El PSOE es posa en tensió territorial

L’extensió dels casos de presumpte assetjament sexual s’ha manifestat com un símptoma de les esquerdes no només entre sectors d’algunes federacions amb l’executiva federal, sinó també a dins, com s’està veient a Galícia. A tot això se suma també una sensació de final de cicle per la crisi del Govern i el fracàs a Extremadura que anima a alguns quadres i càrrecs institucionals, molts apartats a posicions de menor rang durant etapes anteriors, a reposicionar-se amb vista a l’hipotètic postsanchisme.

Notícies relacionades

El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP

El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá

Per primera vegada s’està escoltant autocrítica a la cúpula del partit, però l’element cohesionador davant les evidents tensions continua sent Sánchez. Els seus col·laboradors admeten que hi ha dues realitats que s’estan donant de manera paral·lela: la de certs moviments interns de quadres mitjans, més enllà de l’habitual contestació dialèctica del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i la del suport generalitzat de la militància i l’organització en el seu conjunt".

Sánchez diu continuar sentint-se "molt avalat", tot i que la cohesió dels últims anys està donant mostres d’esgotament. La nova radiografia del PSOE és la d’una organització amb més tensions de les habituals. En l’executiva rebutgen analitzar pantalles futures i Sánchez es regira davant comparacions amb l’última etapa del felipisme. Es mostra "motivat" i "amb ganes de culminar una dècada".