El Govern i ERC preveuen incloure el cost de la vida en el nou finançament

Encara que s’hagi quedat sol defensant les virtuts del nou finançament, el Govern de la Generalitat considera que queda molt camí per fer i que hi ha possibilitats d’aconseguir un desenllaç favorable al Congrés. La confiança està més dipositada a convèncer Junts que no pas el PP perquè els postconvergents ja han estovat la posició sobre un altre assumpte candent, la quitació del deute del FLA. El partit de Carles Puigdemont manté el rebuig de la proposta de finançament que s’ha presentat perquè la seva demanda és un concert econòmic, però tant l’Executiu de Salvador Illa com ERC veuen una pista d’aterratge perquè entrin a negociar el model. Es tractaria d’introduir el cost de la vida com una nova variable en la fórmula per calcular el repartiment dels recursos entre comunitats, un criteri que va quedar fora de l’acord que es va fer públic la setmana passada. Això permetria a Catalunya aconseguir alguns milions més.

La variable del cost de la vida, en termes de finançament autonòmic, seria un mecanisme corrector que compensaria les comunitats autònomes on és més car viure, com per exemple Catalunya. No és casual que el Govern recuperi aquest concepte quan busca suports a l’acord. Quan es va anunciar el model, Junts va fer diverses crítiques, entre elles que la proposta d’Hisenda no preveia "el diferencial del cost de la vida" entre els territoris.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha explicat els últims dies que la qüestió es va quedar al tinter perquè no la va acceptar el ministeri, però és un tema que el Govern està disposat a reobrir si serveix per lligar la majoria necessària al Congrés perquè el nou model tiri endavant. La qüestió és com, i si el Govern estaria disposat a abordar-ho després de descartar-ho del pacte amb ERC.

Hi hauria dues vies possibles per fer-ho: introduir-ho com un requisit més en el càlcul de la població ajustada o bé incorporant aquesta variable en la negociació de les anomenades competències no homogènies, que en el cas de Catalunya serien els Mossos o la gestió de les presons. És aquesta segona la que els defensors del nou finançament veuen més viable, ja que encetar el meló del càlcul de la població ajustada, que incorpora fins a una vintena de criteris, suposaria haver de tornar a afrontar la quadratura del cercle a fi, per exemple, de garantir l’ordinalitat a Catalunya.

Obrir la carpeta

ERC no veuria amb mals ulls obrir la carpeta del cost de la vida si serveix per convèncer Junts. "Per a nosaltres aquesta qüestió no és un problema", expliquen fonts del partit republicà. Tot i això, adverteixen que és un tema complex, ja que si es toca el model de recursos pactat per a Catalunya, això també afectarà la resta de comunitats i pot acabar complicant encara més la votació al Congrés. Així, ERC accepta buscar una "pista d’aterratge" per a Junts, però adverteix que s’ha de partir de posicions realistes perquè "si voles gaire alt, després aterrar és més difícil".

També els Comuns han posat sobre la taula que s’incorpori la variable del cost de la vida en el repartiment dels recursos. De fet, ho veuen com un filó per convèncer altres partits sota el paraigua de Sumar que sospiten del model, com és el cas de Compromís, Més per Mallorca i la Chunta Aragonesista. El grup de Jéssica Albiach també defensa fixar un terra fiscal per impedir que alguns territoris rebin més recursos i alhora abaixin impostos a les rendes altes, tot i que es tracta d’un criteri que difícilment serà avalat per Junts.

Notícies relacionades

Pujol Ferrusola va invertir amb directius d’una adjudicatària

Ordinalitat només ‘de facto’

El Govern considera que el calendari també juga a favor d’arribar a l’acord amb Junts, ja que passaran uns quants mesos fins que no es porti a votació al Congrés –abans de l’estiu o just després– i la pressió perquè no hi hagi cap partit català que renunciï a 4.700 milions d’euros més per a la Generalitat anirà creixent. Aleshores, confien que els postconvergents ja hauran tornat al camí negociador amb el Govern Sánchez i fins i tot, apunten, si tot va segons el que està previst, que la interlocució la pugui liderar Puigdemont des de Catalunya.

Per això s’agafen aquest assumpte sense gaires presses. Així, prioritzen la negociació dels pressupostos i esperen que, amb el pas del temps, Junts maduri de mica en mica la seva posició. De moment no hi ha cap més trobada prevista entre el Govern i Junts. Després de reunir-se la setmana passada amb els grups parlamentaris per donar compte dels detalls del model, la pròxima estació de Romero és una compareixença el 21 de gener al Parlament. Serà un termòmetre per saber si hi ha partit o no.