conscients del paper clau de les seves dues principals figures, Irene Montero i Ione Belarra, i creuen que el resultat final dependrà més de l’estratègia estatal del partit i els seus dirigents que de la seva pròpia candidata, María Goicochea, desconeguda per al 41% dels aragonesos, segons el CIS. El partit morat lluita per la supervivència. Onze anys després d’irrompre en les Corts d’Aragó amb 14 diputats, les últimes enquestes el deixen fora de la cambra.

A Izquierda Unida-Sumar també advocaran per desplegar els ministres del Govern per treure pit de la seva gestió i de mesures com la pujada del salari mínim i pressionar amb reivindicacions en matèria de vivenda. La previsió és que desfilin els cinc responsables ministerials, inclosa la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que preveu acudir a un acte encara sense data. El líder d’IU, Antonio Maíllo, acudirà a un acte a meitat de campanya.

Notícies relacionades

Jorge Pueyo, candidat de la Chunta Aragonesista: "Volem ser l’eina de l’esquerra i superar el PSOE"

¿Un Estat en decadència?

La candidata, Marta Abengochea va arribar al lideratge d’IU Aragó a final de novembre i encara no ha pogut consolidar-se, però el cert és que el CIS registra un creixement de l’opció electoral, que podria passar d’1 fins i tot a 3 escons. Una circumstància que en Sumar atribueixen directament a la voluntat de col·laboració exhibida a nivell nacional.

I gairebé sense parar, quan els aragonesos hagin votat, faltarà tot just un mes per a les eleccions a Castella i Lleó, la tercera etapa d’una marató electoral la meta final de la qual bé podrien disputar-la de nou Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.