Carlos Martínez: "El PSOE no està en el seu millor moment, però Sánchez és el bastió de la defensa dels drets"

L’alcalde de Sòria des del 2007 vol acabar amb 39 anys de governs autonòmics del PP

Carlos Martínez: "El PSOE no està en el seu millor moment, però Sánchez és el bastió de la defensa dels drets"

Rodrigo González

5
Es llegeix en minuts
LUIS ÁNGEL SANZ / LUIS GARRIDO

Carlos Martínez, alcalde de Sòria des del 2007, mai havia fet una campanya de tants milers de quilòmetres. Després de guanyar a la petita ciutat del Duero durant cinc eleccions seguides, les quatre últimes amb majoria absoluta, s’enfronta al repte més difícil de la seva carrera política: acabar amb 39 anys de governs del PP per no tenir, diu, "40 anys més quatre del PP o set anys més quatre de Mañueco", a qui no dubta a definir com "el pitjor president de Castella i Lleó".

En 39 anys, el PSOE ha guanyat només una vegada a Castella i Lleó, i no ha pogut governar. ¿Per què ha sigut?

La Junta de Castella i Lleó, amb el PP al capdavant, s’ha fet invisible, s’ha mimetitzat amb el paisatge. Ni hi és, ni se l’espera, amb el que ha aconseguit generar una divisió provincial en què tots fem una guerra de guerrilles i tots ens sentim molt de cada província: el de Lleó, molt lleonès; els sorians, molt de Sòria. Però no entenem el projecte col·lectiu. A les comunitats grans, l’alternança és molt més complexa, com veiem també a Andalusia o Castella-la Manxa. El PSOE està armant un projecte col·lectiu sobre l’empatia amb el patiment que provoca la precària sanitat, la precària educació, la falta d’oportunitats i la despoblació. Hem de buscar un territori policèntric que vagi més enllà de les capitals de província.

Ha ofert al candidat del PP, Alfonso Fernández Mañueco, un acord perquè el guanyador de les eleccions pugui governar sense pactar amb l’extrema dreta. No obstant, ho ha rebutjat. Com que cap enquesta dona majoria absoluta al PSOE, ni pactant amb formacions petites, ¿té alguna possibilitat de governar?

S’ha de ser conscients que no hi haurà majories absolutes i de la fortalesa que tenen junts el PP i Vox. Els dos partits de la dreta formen un matrimoni de conveniència. Estan intentant barallar-se al més pur estil dels matrimonis, però tothom sap que tancaran un pacte. Estan enganyant la ciutadania en plena campanya electoral. El PP és incapaç de donar-nos la mà perquè ha decidit donar un xec en blanc a l’extrema dreta. I en aquest xec en blanc, Feijóo ha posat preu a Castella i Lleó des de Madrid amb el repartiment de cadires. Però ¿què és el que Vox vol ser de gran? El dubte és si l’extrema dreta busca suplantar el PP, deixar de ser una crossa permanent. La decisió la prendran a Madrid. Per a Vox, els governs autonòmics són secundaris. Ells aspiren a arribar al Govern d’Espanya i com que estan en contra de les autonomies, les utilitzen com a peó. Per això, si el PSOE és la llista més votada podem tenir opcions de governar amb l’abstenció del PP. A més, si el PSOE guanya les eleccions, Vox ho tindria més difícil per investir un candidat que ha perdut. Seria afegir-se a un fracàs democràtic.

En quatre mesos, el PSOE s’ha enfonsat a Extremadura i ha tingut un molt mal resultat a l’Aragó. Vostè va ser dels pocs que va demanar autocrítica per aquests resultats i pel creixement de Vox. ¿Quina part de culpa té el PSOE?

Hem de trobar les causes per les quals en determinats sectors i territoris, la gent busca solucions simplistes a problemes molt complexos. Això està generant que les polítiques populistes, en aquest cas l’extrema dreta, tinguin un creixement tan gran. Les raons de tot això són que [el PP i el PSOE] no estem donant als ciutadans respostes prou contundents als seus problemes mitjançant l’aplicació de polítiques públiques on governem. Aquí hem d’incidir.

¿El PSOE contribueix també a la polarització?

Quan es nega la violència masclista o la desigualtat de la dona, no hi pot haver un punt de consens perquè ja tenim 13 dones assassinades per violència de gènere només aquest any. No sé si tindrem responsabilitat en la polarització, però sí que tenim l’obligació, la responsabilitat de confrontar els models.

¿Creu que la posició de Pedro Sánchez davant Donald Trump i el no a la guerra poden mobilitzar l’esquerra també a Castella i Lleó el 15 de març?

Jo defenso que un responsable polític no ha de prendre decisions en funció de criteris electorals. Però quan els EUA se salten totes les línies vermelles de la legislació, el dret internacional, la diplomàcia, les polítiques multilaterals i de cooperació que ens han portat a l’etapa de pau i de progrés, has de posar el peu a la paret. Des del punt de vista ètic i de la defensa dels interessos del país i de la democràcia, s’ha de tenir un posicionament tan ferm com el que estem tenint.

¿En quina mesura està desgastada la marca PSOE?

Hi ha una frase de Rubalcaba que és genial: "La marca et dona i la marca et treu». La marca PSOE és l’eina fonamental que hem tingut al nostre país per muntar l’arquitectura de l’Estat de dret. I, per tant, els que entenem que el Partit Socialista és l’eina del canvi, transformació i modernització d’aquest país, creiem que ara ha de ser l’eina de canvi i modernització de la nostra comunitat després de 40 anys del PP. La marca no està en el seu millor moment, clarament, però tenim un compromís de veritat amb els principis i valors que defensa el partit.

"La marca et dona, la marca et treu». ¿Sánchez li dona o treu?

Vull posar en valor el que representa avui Sánchez. És el bastió internacional de la defensa dels drets. I el desenvolupament econòmic al nostre país és absolutament inqüestionable i també és fruit del Govern. A més, es compatibilitza el creixement econòmic amb la salvaguarda d’un escut social importantíssim, s’incrementen les pensions... Jo crec que tot això, que alguns deien que era impossible, s’està visibilitzant que és possible i amb un president que està, de manera molt decidida, avançant en aquesta direcció. Hem d’intentar no comprar els marcs de la dreta. Renego d’aquell que diuen que el president del Govern està desgastat.

Notícies relacionades

Vostè ha sigut molt crític amb el finançament acordat pel Govern amb ERC. ¿El Govern maltracta Castella i Lleó i altres comunitats autònomes amb els mateixos problemes de despoblació o d’extensió?

El finançament autonòmic és un conflicte d’interessos entre comunitats. Això no va ni tan sols de la samarreta del partit. Va de la samarreta de cadascun dels territoris. A mi la música de la proposta de finançament autonòmic em sona bé, m’encaixa perquè es parla de despoblació, de cost efectiu i servei. Però els criteris de correcció són prou baixos perquè el resultat al final em sembli insuficient i injust.

Temes:

Govern PSOE Vox