El nou finançament va arribar mentre se celebrava la Diada a Madrid

Primer "es va conceptualitzar" el model després de compartir que Catalunya és una autonomia infrafinançada, amb un creixement de dos milions de persones en una dècada i amb "tensió evident" en els serveis públics. Després es va acordar que el sistema havia de respectar les singularitats catalanes, però que havia, alhora, de millorar la situació de totes les autonomies. Des del primer minut va quedar clar que Catalunya no sortiria del règim comú i que es dissenyaria un model basat en la solidaritat interterritorial. Això sí, per poder comptar amb ERC, el model havia de ser "nou" i no una "reforma" de l’actual. Construïts els fonaments, els implicats van debatre sobre la idoneïtat de convocar la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat per abordar l’assumpte.

"Ningú entenia que es fes aquesta reunió", revela un dels negociadors. El Govern central no veia clara la necessitat de convocar-la perquè considerava que generaria un soroll que complicaria les negociacions, una cosa que ERC comprenia i per això acceptava posposar-la. Però el Govern català, lligat a la literalitat del pacte amb els republicans, necessitava escenificar que s’estaven fent passos importants i que es complia amb el calendari. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va aconseguir convèncer la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una conversa telefònica que es va allargar més d’una hora en una parada de bus de la Vall d’Aran el 17 de juny. Un mes després, el 14 de juliol, la cimera es va celebrar a la Generalitat. "Provocar-la va ser molt determinant", afirmen fonts del Govern, perquè va permetre acostar posicions.

Pols per l’ordinalitat

L’estiu va ser més tortuós. "Una reunió presencial a Madrid, amb les tres parts implicades, va acabar com el rosari de l’aurora", perquè l’ordinalitat no quedava garantida i perquè ERC va fixar la seva línia vermella: no acceptaria menys de 4.000 milions d’euros de més. Hi va haver diverses trucades després de la cita per calmar els ànims, i "la part catalana" va tornar a aliar-se perquè aquesta xifra creixés. "Aquesta crisi va ajudar que es posessin solucions sobre la taula", assegura una font negociadora. El cas Cerdán també va impactar en les negociacions, explica una veu d’ERC. "Va descentrar una mica la part de Madrid", recorda, però va ser decisiu que "mai es deixés de negociar". A més, quan ha sigut necessari, sempre hi ha hagut interlocució directa al més alt nivell. "Quan Oriol [Junqueras] ha agafat el telèfon, Montero i Sánchez han contestat. Quan hi ha hagut problemes, això ha sigut clau", explica la mateixa veu. La implicació directa del president Illa també va salvar més d’un possible xoc.

L’intercanvi de documents es va accelerar i mentre el Govern celebrava la Diada de Catalunya a Madrid, el 17 de setembre, Dalmau va rebre la trucada de Montero: "Conseller, tenim model". El titular de Presidència i la consellera d’Economia, Alícia Romero, un "tàndem molt pencaire", van passar la nit a la capital de l’Estat per acudir l’endemà a la reunió amb la ministra i conèixer el contingut de les xifres i el repartiment. Després es va comunicar a Esquerra, que va veure com es complia amb l’ordinalitat en la població ajustada, però no en la població real, i que encara faltava arribar a la xifra de 4.700 milions d’euros.

A aquestes qüestions van dedicar el tram final de la negociació fins a final d’any i en aquest marc s’ha d’entendre que ERC posposés el debat sobre la seva proposta al Congrés per recaptar íntegrament l’IRPF, que es resoldrà en els pròxims dies amb un compromís per a la seva tramitació per part del PSOE. Després només quedava tancar els detalls de la cita entre Sánchez i Junqueras a la Moncloa, de la compareixença de Montero un dia després davant els periodistes, i de la posada de llarg de Salvador Illa amb els socis, l’oposició i els agents socials al Palau de la Generalitat.

El resultat és celebrat com una fita pel Govern i ERC, que no amaguen ni la seva satisfacció ni la seva sintonia. "Estem molt satisfets. La part catalana ha funcionat com un rellotge. La coordinació ha funcionat molt bé i ha de seguir així", afirmen fonts immerses en les converses. Tant és així que, igual com va passar després de la comissió bilateral de juliol, van tornar a presentar el detall de l’acord davant els periodistes, de manera conjunta, representants de l’Executiu (els consellers Dalmau i Romero, juntament amb el secretari general d’Economia, Juli Fernàndez) i d’Esquerra (el gerent del partit, Lluís Salvadó, i el portaveu, Isaac Albert). "Hem anat de la mà, era una de les nostres necessitats i responsabilitats", afirma un dels negociadors. "Ha funcionat perquè hem mantingut una lleialtat clara", n’afirma un altre.

Negociació "dura"

Notícies relacionades

Illa posa la directa als pressupostos

L’‘striptease’ de Feijóo

Tot i que en algun episodi de la negociació, que totes les parts admeten com a "dura", van pressionar públicament Montero, la defineixen com a "treballadora i disciplinada" i lligada al telèfon en llargues converses. El repte estava clar i en la primera reunió de Montero amb la consellera Romero, van arribar a confessar-se el següent: "O les dues tenim èxit o les dues ens enfonsem". Destaquen també el paper del secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, i del secretari del Govern, Javier Villamayor. Per greixar el vincle entre el Govern i ERC, també ha sigut clau la feina de la vice-primera secretària del PSC, Lluïsa Moret.

"Cal continuar treballant en la bilateralitat per finançar millor les singularitats. Hi ha molta satisfacció, però també molt treball pendent i mesos per davant", recalquen els republicans, assenyalant l’enfortiment de l’Agència Tributària de Catalunya perquè pugui acabar recaptant tots els impostos, el consorci d’inversions i l’ampliació de les competències en matèria fiscal. "Avui no acaba res", reblen des del Govern, amb la mirada ja posada en els pressupostos del 2026 que Illa vol presentar a finals d’aquest mes.